Selecciona Edició
Connecta’t

Els quadres continuaven al palauet

Els testimonis declaren que van veure les obres d'art a casa de Julio Muñoz Ramonet després de la seva mort el 1991

Una de les cambres del palauet de Julio Muñoz Ramonet fins que va morir el 1991.
Una de les cambres del palauet de Julio Muñoz Ramonet fins que va morir el 1991.

La col·lecció d'art de Julio Muñoz Ramonet es trobava al seu palauet del carrer Muntaner quan l'industrial va morir el maig del 1991. Així ho van corroborar ahir davant el jutge els testimonis presentats per la Fundació Julio Muñoz Ramonet (impulsada per l'Ajuntament de Barcelona) en la querella criminal presentada al març contra les quatre filles de l'industrial per apropiació indeguda i estafa processal per no lliurar més de 600 obres d'art, entre elles pintures signades per autors com Rembrandt, Goya, El Greco, Velázquez, Sorolla o Fortuny, entre molts altres.

Ahir, dia fixat pel jutge d'Instrucció 29 de Barcelona, un antic secretari de Muñoz Ramonet durant dècades, va assegurar que en el moment de la mort i durant el funeral, els quadres continuaven a l'immoble, penjats a les parets del palauet, i va esmentar especialment els retaules i obres d'art gòtiques. Per la seva banda, les tres restauradores citades com a testimonis van declarar que van acudir a l'habitatge del carrer Muntaner després de la defunció de Muñoz per ordre de la propietat amb la finalitat d'analitzar i comprovar l'estat de les obres. Les tres expertes van explicar al jutge que “la col·lecció cridava l'atenció més enllà del que és habitual” i van assegurar que van participar en l'embalatge i en el procés per despenjar i transportar alguns dels quadres.

Les diligències també contemplen la declaració d'una cinquena persona fonamental dins de la causa. Es tracta de l'experta d'art nord-americana Lori Gross que va assessorar en l'elecció d'obres, va planificar el seu trasllat del carrer Muntaner a un habitatge de les germanes Muñoz Villalonga a Madrid, i va supervisar el seu desembalatge entre l'octubre del 1991 i el febrer del 1992, una feina per la qual va rebre 1.800 euros, tal com va destapar EL PAÍS l'agost del 2013.

El seu testimoniatge s'uneix al del matrimoni que va cuidar el palauet entre el 1980 i el 2001 que ja havien explicat que una nit van veure com les filles es van emportar les obres en dos tràilers.

Quan Muñoz Ramonet va morir el 1991 va deixar en el seu testament un llegat a la ciutat de Barcelona: el seu palauet del carrer Muntaner i tot el seu contingut. Per això és fonamental saber quines obres hi havia penjades a les seves parets. L'Ajuntament de Barcelona va tenir notícia del testament el 1995 i des de llavors es baralla als tribunals amb les quatre filles de l'industrial per aconseguir l'herència. Des de llavors tres sentències li han donat la raó, l'última del Tribunal Suprem.

Per això, l'agost del 2013 les germanes es van veure obligades a lliurar les claus de la casa, després de 22 anys. No obstant això, quan els tècnics municipals van entrar es van trobar que les grans obres de la col·lecció havien desaparegut i al seu lloc, repartides per tota la casa, hi van trobar centenars d'obres d'artistes contemporanis de menys valor que les obres mestres. Després de comparar diferents inventaris l'Ajuntament va determinar que havien desaparegut 853 peces patrimonials, 672 de les quals són objectes artístics: 67 pintures i dibuixos, 260 miniatures, 20 escultures d'ivori, 17 cristalls arqueològics i vuit escultures policromades de fusta. Que són les que es continuen reclamant a les germanes Muñoz.

 

MÉS INFORMACIÓ