Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les anul·la ajudes milionàries a Telefónica, Santander i Iberdrola

La Comissió obliga a retornar deduccions facilitades pel Govern espanyol

Abertis i la filial d'AXA també han de tornar diners a Hisenda

El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, a la dreta, saluda el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro.
El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, a la dreta, saluda el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro. EFE

Espanya està obligada a recuperar ajudes fiscals multimilionàries atorgades pel Govern de Mariano Rajoy a algunes de les seves grans empreses. La Comissió Europea tancarà aquest dimecres amb un sever revés l'expedient contra Espanya per ajudes que es consideren “il·legals” per facilitar l'adquisició de companyies estrangeres per part d'algunes de les multinacionals més importants amb passaport espanyol, segons les fonts consultades. El vicepresident de Competència, Joaquín Almunia, exigeix a Hisenda que recuperi tots aquests diners. Telefónica, Banc Santander i Iberdrola –tres de les firmes més importants de l'Ibex, a més d'Abertis i la filial espanyola de l'asseguradora francesa AXA, són cinc de les empreses que hauran de reingressar les “ajudes il·legals” percebudes, segons confirmen a EL PAÍS fonts de la Comissió.

Segons fonts coneixedores del cas, la quantitat en joc és de diversos milers de milions d'euros en deduccions fiscals, tot i que Brussel·les i el Govern central prefereixen no parlar encara de xifres definitives i fonts properes a les empreses assenyalen que fins ara només s'ha fet servir una part petita d'aquestes deduccions, que serà el que caldria retornar. Tan sols en el cas de Telefónica, l'import de les deduccions que arribaria a poder aplicar-se arran de la compra de la brasilera Vivo ascendeix a 4.000 milions, segons els càlculs de tres fonts coneixedores del cas, però fonts properes a l'empresa indiquen que la xifra és inferior i que en tot cas fins ara només s'ha utilitzat una part molt petita (entre 20 i 30 milions) de les deduccions potencials. Afegeixen, a més, que aquestes deduccions no s'han reflectit comptablement pels dubtes sobre el seu reconeixement final. Fonts oficials de l'empresa van declinar fer comentaris fins que no se sàpiga la decisió de Brussel·les. Iberdrola i el Banc Santander tampoc van facilitar les quantitats en joc en els seus respectius casos.

Tres mesos després d'arribar a la Moncloa, el 21 de març del 2012, l'Executiu de Rajoy va aprovar aplicar retroactivament ajudes fiscals per la compra de participacions financeres en empreses de fora de la UE. L'equip del ministre Cristóbal Montoro va aprovar una interpretació “innovadora” –segons la descripció de Brussel·les de les regles d'ajudes d'Estat, que permetia deduccions multimilionàries a diverses multinacionals per la porta de darrere: a través d'una consulta vinculant de Telefónica a la Direcció General de Tributs que, segons Brussel·les, reinterpretava amb efectes retroactius la llei de l'Impost de Societats. Aquesta llei havia estat aprovada 10 anys enrere pel Govern de José María Aznar, amb Rodrigo Rato com a vicepresident econòmic i amb Montoro a Hisenda.

El canvi d'interpretació va arribar just quan l'Executiu començava a aplicar dures retallades: poc després d'aprovar la reforma laboral i uns dies abans d'anunciar retallades en sanitat i educació. I enmig d'una crisi oceànica que va culminar amb la nacionalització de Bankia i el rescat financer d'Espanya per part dels socis europeus. Les fonts consultades destaquen que Telefónica, Santander, Iberdrola, Abertis i AXA es van beneficiar d'aquest xec fiscal tot i que anava en la direcció contrària a la bateria de mesures aprovades posteriorment pel Govern central per apuntalar la recaptació de l'Impost de Societats, enfonsada des del principi de la crisi, i en un context internacional marcat per una disminució de la permissivitat amb l'enginyeria fiscal de les multinacionals.

