L’amplada del compàs

Cadascun plantejava la seva sortida a l’entrellat de la consulta. Enric Juliana era l’estendard de la via reformista, “el tercerista”, segons apuntava Arcadi Espada sorneguerament; Vicent Sanchis era el defensor de la sobirania legislativa catalana. Al davant, dimecres, en l’estrena d’El debate de La 1, Juliana i Sanchis tenien quatre catalans partidaris del: “I què posa el teu DNI?”. Un dels quatre d’aquest frontó de l’orgull constitucional, el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, va resumir així la qüestió: “Els catalans, abans de ser catalans, ja érem espanyols”. És aquesta cosa tan de moda, com ha passat amb el tricentenari, d’invocar un sentiment nacional de fa un munt de segles.

Espada, columnista d’El Mundo, era el líder d’un sector on, a més de Bosch, hi havia la catedràtica de Dret Constitucional Teresa Freixes i Almudena Semur, a qui van presentar com a coordinadora d’estudis de l’Institut d’Estudis Econòmics de Madrid; Semur també havia estat gerent de Factual, el mitjà digital fallit d’Espada. El debat de La 1 va començar amb un nexe en comú entre l’Assemblea Nacional Catalana i José María Aznar: tots dos van declinar la participació en el programa.

Hàbil en el cos a cos, Espada va ser el rei de la nit, sobretot en l’atac frontal a Juliana. “Només una persona que parla amb un toro pot convertir l’apoteosi de la política binària [la consulta] en una solució tercerista. Però ja estem acostumats a les teves metàfores i podem transigir amb aquesta”. L’esment al toro és per la sèrie d’articles que Juliana va escriure fa uns anys a ‘La Vanguardia’ que reflexionaven sobre Espanya des del bar Torre del Oro, de la plaça Mayor de Madrid. Allà, Juliana conversava metafòricament amb el toro Segador. A la Torre del Oro tenen exposat el cap dissecat d’en Segador –també tenen penjades diverses fotografies de Franco a Las Ventas. Espada va dedicar aquestes paraules al director adjunt de ‘La Vanguardia’ quan aquest, en un rampell de geni després d’atacs anteriors, va assegurar que la tercera via triomfarà “i al darrere vindran els intransigents”. Juliana va assegurar que hi ha un consens en la política espanyola sobre la necessitat de reformar la Constitució; Espada va respondre que això era una entelèquia, i va utilitzar la metàfora del compàs: “Els terceristes com el senyor Juliana tenen un extraordinari avenir quan el compàs està obert, però quan està tancat, evidentment no tenen cap possibilitat”.

Juliana era l’objectiu número u d’Espada perquè ell no és partidari de mitges tintes. De fet, va deixar clar que per ell, la nació espanyola havia estat massa transigent amb el nacionalisme català. Espada va agrair que almenys els separatistes fossin clars a l’hora de plantejar el seu objectiu. El paper dels “terceristes” és complicat a una banda del pont aeri i a l’altra perquè, d’una banda, volen reformar Espanya i, de l’altra, volen satisfer el sobiranisme català. Exemples: Semur va donar per fet que amb la independència, Catalunya perdria el mercat espanyol; Juliana va respondre que “les nacions sempre seguiran unides pels interessos comercials”. Semur repetia que res de res i Juliana, somreia. Juliana esgrimia que la resolució del Tribunal Constitucional del març passat, en què anul·lava la declaració de sobirania al Parlament, també obria la porta que la carta magna fos reformada; Bosch va dir dues vegades que ells no eren allà per parlar de reformes de la Constitució sinó per impedir la consulta; Freixes no entrava a comentar si era possible una reforma, només repetia que la consulta era il·legal i que tot plegat era un desastre. Fins i tot, per demostrar que està garantida l’expulsió de la UE d’una Catalunya independent, Freixes va recordar que Algèria, quan es va independitzar de França, la van fer fora de la CECA. El separatisme també és procliu a fer comparacions curioses entre la independència de Cuba o del Perú i la de Catalunya. Sanchis no en va fer cap ahir, però en aquests temps, els pols contraris almenys entenen que s’han d’oposar l’un amb l’altre, mentre que els “terceristes” queden desplaçats, en un bar, parlant amb toros.