Selecciona Edició
Connecta’t

El president Artur Mas no concreta la llei que empara el 9-N

El president català admet que no signarà cap decret i que "no donarà pistes a l’Estat" sobre la consulta alternativa

El president Artur Mas aquest dimarts a la Generalitat.
El president Artur Mas aquest dimarts a la Generalitat.

Artur Mas no ha concretat aquest matí el marc legal que permetrà la celebració del succedani de consulta que es farà el 9 de novembre. "L’Estat ho destrossarà tot. No s’han de donar més pistes i no li farem la feina fàcil", ha dit el president de la Generalitat.

Mas ha parlat que utilitzarà "marcs legals preexistents que donen competències en processos de participació ciutadana", però en cap moment s'ha referit a la llei. Sí que ha admès que la llei de consultes suspesa en bona part de l’articulat pel Tribunal Constitucional no permet la consulta, però ha recordat que aquesta llei preveu processos de participació.

Cap d'aquests processos, no obstant això, comporta la col·locació de les urnes, i els terminis preparatoris que preveu aquesta llei tampoc es poden complir, per la qual cosa la llei de consultes no podrà servir d'empara legal per a la consulta. "No ho posarem fàcil a l’Estat. Ho farem d'una altra manera per conèixer l'opinió de la gent", ha insistit Mas.

Després de gairebé dues hores de roda de premsa, el president de la Generalitat ha acabat anunciant que no signarà cap decret de convocatòria de la consulta. Si ho fes seria un acte administratiu de la Generalitat i, com a tal, hi podria recórrer el Govern de Mariano Rajoy davant el Tribunal Constitucional. I com ja va passar amb la llei de consultes i el decret de convocatòria, la simple interposició del recurs a l'empara de l'article 161.2 de la Constitució ja en comportaria la suspensió.

"Mas haurà de signar un decret o convocar la consulta per Twitter", ha assegurat aquest matí de manera irònica a TV3 Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Xavier Arbós ha afegit també que ignorava l’"enginyeria jurídica" que haurà d'engegar Artur Mas, però ha especificat que tots els marcs legals existents li semblaven inadequats. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya es refereix de manera genèrica en l’article 67 a les competències que té el president de la Generalitat, entre les quals no s'inclou la convocatòria de consultes.

De la mateixa manera, la Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern del 2008 relata en l’article 10 les atribucions que en aquest moment té Artur Mas. Tampoc no hi figura la de convocar consultes i sí que es refereix de manera genèrica a "les que determinin l’Estatut d’Autonomia i les lleis".

Una d'aquestes lleis podria ser la de consultes populars per via de referèndum que va aprovar el segon tripartit el 2010 i que està vigent a l'espera que el Tribunal Constitucional n’emeti una resolució. Els terminis marcats per a la celebració de la consulta i, sobretot, la necessitat de sol·licitar l'autorització prèvia del Govern central tampoc no fan pensar que sigui la via emprada per Mas.