_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Contra la seva pròpia llei

Mas ha esbossat, no ha definit al detall, una estranya manera d'anunciar un acte públic de participació ciutadana: velar-lo

Xavier Vidal-Folch

És possible que la convocatòria de succedani de succedani de referèndum per al 9-N que aquest matí ha promès Artur Mas acabi corresponent-se al que ha esbossat. Ha esbossat, no ha definit al detall, una estranya manera d'anunciar un esdeveniment públic de participació ciutadana: velar-lo. És possible o no, no se sap, perquè la política ficció no s'estrena avui. Potser només és un gest per aconseguir una altra suspensió de la iniciativa per part del Tribunal Constitucional. O una suposada astúcia per posar-se en la pell de víctima. O una pugna per sotmetre Esquerra amb els seus plantejaments. O l'escalfament preelectoral de la veritable operació, ja reconeguda: una convocatòria d'eleccions.

Però en cas que aquest curiós invent faci alguns (polèmics) passos, ho farà conculcant la llei catalana 10/2014 de “consultes populars no referendàries i participació ciutadana”. Pel que s'ha inferit fins ara, la pretensió és utilitzar la part no suspesa d'aquesta llei –substancialment els dos primers articles i el títol tercer– per llançar no una consulta que sigui materialment un referèndum, sense ser-ho, sinó un indeterminat procés de “participació ciutadana”· I això, amb l'ajuda de milers de voluntaris i celebrat no en col·legis electorals, sinó en immobles de la Generalitat.

Doncs bé, si es tracta, com sembla, de replicar la doble pregunta de la fracassada consulta, que tracta al final sobre la independència, aquesta mateixa qüestió ja seria contrària a l'article 1 de la llei, que obliga al fet que aquestes convocatòries es refereixin a assumptes que recaiguin “en l'àmbit competencial de la Generalitat”. I decidir sobre una eventual secessió desborda, evidentment, el vigent Estatut de Catalunya. També ofereix un flanc més que dubtós el compliment de l'article 2 de la llei, que imposa una exquisida “neutralitat institucional” i el respecte al “pluralisme”: no es veu com pot compaginar-se aquest mandat amb l'activíssima implicació en l'organització de l'esdeveniment de diversos milers de (d'altra banda, totalment respectables) militants de la independència.

Más información
Rajoy qualifica d'“excel·lent notícia” la retirada de la consulta catalana
ERC aposta per declarar la independència immediatament
El PSC demana al soberanisme que reconegui el seu fracàs

A més, aquest tipus de “processos” pretén “recollir l'opinió” ciutadana sobre una “proposta, actuació o decisió” de la Generalitat (art. 42). Però si aquesta proposta o una de similar consisteix en la coneguda doble pregunta del 9-N, no s'hauria de considerar ja suspesa pel TC en la seva providència sobre el decret de convocatòria de la consulta? Qui diu 9-N? Ha estat el president de la Generalitat qui ha repetit la data màgica en el seu anunci als gentils. Doncs la data serà més que màgica, perquè no hi ha temps material per complir el termini de 30 dies naturals que imposa la llei de la Generalitat (art. 48).

La seqüencia urnes-immobles públics-activistes voluntaris és, així mateix, contradictòria amb les modalitats d'aquests processos (definits als articles 53 a 55). Una “enquesta” fent servir “tècniques demoscòpiques” inclou mostreig, exclou registre voluntari i urnes; un “panell ciutadà” es compon amb un “grup”, no convoca tota la ciutadania; una “audiència pública” no supera l'estricte diàleg; i els “fòrums de participació” es fan amb ciutadans “seleccionats per l'Administració”.

Resulta pertinent, doncs, preguntar-se on va acabar la promesa que qualsevol convocatòria es faria amb les corresponents “garanties democràtiques”. Perquè els catalans volen votar, per descomptat, però en un format seriós, homologable, pactat. Així, no.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_