Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Dret a ser escoltat

Quina Catalunya volem? Ignatieff respon per tots nosaltres: una en la qual siguin possibles els compromisos i no hi hagi enemics sinó adversaris polítics

“L’objectiu no és derrotar un adversari, sinó destruir un enemic en negar-li el dret a ser escoltat”. Michael Ignatieff ha pensat i ha escrit molt sobre la democràcia i les llibertats, sobre la moralitat i el dret en política. Ho ha fet com a professor universitari però també com a polític en exercici. “Havia impartit classes sobre Maquiavel, però no l’havia entès”, ens explica.

Ho fa en el seu llibre Fire and Ashes. Success and failure in politics, Harvard University Press (hi ha traducció castellana: Fuego y cenizas. Éxito y fracaso en política, Taurus), de lectura absolutament obligada en els temps de crisi que ens ha tocat viure. Sí, el canadenc Ignatieff no és nacionalista, però ja ens agradaria tenir molts Ignatieff a Catalunya i a Espanya: “La naturalesa de la nostra política consisteix a no imposar una única identitat nacional a ningú”; “Els països s'han de construir sobre la llibertat de pertinença”; “Cal apreciar una democràcia que dóna un espai al Parlament a aquells que no volen formar part del país, que es neguen a parlar qualsevol idioma diferent al francès, que es neguen a jurar fidelitat a la reina i que, tanmateix, són parlamentaris exemplars, col·legues excel·lents i bons representants dels seus votants”.

El llibre d’Ignatieff és la reflexió d’un intel·lectual després d’un fracàs electoral que el torna a enviar a les aules universitàries. L’element autobiogràfic és essencial, però ho és gairebé més la reflexió moral que dedueix de l’ofici i de la seva imprescindible funció en la vida pública i la severa denúncia del partidisme, un mal que corroeix les nostres societats fins a posar en perill les llibertats i la democràcia. Ho explicaré amb les seves paraules exactes i prou eloqüents, que totes soles es traslladen a Catalunya i al clima polític actual, enrarit pel partidisme:

- “El partidisme divideix una societat ja dividida i converteix els adversaris en enemics. Un adversari ha de ser derrotat, mentre que un enemic ha de ser destruït. No pots arribar a compromisos amb els enemics. Amb els adversaris el compromís sí que és possible”;

- “Un cop que el compromís es defineix com a traïció, els sistemes democràtics deixen de funcionar”;

- “El remei és la civilitat, però la civilitat és més que la mera cortesia. És el reconeixement que la lleialtat del teu oponent és igual que la teva, de la mateixa manera que la seva bona fe és igual que la teva”;

- “Davant d’això, tenim cada cop més sovint una política dels enemics. En aquest joc pervers, la política adopta el model de la guerra. L’objectiu no és derrotar un adversari, sinó destruir un enemic en negar-li el dret a ser escoltat”.

Quina Catalunya volem? Ignatieff respon per tots nosaltres: una en la qual siguin possibles els compromisos i no hi hagi enemics sinó mers oponents o adversaris polítics als quals se’ls reconegui el dret a ser escoltats. Dubto molt seriosament que sigui la que ens dibuixen les actuals circumstàncies polítiques.