Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat reclama a les famílies que retornin ajudes a la dependència

Benestar veu incompatible la prestació amb el fet de tenir plaça en un centre ocupacional

Braulio Gil, pare d'en Fran, a casa.
Braulio Gil, pare d'en Fran, a casa.

En Fran té 28 anys i una discapacitat intel·lectual del 83%. La seva mare, la Trinidad, n'és la cuidadora no professional, una prestació estipulada en la llei de la dependència. “Mai el podem deixar sol”, explica el seu pare, Braulio Gil. Per exemple, el porten de casa, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, al Bogatell, on va a un centre ocupacional. Aquest servei de rehabilitació busca la seva màxima integració social. La plaça l'hi va atorgar el Departament de Benestar el 2009. Ara, la mateixa Generalitat li diu que deu 8.000 euros per aquest servei, ja que la seva mare ja el cuida. I, per cobrar-l'hi, a en Fran li descompten el 30% dels diners de la prestació de cada mes.

“Li estan retallant la pensió al meu fill i al mateix temps ens diuen que som morosos”, es queixa Gil. El seu cas, com el de moltes altres famílies –la Generalitat no ha proporcionat una xifra d'afectats, és degut a l'anomenada incompatibilitat de prestacions. El 2012, un reial decret va retallar l'abast de la llei de la dependència. Entre altres coses, va posar fi al descompte dels cuidadors familiars a la Seguretat Social i establia que algunes ajudes no es podien compatibilitzar.

Els serveis jurídics de la Generalitat van interpretar que rebre la prestació d'un cuidador no professional no es pot simultaniejar amb el fet de tenir la plaça del centre ocupacional. Des del punt de vista de l'Administració, és com si es pagués alhora cangur i escola bressol per a un nen durant els matins. Llavors es va determinar que s'havia de reduir la suma de la prestació de cuidador no professional i, de manera retroactiva, reclamar l'equivalent als serveis prestats en el passat pel centre ocupacional.

Benestar aplica retallades en les ajudes per cobrar els deutes

La llei de la dependència establia que en Fran té dret a rebre 354 euros al mes a causa del seu grau de dependència severa. Ell cobrava els diners des del 2009. El setembre d'aquest mateix any, Benestar li va donar una plaça al centre ocupacional. Fins que a finals de l'any passat li va arribar una carta en què se li comunicava que era un deutor de la Generalitat. La factura era de 12.000 euros. Com que ja tenia la plaça, se li va reduir a la meitat els diners de la prestació.

“Vam presentar un escrit a la Generalitat al desembre i ens van respondre el juliol passat. Ens van dir que s'havien equivocat en els càlculs i que en realitat devíem 8.500 euros. I com que ens neguem a pagar-ho de cop ens van imposar quotes cada mes, que descompten de la prestació per dependència”, explica Braulio Gil. “Abans rebíem 354 euros al mes i ara tot just ens n'ingressen 124”, afegeix.

Des de Benestar asseguren que està obligada a cobrar el deute ja que es tracta de diners públics. “S'avalua la capacitat de la família abans de decidir quant és la quota”, assegura una portaveu, que nega que s'estiguin fent revisions indiscriminades dels expedients per identificar casos d'incompatibilitats. Alguns casos van començar fins i tot durant la legislatura passada i responien a ajudes concedides durant el tripartit. El protocol del departament estableix que quan s'identifica un cas es comunica a l'afectat i s'inicia el procés.

"Abans rebia 354 euros

al mes i ara 124"

“Un centre ocupacional no es pot equiparar a un centre de dia, que és del que parla la llei d'incompatibilitats. Són serveis completament diferents", explica Rosa Cadenas, presidenta de la Federació Catalana de les Entitats de la Discapacitat Intel·lectual, Dincat. El pare d'en Fran recorda que hi ha decisions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que avalen aquesta tesi. El 2263/2012 estableix que “persegueixen una finalitat diferent” ja que els ocupacionals busquen “la rehabilitació, no la cura, l'assistència o la supervisió”.

Cadenas critica que els serveis jurídics “filin tan prim” en la interpretació de la llei. I ho atribueix a la falta de fons públics, especialment per les retallades en la llei de la dependència que s'imposen des de Madrid. Però també demana a la Generalitat que faci el mateix. Segons Dincat, a Catalunya hi ha 655 persones que no tenen accés a un servei d'atenció diürna i a serveis d'acolliment residencial. “Una inversió de cinc milions d'euros [equivalent al 0,016% del pressupost de la Generalitat] podria solucionar aquesta situació”, explica Cadena.