Un estudi adverteix dels riscos de l’excés de begudes energètiques
Una revisió d'estudis assenyala entre els principals riscos la combinació d'aquestes begudes amb alcohol i el seu consum per part dels adolescents
Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, les amfetamines que havien mantingut desperts els soldats que van lluitar van tenir un gran èxit entre els ciutadans del Japó o els Estats Units. Quan els governants van treure del mercat legal aquests estimulants, als anys cinquanta, va aparèixer un espai de negoci que aviat va quedar cobert. El 1962, la companyia Taisho va introduir el Lipovitan D, una beguda energètica amb un alt contingut de taurina i cafeïna. Als vuitanta, els executius japonesos el van adoptar com a combustible per mantenir un ritme de feina demencial i el producte s'anunciava mostrant homes de negocis supervitaminats signant contractes per tot el món.
Durant els últims anys, les begudes energètiques han incrementat la seva popularitat i s'utilitzen per suportar el cansament de la feina diària o les llargues nits de festa. Segons un estudi del 2013 de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, de les seves sigles en anglès), un 30% dels adults, entre 18 i 65 anys, un 68% dels adolescents, entre 10 i 18 anys, i un 18% dels nens, entre 3 i 10 anys, consumeixen begudes energètiques almenys una vegada a l'any. A més, un 11% dels consumidors adults i un 12% dels adolescents havien consumit més d'un litre d'aquesta mena de begudes en un sol dia.
Ara, un equip d'investigadors que treballa a l'Oficina Regional per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que l'increment del consum de begudes energètiques pot suposar un problema per a la salut pública. Segons els autors, una revisió d'articles científics publicats sobre els efectes del consum excessiu d'aquesta mena de productes suggereix que “la preocupació de la comunitat científica i del públic respecte als potencials efectes adversos per a la salut d'un increment del consum de begudes energètiques és vàlid en línies generals”.
Els riscos per a la salut d'aquests refrescos són deguts principalment a la cafeïna que contenen, encara que els responsables de la revisió, publicada a la revista Frontiers in Public Health, afirmen que calen més estudis per avaluar els efectes a llarg termini de la combinació amb altres ingredients com la taurina o el guaranà. La sobredosi de cafeïna pot provocar, entre altres símptomes, palpitacions, hipertensió, convulsions i, en rares ocasions, mort. No obstant això, és difícil avaluar la part d'aquests problemes causats per les begudes energètiques, ja que aquests productes no sempre han tingut el seu propi codi de seguiment als centres dedicats a atendre intoxicacions i falta informació sobre els efectes adversos del seu consum excessiu.
Tot i que els autors destaquen que hi ha hagut pocs “estudis rigorosos duts a terme a Europa sobre el risc associat a un increment en el consum de begudes energètiques, particularment entre gent jove”, diversos treballs fets als EUA han trobat una associació entre una elevada ingesta d'aquests productes, de sis begudes energètiques al mes o més, i el fet de tenir comportaments de risc com practicar sexe sense condó, ficar-se en baralles o conduir sense cinturó de seguretat.
Aquesta mena de comportaments pot tenir part d'explicació en el fet que el consum de begudes energètiques es combina amb freqüència amb el consum d'alcohol, un altre dels riscos d'aquests refrescos. Segons l'EFSA, el 70% dels joves d'entre 18 i 29 anys pren aquest tipus de barreges, que augmenten el perill de consumir begudes espirituoses en emmascarar-ne els efectes i provocar una sensació de resistència a l'alcohol falsa.
Joao Breda, responsable del programa Nutrició, Activitat Física i Obesitat de l'Oficina Europea de l'OMS i autor principal de l'article, emfatitza la idea que una de les seves principals observacions és que els treballs en aquest camp són “massa escassos”. No obstant això, assenyala que “quan es troba en salut pública alguna cosa que pot ser important, cal iniciar la discussió sobre aquest possible problema tan aviat com sigui possible, i això és el que hem intentat fer”.
Breda, que aclareix que tot i que els seus autors treballen per a l'OMS les seves conclusions no són recomanacions oficials de l'organisme, també mostra la seva preocupació pel tipus de màrqueting de les begudes energètiques. Aquesta mena de publicitat, dirigida a joves i adolescents, sol estar molt vinculada al rendiment esportiu de màxim nivell. “A Europa, un estudi va observar que el 41% dels adolescents consumien begudes energètiques per fer exercici”, escriuen a l'article, i afegeixen que “l'excés de cafeïna combinat amb una activitat física intensa pot ser perillós”. Per aquest motiu, es planteja que es reconsideri l'associació entre les begudes energètiques i el rendiment esportiu tan habitual en la seva publicitat.
L'autor principal de l'estudi puntualitza que, per la forma de consum i pels ingredients agregats a la cafeïna en les begudes energètiques, el cafè no suposa una preocupació de la mateixa magnitud per a ells. La seva postura té sentit, perquè si la cafeïna era l'únic ingredient d'aquests refrescos, la majoria no es diferenciarien gaire del cafè. Red Bull, la reina entre aquesta mena de begudes, té 80 mil·ligrams de cafeïna per cada llauna de 250 mil·lilitres, aproximadament la mateixa quantitat d'aquesta droga psicoactiva present en un cafè.
L'Associació de Begudes Refrescants (Anfabra) afirma que a les etiquetes d'aquests productes s'inclou la recomanació de consumir-ne de forma moderada i l'advertiment que és una beguda dirigida al públic adult i no recomanada per a nens o embarassades.
En altres països d'Europa com Dinamarca, Noruega, Islàndia o França, la preocupació pels riscos de consumir massa cafeïna va provocar la prohibició de les begudes energètiques. No obstant això, un informe de l'EFSA, que no va trobar riscos de seguretat definitius, va fer que França aixequés la prohibició el 2008. Ara, aquesta mateixa organització està fent una altra avaluació sobre els efectes del consum de cafeïna, sola, en combinació amb altres ingredients de les begudes energètiques o amb alcohol, que estarà a punt cap al desembre d'aquest any.
