El premi Nobel de la Pau 2014 premia la lluita pels drets dels nens

La pakistanesa Malala Yousafzai, la jove a la qual els talibans van disparar al cap el 2012 per defensar l'escolarització de les dones, i l'activista indi Kailash Satyarthi han estat guardonats aquest divendres amb el Nobel de la Pau 2014 "per la seva lluita contra l'opressió dels nens i els joves i pel dret de tots els nens a l'educació", segons ha anunciat el Comitè Nobel Noruec.

"Els nens han d'anar a escola i no ser explotats financerament", ha defensat el Comitè Nobel, i ha subratllat que "als països pobres, el 60% de la població actual té menys de 25 anys". Segons ha explicat en fer l'anunci el president del Comitè Nobel Noruec, Thorbjon Jagland, s'ha considerat "un punt important que un hindú i una musulmana, un indi i una pakistanesa, s'uneixin en la lluita comuna per l'educació i contra l'extremisme". Després de ressaltar que gràcies a la lluita també d'altres persones i institucions –hi ha 78 milions menys de nens que treballen al món que l'any 2000, tot i que encara n'hi ha 168 milions– el Comitè Nobel Noruec ha incidit que "la lluita contra l'opressió i pels drets dels nens i els adolescents contribueix a la realització de la 'fraternitat entre nacions' que Alfred Nobel esmenta en el seu testament com un dels criteris per al Nobel de la Pau".

En el cas de Satyarthi, ha ressaltat que "mostrant un gran valor personal" i seguint la tradició de Gandhi, "ha liderat diverses formes de protesta i manifestació, totes pacífiques, centrant-se en la greu explotació dels nens per obtenir beneficis financers". Així mateix, "ha contribuït al desenvolupament d'importants convencions internacionals sobre els drets dels nens". Kailash Satyarthi, enginyer informàtic indi que fa 28 anys va abandonar l'ordinador per denunciar les multinacionals que al seu país exploten nens d'entre 5 i 12 anys, encapçala l'organització Global March, que ha alliberat de l'esclavitud empresarial uns 80.000 nens en més de 160 països.

Pel que fa a Malala, "malgrat la seva joventut", fa anys que lluita "pel dret de les nenes a l'educació i ha mostrat amb el seu exemple que els nens i els joves també poden contribuir a millorar les seves pròpies situacions". A més, ha ressaltat el Comitè Nobel, "ho ha fet sota les circumstàncies més perilloses". "Mitjançant la seva lluita heroica s'ha convertit en una portaveu destacada dels drets de les nenes a l'educació", ha afegit.

Malala, que acaba de fer 17 anys, va aconseguir notorietat quan l'Exèrcit pakistanès va fer fora els talibans de la vall del Swat el 2009. Es va saber llavors que ella era l'autora d'un diari en el qual explicava com era la vida sota el control dels extremistes i que es difonia a la web de la BBC en urdú. Sota el pseudònim de Gul Makai i des dels 11 anys, Malala havia relatat amb gran candor com anaven augmentant les restriccions fins que finalment van tancar totes les escoles de nenes.

“Els talibans han emès una fàtua que prohibeix anar a escola a totes les nenes”, va escriure en una de les entrades. “[Avui] només han anat a classe 11 de les 27 alumnes. (…) Les meves tres amigues han anat a Peshawar, Lahore i Rawalpindi amb la família després de l'edicte”. L'angoixa que viuen les petites es cola quan relata que una companya li ha preguntat: “Per l'amor de Déu, digue'm la veritat, atacaran la nostra escola, els talibans?”.

No era una por irracional. Un informe publicat per l'Exèrcit en aquelles dates assegurava que els talibans havien decapitat 13 nenes, havien destruït 170 escoles i havien col·locat bombes en cinc més. Quan els militars van posar fi a la tirania dels talibans a Swat, Malala va utilitzar la seva sobtada fama per promoure el dret a l'educació, amb especial èmfasi en les noies. El seu activisme, fent conferències en escoles de tot el país, va ser reconegut pel Govern, però no va caure bé entre els extremistes que, després d'haver-la amenaçat en diverses ocasions, el 9 d'octubre del 2012 van intentar assassinar-la.

Ni tan sols aquesta experiència traumàtica ha apartat Malala del seu objectiu. Una vegada recuperada al Regne Unit, on va ser acollida amb la seva família, ha seguit promovent el dret a l'educació de les nenes. Just ara acaba de treure una versió infantil del seu llibre Yo sóc la Malala (Alianza Editorial, 2013). La seva actitud li ha valgut l'aplaudiment internacional. L'any passat va rebre el premi Sajarov de la Unió Europea i ja va estar nominada per al Nobel de la Pau; també va ser convidada a parlar davant l'Assemblea General de l'ONU, que va declarar el dia del seu aniversari, el 12 de juny, Dia de Malala.

No obstant això, no són només els talibans, amb la seva estretor de mires i la por que l'educació allunyi la gent dels seus postulats, a qui molesta Malala. Les escoles privades del Pakistan van prohibir el seu llibre. Els responsables van argumentar que no és prou respectuosa amb l'islam perquè quan esmenta el nom del profeta Mahoma no afegeix a continuació l'expressió “que la pau sigui amb ell”, com és habitual entre els musulmans piadosos. Un mer pretext que amaga des de la por de represàlies dels extremistes fins a simple gelosia, passant per l'absència de veritable voluntat política per canviar un país colpejat per la pobresa i la degeneració social.

El Nobel de la Pau és l'únic que s'atorga i es lliura fora d'Estocolm per decisió del creador dels premis, el magnat suec Alfred Nobel, ja que en la seva època Noruega formava part del Regne de Suècia. L'any passat hi va haver 259 nominats per al guardó, que va anar a parar a l'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW), distingida pels seus esforços per eliminar aquests arsenals.

En aquesta edició hi ha hagut una xifra rècord de candidats, 278, però la llista de les propostes enviades per catedràtics universitaris de Dret o Ciències Polítiques, parlamentaris o antics premiats de tot el món no es farà pública fins d'aquí a 50 anys. Sí que se sap que entre els nominats es troben, per exemple, les Madres de Plaza de Mayo, de l'Argentina. Entre els favorits a les cases d'apostes, hi havia el papa Francesc, el metge congolès Denis Mukwege i l'exanalista de la CIA Edward Snowden, destaca l'agència Efe.