Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya té 450.000 pisos buits i 230.000 famílies sense habitatge

Només el 2% del total dels immobles residencials catalans són de lloguer social

A Catalunya hi ha 450.000 pisos buits i 231.000 famílies que necessiten un habitatge assequible. És a dir, el nombre d'immobles desocupats duplica el de famílies amb necessitat d'un sostre. Aquestes xifres formen part de la radiografia sobre el lloguer social a Catalunya que ahir va presentar la Taula del Tercer Sector. Àngels Guiteras, presidenta de l'entitat, es va tornar a queixar de l'endarreriment en polítiques d'habitatge social. Només el 2% del total de parc de pisos es dedica a aquesta finalitat, mentre que la mitjana europea és 13 punts superior.

L'informe va ser elaborat per Carme Trilla, cap del Servei de Mediació en l'Habitatge de Cáritas Diocesana de Barcelona, i Tere Bermúdez, encarregada del programa Sense llar ni habitatge, de la mateixa ONG. Els càlculs de les dues expertes mostren que uns 100.000 pisos buits estan en mans de les entitats bancàries (incloent-hi els del Sareb, el banc dolent), 80.000 més són immobles de nova construcció que el mercat no ha pogut absorbir i la gran majoria, uns 270.000, són propietat de particulars que no els fan servir.

D'altra banda, Trilla i Bermúdez utilitzen dos mètodes per establir quantes unitats familiars, per la seva situació econòmica o perquè casa seva no compleix amb les normes mínimes d'habitabilitat, serien l'objectiu de les polítiques de lloguer assequible. Les dues maneres, no obstant això, donen un nombre similar: al voltant de 231.000. Les dues investigadores accepten la dificultat de fer aquests càlculs.

La primera estimació es fa d'acord amb una detecció de necessitats. Es tenen en compte, per exemple, les 50.000 famílies que han estat desnonades de casa seva durant els últims cinc anys (50.000, segons les xifres del Consell General del Poder Judicial), els que estan registrats en les llistes de pisos protegits de la Generalitat (69.000) i unes 65.000 famílies en risc d'exclusió social. “Cinc de cada mil ciutadans té alguna mena de problemàtica de mal allotjament. Segons les xifres del 2009, les últimes disponibles, serien unes 37.000 persones sense sostre, sense habitatge, amb una casa insegura o inadequada”, explica Trilla. El càlcul també inclou una demanda oculta de 10.000 famílies.

La segona estimació es va fer seguint els estàndards europeus. Es parteix de la meta d'un 15% del total del parc d'habitatge dedicat a lloguer assequible i se li resta l'oferta disponible. Així, Catalunya hauria de tenir 440.000 habitatges de lloguer públic, però només en té 60.000, i 150.000 més d'un parc privat amb rendes reduïdes. Per tant, el dèficit és de 230.000.

Trilla va assegurar que “és una evidència que no disposarem durant els propers anys d'un parc d'habitatge capaç d'absorbir aquesta demanda si no adoptem solucions radicals”. Una d'aquestes alternatives podria seria multar els pisos buits, cosa que ja han començat a fer diversos ajuntaments. El de Barcelona, per exemple, va aprovar la mesura al gener però encara no ha imposat cap multa. Encara no ha desenvolupat el reglament per imposar les sancions. Una portaveu municipal explica que igualment es treballa amb les entitats bancàries per poder aconseguir la cessió de pisos i s'han comprat algunes promocions de Regesa per a lloguer assequible. Santa Coloma de Gramanet i Terrassa, amb normatives similars, sí que han posat multes de fins a 5.000 euros.

La Taula del Tercer Sector va demanar que es faci “una utilització decidida” d'aquests pisos buits i que es potenciïn fórmules publicoprivades de gestió. Es tractaria que entitats sense ànim de lucre o especialitzades en habitatge social gestionin i que les diferents Administracions regulin.