_
_
_
_
_

Romania enjudicia el seu passat

El director d'una presó comunista on es van torturar presos polítics fa 50 anys s'asseu al banc dels acusats de crims contra la humanitat

María R. Sahuquillo
Alexandru Visinescu, antic comandant de Ramnicu Sarat, a la sortida dels jutjats de Bucarest el 24 de setembre. / Bogdan Cristel (Reuters)
Alexandru Visinescu, antic comandant de Ramnicu Sarat, a la sortida dels jutjats de Bucarest el 24 de setembre. / Bogdan Cristel (Reuters)

Cel·les on amb prou feines es podien fer dues passes. Murs humits i tan gruixuts que no es percebia cap so de l'altre costat. “Fred, gana... i una solitud inhumana”, descriu Valentin Cristea. Als seus 88 anys, aquest enginyer retirat és, possiblement, l'únic supervivent de Ramnicu Sarat, més coneguda com “la presó del silenci”, una de les fosques presons romaneses per on van passar entre 1945 i 1964 —durant el règim estalinista de Gheorghe Gheorghiu-Dej, els anomenats anys negres— desenes de detinguts de l'elit política i intel·lectual de Romania. Allà, molts van ser torturats i sotmesos a règim d'aïllament; tant que alguns dels que van sobreviure havien oblidat vocalitzar. Avui, l'home que va governar aquest penal de l'est del país durant gairebé una dècada, respon davant la justícia pel que va passar rere els seus murs. Es diu Alexandru Visinescu, té 89 anys i està acusat de crims contra la humanitat. El procés judicial obert contra ell, i que ha començat aquests dies a Bucarest, és el primer d'aquestes característiques a Romania.

La presó de Ramnicu Sarat, a l'est de Romania. / Cristian Movila (The New York Times)
La presó de Ramnicu Sarat, a l'est de Romania. / Cristian Movila (The New York Times)

Pocs esperaven veure l'ancià comandant Visinescu assegut al banc dels acusats. I no només per la seva edat. El país, gairebé 25 anys després de l'ajusticiament del dictador Nicolae Ceausescu —que va governar després de Gheorghiu-Dej— i la caiguda del règim comunista, es resisteix a ajustar comptes amb el seu passat. La de Ramnicu Sarat no va ser, ni de bon tros, l'única presó orientada a aniquilar i silenciar qualsevol oposició durant els anys negres; tampoc l'únic lloc de detenció del règim de Ceausescu. Entre 1945 i 1989 més de 600.000 persones —intel·lectuals, oficials, religiosos, opositors polítics— van passar per presons o camps de detenció a Romania, segons ha documentat l'Institut per a la Investigació dels Crims dels Comunisme (IICCMER), un organisme creat pel Govern. Molts van morir. No obstant això, excepte la condemna a un grapat d'oficials d'alt rang a principis de la dècada de 1990 —alliberats per motius de salut— ningú ha respost per això davant la justícia.

Una justícia per la qual Visinescu se sent atacat. L'home de mirada tosca no entén per què se'l persegueix ara. Fins que l'any passat, que la fiscalia va iniciar la seva investigació contra ell —gràcies a documents i testimoniatges aportats per l'IICCMER—, l'antic comandant feia vida normal a Bucarest. Avui, amb prou feines surt de casa, no contesta a l'intèrfon i es resisteix a obrir la porta del seu cèntric apartament. El seu advocat, que va refusar parlar amb aquest diari, li ha aconsellat que es mantingui allunyat de la premsa, amb la qual ha tingut diverses topades. Tot i això, al final descorre els forrellats que separen el seu petit estudi de l'exterior. Darrere la porta, i acompanyat d'una intensa olor de tancat —com si no hagués obert la finestra durant anys—, sorgeix un home encorbat, amb les celles arrufades i les mans tremoloses. “Estic saturat. Això m'està destruint. En aquest país només hi ha indiferència pel que m'està passant”, lamenta.

“Jo no he fet res. Això m'està destruint”, diu a casa seva l'acusat

La fiscalia l'acusa de la mort d'almenys 14 persones, i de sotmetre els presoners que tenia al seu càrrec a condicions “destinades a destruir-los físicament i psicològicament”. Des que va començar el procés judicial, Visinescu ha reclamat la seva innocència. Sosté que es va limitar a complir ordres, que no era més que un peó a la cadena i que no va tenir cap responsabilitat en el que passava a Ramnicu Sarat. “Jo no he fet res i mira'm ara, estic malalt!”, reclama allisant-se els cabells grisos. Un argument, el de la seva mala salut, que també ha pronunciat el seu advocat en diverses ocasions.

D'esquerra a dreta, Cristian Dumitrescu, Aurora Dumitrescu i Octav Bjoza, detinguts polítics durant la dictadura comunista a Romania. / M. R. S.
D'esquerra a dreta, Cristian Dumitrescu, Aurora Dumitrescu i Octav Bjoza, detinguts polítics durant la dictadura comunista a Romania. / M. R. S.

Encara que conserva el mal geni, l'ancià s'assembla poc a l'home fort que encara habita en el record d'Aurora Dumitrescu, presonera a la dècada de 1950 a Jilava, una altra de les presons que va gestionar Visinescu, per pertànyer a una associació estudiantil titllada d'anticomunista. “Vaig ser-hi un any i un mes”, precisa asseguda en un sofà ras de la seu de l'Associació d'Antics Detinguts Polítics, a Bucarest. Avui té 83 anys i, rere les ulleres de muntura metàl·lica, brilla una eixerida mirada blava. A pesar que les recluses amb prou feines es creuaven amb els alts comandaments de la presó, Dumitrescu va veure Visinescu un parell de vegades. Totes dues va acabar en un dels forats d'aïllament —la negra— “per replicaire”. “A la presó ens tractaven com a animals, vivíem amuntegades i els cops i les tortures, sobretot psicològiques, eren brutals. Tractaven de despullar-nos de tota la nostra dignitat”, apunta.