Aquestes ajudes –que tècnicament permetrien l'amortització fiscal del fons de comerç (la diferència entre el valor en llibres d'una empresa i el preu que finalment se'n paga) tant per a les compres directes com per a les indirectes, a través de societats interposades ja estaven terminantment prohibides. Brussel·les, no obstant això, havia accedit al fet que les empreses europees no retornessin l'import en les operacions fins al 2007 per l'aplicació del principi de confiança legítima: les companyies tenien indicacions que aquestes deduccions eren acceptables fins llavors.

Hisenda va aprofitar aquesta escletxa: va accedir a la petició de les empreses perquè poguessin beneficiar-se retroactivament de les deduccions a través d'adquisicions indirectes com la de Vivo, malgrat que la interpretació correcta de la llei espanyola no les permetia, segons Brussel·les. Després d'aquest moviment, Competència va obrir expedient a Espanya el juliol del 2013. I rematarà demà aquest expedient declarant il·legals les ajudes i exigint a Hisenda que recuperi tots els diners, com ja va passar amb les drassanes. Fonts de Brussel·les expliquen que Telefónica, Santander, Iberdrola, Abertis i AXA són les cinc empreses que han presentat al·legacions. Però n'hi pot haver d'altres que se n'hagin beneficiat. L'Executiu està obligat ara a indicar l'import i el nombre d'empreses que es van acollir a aquestes ajudes fiscals

La llarga batalla pel fons de comerç

  • Octubre del 2007. La Comissió Europea obre una investigació formal sobre l'amortització fiscal del fons de comerç financer en l'adquisició de com a mínim un 5% d'una empresa estrangera.
  • Octubre del 2009. La Comissió declara ajudes il·legals aquestes deduccions quan es fan per a compres d'empreses dins de la UE i demana la recuperació només parcial per l'existència de confiança legítima en les empreses.
  • Gener del 2011. Es declara il·legal també amb caràcter general el règim d'amortització fiscal del fons de comerç per a adquisicions d'empreses fora de la UE.
  • Març del 2012. Hisenda adopta una nova interpretació més laxa que amplia amb caràcter retroactiu l'àmbit de les ajudes, en estendre-ho a compres indirectes, després d'una consulta vinculant presentada per Telefónica davant de Tributs.
  • De juliol a desembre del 2012. Brussel·les demana a Espanya aclariments sobre la nova interpretació.
  • Abril del 2013. La Comissió insta Espanya a revisar aquesta nova interpretació.
  • Juliol del 2013. Brussel·les conclou de forma preliminar que la nova interpretació que va ampliar a les compres indirectes l'àmbit d'aplicació de la mesura que ja havia estat declarada ajuda il·legal constitueix també ajuda il·legal i obre un expedient.
  • Octubre del 2014. La Comissió es disposa a tancar l'expedient.

El Govern espanyol sosté que no es pot parlar d'aplicació amb efectes retroactius. En una entrevista a aquest diari ja fa un any, el secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, apuntava que la interpretació de la normativa espanyola “va canviar després de les decisions referents a Brussel·les el 2009 i el 2011”, i després de diverses denúncies de les empreses als tribunals: “Tributs, davant d'una pregunta d'un contribuent, aclareix, basant-se en les decisions de la Comissió, que no cal recuperar aquesta ajuda. No és concedir-la amb caràcter retroactiu. No és un acte nou o una devolució d'impostos. El canvi del criteri interpretatiu està motivat per la mateixa decisió de la Comissió. No va ser per donar premis milionaris a multinacionals sinó per interpretar millor la norma”, deia Ferre.

Fonts europees destaquen que encara no hi ha hagut decisions judicials als recursos citats per Ferre. I davant de la sorpresa del secretari d'Estat, Brussel·les respon: “El procediment contra aquest muntatge jurídic es tanca amb decisió negativa per a Espanya i amb l'obligació de recuperar les ajudes, que eren il·legals amb els tractats”.