Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

“Els ponts del diàleg”

El pais.cat serveix per donar un camí al pluralisme consubstancial a la societat catalana

El llançament de l’edició en català del diari El País és, en primer lloc, una notícia excel·lent per a la llengua catalana i, per això mateix, és una notícia excel·lent per a tothom. Ho és per la naturalitat amb la qual constata un sentiment comú: l’experiència de la nostra diversitat lingüística com un patrimoni viu que ens enorgulleix a tots, del qual tots ens beneficiem i en el qual tots ens veiem reflectits. Però aquesta edició electrònica també és una bona notícia perquè encarna de la manera més pràctica les energies positives de la nostra Espanya plural. A ningú li pot estranyar, en efecte, un fet perfectament lògic: que un mitjà amb vocació nacional tingui una edició en una llengua parlada per milions d’espanyols i valorada i estimada com a pròpia per tots els altres.

En un dia tan simbòlic com el 12 d’octubre, que un president del Govern es pugui dirigir als catalans en llengua catalana i a través d’un mitjà català també té plena congruència. Al cap i a la fi, es tracta de la projecció natural dels valors d’una societat oberta com és l’espanyola, que ha interioritzat com una realitat diària la comprensió i l’amor per “les raons i les llengües diverses” dels seus ciutadans. És, així mateix, plasmació de l’Espanya constitucional com un país coral, com un país unit però no uniforme, capaç d’acollir el seu pluralisme com un valor diferencial i de celebrar la seva diversitat com un actiu. Una Espanya, en definitiva, que es constitueix com una suma d’identitats compartides i com a plataforma dels vincles comuns que nodreixen la nostra convivència. Quan un escriptor com el barceloní Joan Perucho va afirmar “sóc espanyol perquè sóc català”, no feia sinó resumir aquesta realitat integradora, el sentit de comunitat d’un país modern, la germanor natural dels pobles d’Espanya i el reconeixement específic de cadascun. Perquè aquesta és l’Espanya d’avui: un sistema en el qual tots hi guanyem perquè tots participem de les forces i les riqueses dels altres sense que es dilueixin les nostres.

La posada en marxa d’elpais.cat servirà, sens dubte, per enriquir el panorama mediàtic català, per donar un camí al pluralisme consubstancial a la societat catalana i, per descomptat, per realçar el pes específic de la realitat de Catalunya en el conjunt d’Espanya. Personalment, a més, només puc esperar que iniciatives com aquesta ajudin a aprofundir en el coneixement mutu entre els catalans i la resta dels espanyols, així com a avivar l’afecte indubtable que ens uneix. Estic segur, per tant, que aquest mitjà contribuirà a portar a les llars catalanes un missatge molt clar: el de l’estima, tan profunda, del conjunt dels espanyols. La nostra veu és molt nítida sobre aquest tema: al contrari dels que pensen que la pluralitat ens separa, nosaltres creiem, amb la nostra millor convicció, que ens aproxima, ens complementa i ens enriqueix. I si avui, a molts catalans i a molts altres espanyols ens dol la situació a Catalunya, és per no comprendre com un sentiment d’arrels tan profundes ens pretén ser extirpat del cor.

La raó cívica que batega en el millor periodisme resulta, així mateix, una manera idònia de donar compliment a aquest mandat d’Espriu –a qui celebràvem tot just fa un any–, segons el qual hem d’assegurar la fermesa d’“els ponts del diàleg”. Aquesta és avui la tasca de tothom: del periodisme i l’opinió pública, de la societat civil, d’empresaris i treballadors, i també, per descomptat, dels responsables polítics, que més que mai estem cridats a seguir el consell que va donar la gran ploma de Gaziel: “conèixer-se a fons, compenetrar-se, transigir, pactar”.

És precisament la nostra experiència democràtica la que ens convida a resoldre les nostres diferències en comú

Per això, sens dubte, és necessari abandonar unes actituds i reforçar-ne unes altres. Abandonar, per exemple, imposicions i desafiaments, buscar solucions realistes i atendre un signe dels temps que –al món i, molt notablement, a Europa– passa per una millor integració. I, a més, impulsar l’esperit de moderació, mostrar predisposició a l’entesa i ser tots capaços, alhora, de compatibilitzar els gestos de generositat i de lleialtat.

Hi estem disposats? El Govern, evidentment, sí que ho està: volem donar vigència a aquests “ponts del diàleg” que se sustenten sobre els pilars de la llei. I ho fem des del convenciment, ben après en la lliçó de la Transició, que tot avenç és possible i tot canvi a millor és susceptible de debat dins del marc segur que ens ofereix la legalitat. Aquí se’ns trobarà sempre. Perquè, de la mateixa manera que no hi ha democràcia sense un suport de concòrdia, la nostra història ens demostra que la concòrdia només es fa efectiva amb la garantia de la llei. La llei no és un capritx de la democràcia, n’és part consubstancial. Aquest mitjà a la xarxa m’ofereix una oportunitat excel·lent per compartir aquesta convicció amb els lectors catalans i els de la resta d’Espanya i del món sencer. El camí de la concòrdia és el diàleg i la Llei.

És precisament la nostra experiència democràtica la que ens convida a resoldre les nostres diferències en comú, sabent que aquesta actitud ens fa créixer en tolerància i obertura, o –dit d’una altra manera– ens convida a entendre’ns en positiu. Només així, en efecte, pot quallar l’ideal d’una democràcia com l’espanyola, hàbil per assumir gents, tradicions i identitats molt diverses, des del reconeixement que aquesta diversitat fa la nostra cultura molt més rica i la nostra economia i la nostra política molt més fortes en un món globalitzat.

Són aquests els principis i els valors que, en poc més d’una generació, han fet possible que Espanya deixés de ser un país replegat en si mateix, guanyés la seva “difícil i merescuda llibertat” i es convertís en una de les economies més importants i un dels països amb més benestar del món. La mateixa Catalunya també ha estat protagonista indiscutible d’aquest progrés. Avui, aquests mateixos principis i valors estan cridats a aconseguir, després de les envestides de la crisi, que el projecte d’Espanya en l’Europa unida sigui un projecte de país revitalitzat i obert, il·lusionant i generós. Un país en el qual tots i cadascun dels ciutadans se sentin partícips i protagonistes d’una història d’èxit i d’un futur prometedor.

La Hispanitat que avui celebrem, gairebé un milió de llatinoamericans viuen amb nosaltres avui al nostre país, representa el vincle que, durant segles, ha abraçat pobles i cultures diferents amb els llaços d’una història de forts afectes compartits. Aquest mateix vincle, enfortit gràcies a la generositat de tothom, continua donant sentit avui a la nostra Espanya actual, enriquida pels que ens han volgut acompanyar des de tot arreu per fer del nostre país la casa de tothom. Felicitats a tothom.

Mariano Rajoy