Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Alguna cosa no quadra

El Govern català no sembla preocupat per aquest episodi mortífer ni s'atura a preguntar-se què passa a Catalunya amb la legionel·losi

Mentre tot Espanya, Catalunya inclosa, estava pendent de l’evolució de la salut de Teresa Romero, l'auxiliar d’infermeria contagiada d’ebola a Madrid, al Vallès se certificava la mort de dues persones més pel brot de legionel·losi iniciat a principis de setembre. Un brot d’una virulència extraordinària que ja ha causat 10 víctimes mortals. I, tot i que sembla que s’ha identificat l’origen del focus de Ripollet en un vehicle de neteja, el de Sabadell encara és una incògnita.

Deu morts en un mes. En d’altres moments, el brot hauria provocat una crisi sanitària i hauria acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació. Aquesta vegada, però, la cobertura ha estat mínima i no hem vist el president Artur Mas o altres membres del Govern prestar atenció al que passava a Sabadell i a Ripollet, les dues ciutats colpejades pel brot. Tampoc les autoritats sanitàries s’han vist especialment interpel·lades per una opinió pública preocupada o simplement sensibilitzada. Ningú no sembla gaire concernit.

Els nostres governants estan tan capficats en el procés  que sembla que res sigui més important

El cert és, però, que amb 48 afectats i deu víctimes mortals en poc més d’un mes, l’episodi del Vallès és el més mortífer dels que s’han produït a Espanya des que es tenen registres. El més greu era fins ara un brot que hi va haver a Múrcia fa tretze anys, amb més de 800 afectats i sis morts. I, excepte el forat negre que hi va haver a la ciutat d’Alcoi, que en poc temps va patir 18 brots amb 300 afectats i 12 víctimes, el del Vallès porta camí de deixar un precedent difícil de superar. Però tot això no sembla que tingui gaire importància. Els nostres governants estan tan capficats en el procés i els mitjans tan pendents de si es trauran les urnes el 9 de novembre o no, que sembla que res més sigui important.

Fa molt de temps que el Govern del país està paralitzat, ocupat en una gestió de mínims, rutinària i sense esma. Per això no sembla preocupat per aquest episodi mortífer ni s'atura a preguntar-se què passa a Catalunya amb la legionel·losi. Posats a fer comparatives amb la resta d’Espanya, ara que hi estem tan avesats, potser algú hauria d’explicar a la ciutadania per quina raó Catalunya, amb el 18% de la població, acumula més del 50% dels brots de legionel·losi que s’han produït a Espanya. Concretament, 331 dels 597 registrats entre el 1999 i el 2012, segons la darrera estadística disponible. I per què Catalunya és, any rere any, la comunitat que més brots registra. Catorze el 2012, tretze l’any passat.

El 2004 es va publicar un decret que establia mesures de prevenció i control. Llavors va baixar la incidència, però tot indica que estem davant d’un fenomen molt típic de la nostra Administració. Presumir de tenir la millor legislació, però no fer l’esforç necessari per garantir que es compleixi.