_
_
_
_
_

Verdi per a un aniversari

El nou Liceu commemora els 15 anys amb un gran muntatge de ‘La traviata’ signat per David McVicar

Un moment de l'assaig general de 'La Traviata', que es representa avui al Liceu.
Un moment de l'assaig general de 'La Traviata', que es representa avui al Liceu.antoni bofill

El Liceu ha escollit la producció de La traviata dirigida escènicament per David McVicar i musicalment per Evelino Pidò per donar màxima lluentor social a la inauguració oficial de la temporada. Encara que el teatre va obrir el curs líric el mes passat amb El barber de Sevilla, la fascinant òpera de Giuseppe Verdi torna avui al coliseu barceloní —és un dels títols més representats, amb 232 funcions— en una vetllada especial que commemora els 15 anys del nou Liceu. Per al seu director general, Roger Guasch, l'efemèride arriba en un moment de moderat optimisme; després d'una profunda crisi i durs ajustos, la nova temporada comença amb un lleuger increment en el nombre d'abonaments, que arriben a la xifra de 16.291, després de cinc anys de caiguda de públic. “La il·lusió ha tornat al Liceu”, afirma Guasch amb satisfacció a l'hora de donar dades que “marquen un positiu canvi de tendència”.

Dues sopranos d'impecable trajectòria internacional, la italiana Patrizia Ciofi i la romanesa Elena Mosuc, s'alternaran en el paper de Violetta Valéry en les 11 funcions programades fins al 29 d'octubre amb un doble repartiment. Els tenors nord-americans Charles Castronovo i Leonardo Capalbo donaran vida a Alfredo, amant de Violetta, mentre que el baríton búlgar Vladímir Stojanov i el català Àngel Òdena assumiran el paper de Giorgio Germont. “És una obra perfecta per inaugurar la temporada, i més en un muntatge excel·lent, molt interessant des del punt de vista teatral i amb dos repartiments magnífics”, afirma Cristina Scheppelmann, directora artística del coliseu barceloní.

L'òpera, amb 232 funcions, és una de les més representades al coliseu

Torna David McVicar al Liceu després del gran èxit obtingut la temporada passada amb Agrippina, de Handel, amb un gran muntatge coproduït per la Scottish Opera de Glasgow, la Welsh National Opera de Cardiff (que el va estrenar), el Liceu i el Teatro Real de Madrid, que oferirà la producció aquesta temporada, amb un total de 16 funcions programades del 20 d'abril al 9 de maig del 2015. Per la seva banda, el Liceu ha programat una segona tanda de vuit funcions que tancaran la temporada lírica al juliol.

El prestigiós director d'escena escocès no vol donar gaires detalls del muntatge. “No m'agrada parlar molt de les produccions, que només guanyen vida en aixecar-se al teló”, afirma McVicar. “Les connexions amb el món actual les ha d'establir el públic. Puc dir que he intentat omplir amb subtilesa les llacunes de la història per explicar la relació dels amants que Verdi no podia mostrar en la seva època”.

Assegura que “la fidelitat a la partitura” guia el seu treball teatral. “La traviata només té sentit en un món definit, en una època que manté vius uns codis, unes conductes socials que ja no tenen sentit en el món actual”, explica. “Veurem una festa, una mica més salvatge que de costum, en un apartament parisenc”, afirma, però no vol desvetllar més detalls per no trencar l'efecte sorpresa de la proposta.

Al costat de Tanya McCallin, dissenyadora de l'escenografia i el vestuari, McVicar va visitar a París diferents localitzacions que encara existeixen de l'època de La dama de les camèlies, la novel·la original d'Alexandre Dumas fill que Verdi i el llibretista Francesco Maria Piave van convertir en genial òpera. I el resultat és un muntatge que “despulla el drama per oferir-lo sense elements decoratius superflus”, diu McVicar.

Amb aquest títol debuta al coliseu de la Rambla el director d'orquestra italià Evelino Pidò. “És una òpera que cal cuidar amb un sentit camerístic, amb especial atenció als recitatius, als sentiments dels cantants. La versió conté alguns petits talls en la partitura, habituals, d'acord amb els cantants i el director d'escena, però no afecten en res la grandesa de l'obra”.

El personatge de Violetta, un desafiament vocal i escènic marcat històricament per la llegendària interpretació de Maria Callas, és el nou repte que Patrizia Ciofi assumeix al Liceu. “És una producció visualment molt bonica, molt íntima, en un espai que em permet transmetre els sentiments d'una dona que té un passat difícil i un present i un futur també molt difícils. La concepció teatral de McVicar és molt humana, permet compartir l'emoció i el drama, l'amor i la tragèdia que es viu en l'escenari”, comenta Ciofi.

També Charles Castronovo, que debuta al Liceu, elogia el treball del director d'escena. “Et fa ser un cantant més sincer i creïble teatralment. Només quan aconsegueixes oblidar-te de la interpretació pots donar vida a les emocions del personatge”, assegura el jove tenor.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_