Selecciona Edició
Connecta’t

Turquia bombardeja posicions de la milícia kurda del PKK

Les dues parts fa dos anys que estan en un procés de pau fràgil

Turcs kurds observen la ciutat de Kobane (Síria).
Turcs kurds observen la ciutat de Kobane (Síria). REUTERS

Avions de l'Exèrcit turc han bombardejat diverses posicions de la milícia del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, en kurd) al sud-est de Turquia, segons ha informat avui el diari Hürriyet, en el que sembla que és l'enfrontament més significatiu des de l'inici del procés de pau ara fa dos anys.

Caces F-16 i F-4 turcs van atacar ahir a la nit objectius del PKK a Daglica, a l'extrem sud-est del país, prop de les fronteres amb Iraq i Iran. Aquest bombardeig sembla que ha estat una resposta dels atacs amb armes de foc durant els tres dies anteriors de la milícia kurda contra un unt militar turc, també segons una font anònima citada per l'agència France-Presse.

De moment, ni el Govern ni l'Exèrcit ni fonts del PKK han confirmat els fets, encara que el Hürriyet assegura que l'atac es va dur a terme amb el permís del primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, i que el PKK ha sofert “grans danys”.

“Terroristes de l'organització separatista terrorista [el PKK] han obert foc contra la nostra base a la regió de Daglica”, sí que havia assenyalat l'Exèrcit en un comunicat dissabte passat. “Hem respost espontàniament i amb tota la duresa que hem pogut”, continuava llavors aquest missatge.

Aquest atac dels presumptes membres del PKK contra els militars turcs es va emmarcar dins d'una onada de violència a Turquia que la setmana passada va provocar la mort de prop de 40 persones.

Va ser la inacció de l'Exèrcit turc davant la crisi a la ciutat siriana de Kobane (Ayn al-Arab, en àrab), just a la frontera amb Turquia i que fa més de tres setmanes que està sota el setge dels militants gihadistes de l'anomenat Estat Islàmic (EI), la que va desencadenar tot un seguit de manifestacions prokurdes i contra el Govern turc. La població kurda a Turquia considera els kurds sirians com “germans” i militants i seguidors del PKK són a Kobane, i també al nord d'Iraq, combatent contra els gihadistes.

Turquia ha acollit prop de 200.000 refugiats que han fugit de Kobane davant l'avanç gihadista, però de moment s'ha negat a intervenir militarment, també, malgrat la pressió de la coalició internacional contra l'EI liderada pels Estats Units.

Les protestes es van tornar violentes quan presumptes membres i seguidors del PKK es van enfrontar amb els de l'anomenat Hezbol·lah turc, un grup islamista radical, sense connexió amb la milícia libanesa del mateix nom, i també format majoritàriament per kurds. A més, també va haver-hi atacs armats de grups sense identificar contra la policia i punts militars.

El bombardeig de l'aviació turca arriba al cap d'uns dies que líders del PKK advertissin que la caiguda de Kobane en mans dels gihadistes podria significar la fi del procés de pau entre Turquia i aquesta milícia.

“Podem esperar una solució fins al 15 d'octubre, després ja no hi tindrem res a fer”, va dir el dia 7 Abdullah Ocalan, fundador i líder del PKK, que actualment compleix cadena perpètua, en un comunicat enviat des de la presó a través del seu germà. "[Les autoritats turques] parlen sobre una solució i sobre negociació però després no hi ha res així, aquesta és una situació artificial, no podem continuar així”, va dir Ocalan.

Poc després, l'11 d'octubre, el comandant del PKK en el terreny, Cemil Bayik, va assegurar que guerrillers kurds havien començat a tornar a territori turc després d'haver-ne marxat l'any passat com a part del procés de pau. “Ho hem advertit a Turquia, si l'Estat segueix així llavors la nostra milícia reiniciarà la guerra defensiva per protegir la nostra gent”, va declarar llavors Bayik a les bases del PKK a Iraq en una televisió alemanya.

Per la seva banda, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha equiparat en públic el PKK amb l'EI i ha repetit en diverses ocasions que Turquia combat contra “tots els grups terroristes”. Així i tot, Erdogan, que va ser qui va iniciar el procés de pau com a primer ministre, també ha insistit que segueix compromès amb les negociacions.

El PKK es va alçar en armes contra Turquia el 1984 per exigir la independència de la regió majoritàriament kurda al sud-est turc. El conflicte ha causat més de 40.000 morts, la majoria, militants kurds i també població civil. En l'actualitat, el PKK ha moderat le demandes i vol més autonomia i el reconeixement de drets socials i polítics per a la minoria kurda, que representa prop del 20% de la població a Turquia. Ankara, la Unió Europea i els Estats Units consideren el PKK una organització terrorista.