Ioan Eremia va aconseguir sortir de Ramnicu Sarat. Però ho va fer “com un cadàver errant”, recorda la seva esposa, Nicoletta Eremia. “Era alt, maco, fort… i me'l van tornar en un estat lamentable”, diu. El general Eremia, presoner per haver escrit un assaig satíric considerat anticomunista, va morir fa 13 anys. No es va recuperar mai del seu pas pel penal. Allà va perdre 39 quilos i gairebé totes les dents. “Algunes les hi van arrencar, d'altres li van caure per les condicions sanitàries”, assegura la seva vídua.

Per Eremia, com per altres familiars d'expresoners, el procés contra Visinescu arriba molt tard. Cosmin Budeanca, director de l'IICCMER, reconeix que, a pesar que l'evidència contra l'excarceller era molta, ha costat tirar-ho endavant. Abans, la seva institució havia intentat diverses vegades portar als tribunals altres dirigents comunistes. Sense èxit. “No podem oblidar que les butaques de comandament de Romania [que va entrar a la UE el 2007] estan plenes encara d'antics càrrecs de Ceausescu o dels seus afins”, remarca l'advocada Anca Lazar, que critica que la fiscalia hagi acusat l'excarceller de crims contra la humanitat, “un delicte que serà complicat tirar endavant”.

Nicoletta Eremia amb una fotografia del seu marit, Ioan, que va ser presoner a Ramnicu Sarat. / M. R. S.
Nicoletta Eremia amb una fotografia del seu marit, Ioan, que va ser presoner a Ramnicu Sarat. / M. R. S.

“Vagi o no Visinescu a la presó, estem davant un procés moral molt simbòlic per al país. Esperem que sigui només el primer de molts altres judicis”, exposa Budeanca. Després d'un canvi en el Codi Penal que retira certes limitacions per a la persecució de delictes de l'època comunista, explica, la Fiscalia Superior de Bucarest ha imputat també el director d'un camp de treball del delta del Danubi, Ioan Ficior; i investiga 33 persones més. Encara que el procés contra Ficior --avui de 86 anys-- s'iniciarà, previsiblement, l'any que ve, les perquisicions de la fiscalia sobre la resta de casos pot durar anys, explica el periodista d'investigació Biro Attila del diari Gandul. Ell coneix a fons els casos, el seu treball al costat de l'IICCMER va fer sortir a la llum el llistat de suposats torturadors; el més jove de 65 anys.

Per Dumitrescu, que Alexandru Visinescu segui al banc dels acusats és un avanç: “Que la justícia reconegui el que va passar, que tregui a la llum els crims del terror de l'època comunista, és importantíssim per a nosaltres; però també per als nostres fills i els nostres néts. Aquest país ha de conèixer, acceptar i afrontar la seva història”.

“Els que ens van trepitjar tenen poder”

Aquell dia del 1959 es casava un dels seus amics més estimats, i a Dumitru Bazan no se li va ocórrer altra cosa que aixecar-se al banquet de noces i posar-se a cantar. El jove enginyer de 25 anys de Iasi (nord-est de Romania) va entonar diverses cançons populars. També el Desteapta-et, române! (Desperta't, romanès!), una tonada de tons nacionalistes i patriòtics prohibida el 1947 pel règim comunista. “Uns dies després em van detenir. Algun familiar o suposat amic em va denunciar”, diu.

Bazan, que avui té 80 anys i està enmig de la verema a la seva petita finca dels afores de Lasi, va ser condemnat per crims contra l'Estat. Va passar sis anys en dues presons amb altres detinguts polítics. “Tot forats, en els quals només seguir respirant era tot una fita”, recorda. Pertany a una de les poques associacions d'antics presos polítics que hi ha al país. Al costat d'historiadors, tracten de recopilar testimoniatges i documents que posin una mica de llum sobre l'època comunista de Romania. “Un temps ple de silencis”, diu. També, compte, aspiren al fet que les seves indagacions serveixin per asseure al banc dels acusats els seus torturadors. No és senzill. El 2006, l'Institut per a la Investigació dels Crims Comunistes (IICCMER) va portar a la fiscalia àmplia documentació contra 200 supòsits torturadors de l'època. Va ser rebutjada. Avui, només hi ha dos processos oberts i 33 en investigació.

“Què esperem. Els que ens van trepitjar encara estan al Govern, i si no, els seus fills o néts. Així és impossible que trobem reparació”, diu. A Bazan li bull la sang cada vegada que algun d'aquests hereus s'alça avui en els actes oficials per cantar el Desteapta-et, române!. La cançó per la qual va passar sis anys entre reixes és avui l'himne nacional del país.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

María R. Sahuquillo
Es jefa de la delegación de Bruselas. Antes, en Moscú, desde donde se ocupó de Rusia, Ucrania, Bielorrusia y el resto del espacio post-soviético. Sigue pendiente de la guerra en Ucrania, que ha cubierto desde el inicio. Ha desarrollado casi toda su carrera en EL PAÍS. Además de temas internacionales está especializada en igualdad y sanidad.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_