Selecciona Edició
Connecta’t

La jutge acusa Pujol de “falta de voluntat” per cooperar

La magistrada insisteix en la necessitat de demanar informació a Andorra i Suïssa

Pujol, en la compareixença al Parlament del 26 de setembre. Ampliar foto
Pujol, en la compareixença al Parlament del 26 de setembre.

La jutge que investiga l'origen de la fortuna de la família Pujol ha decidit seguir endavant amb les comissions rogatòries que va enviar a Andorra i a Suïssa per reclamar informació. En una interlocutòria que s'ha fet pública avui, la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Zita Hernández, ha desestimat el recurs que va interposar la defensa de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, amb l'objectiu d'evitar que les autoritats de tots dos països remetessin dades financeres sobre el clan. En una contundent interlocutòria, la jutge retreu a Pujol i a la seva dona, Marta Ferrusola, la “manca absoluta de tota voluntat de cooperar amb la instrucció”. I recorda que no han aportat “documents” ni “informació bancària” que permeti acreditar l'origen lícit dels fons. Per això, doncs, hi ha la necessitat, conclou, de seguir endavant amb la petició d'informació.

El passat 8 d'agost, tot just dues setmanes després que Pujol confessés que la seva família havia mantingut una fortuna oculta al fisc a l'estranger, la jutge va remetre les comissions rogatòries als dos països. La jutge insisteix ara que aquella resolució va exposar “amb concreció els fonaments i les finalitats” de la petició. La petició és “imprescindible per conèixer el patrimoni real de Jordi Pujol Soley i la seva esposa, i els moviments de capitals que s'han produït”. Especialment, subratlla la interlocutòria, quan de la documentació enviada per Banco de Madrid es desprèn que Marta Ferrusola i tres dels fills de la parella (Marta, Pere i Mireia) han regularitzat davant Hisenda més de tres milions d'euros, “quantitat desorbitada de la qual es desconeix l'origen”.

La jutge veu necessària la comissió rogatòria per aclarir l'origen dels diners perquè no ho ha fet, diu, la família Pujol. Els implicats “podrien aclarir amb tota facilitat l'origen lícit d'aquests fons”, subratlla la interlocutòria, “i fins ara no només no ho han fet, sinó que per part de Jordi Pujol ni tan sols s'ha emplenat l'únic requeriment que se li ha adreçat”: que aporti la còpia del testament lliurat pel seu pare, Florenci Pujol. Segons la versió de l'expresident català, Florenci va llegar a la seva nora i als seus set néts una herència el 1980 que mantenia a l'estranger.

Tant en el seu comunicat públic del 25 de juliol com en la compareixença davant el Parlament del passat 26 de setembre, Pujol “s'ha limitat a manifestar de forma reiterada que l'origen dels fons” era aquesta herència paterna, però ho ha fet “sense aportar cap dada concreta i acreditada de la quantitat heretada, dels comptes bancaris on va ingressar els diners ni dels moviments bancaris”.

La magistrada reafirma que la querella presentada pel sindicat Manos Limpias és legítima i ha de ser analitzada, ja que conté “indicis de diversos delictes greus” que han d'analitzar-se. L'advocat de Pujol, el penalista Cristóbal Martell, havia al·legat que la querella presentava “un desdibuixat conjunt de fets heterogenis” que suposen una “causa general” contra Pujol.

La resolució incideix en la necessitat d'investigar, “sobretot” després que amb posterioritat a l'acció de Manos Limpias “s'han presentat quatre querelles més”: Plataforma per Catalunya, Josep Asensio, l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez i UPyD. En totes, assenyala, “s'efectua un relat de fets similar” i fins i tot aporten “dades i informacions més concretes”. Els fets, conclou, han de ser investigats per “determinar l'existència o inexistència” dels delictes que s'esmenten. “La recerca de la veritat material regeix en tot procés penal”. Arxivar, d'entrada, la querella suposaria, afegeix la jutge, “que fets tan greus com els relatats caiguessin en l'oblit sense ser objecte ni tan sols d'una mínima instrucció”.