Malbaratament colossal amb les targetes opaques de Caja Madrid

Els presidents, directius i consellers de Caja Madrid i Bankia, l'entitat rescatada per l'Estat amb 22.424 milions d'euros per evitar-ne la fallida, van malgastar sense control i van desviar per al seu ús privat gran part dels 15,5 milions d'euros que van gastar entre el 2003 i el 2012 amb les targetes de crèdit que van rebre, en teoria, per a “despeses de representació”.

Aquestes suposades despeses de representació són en molts casos d'impossible justificació com a tals, segons el detall dels pagaments que el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, va facilitar ahir a les parts. El magistrat ha obert una causa per investigar si va haver-hi delicte d'apropiació indeguda en l'ús d'aquestes targetes i ha citat com a imputats dijous que ve els dos expresidents, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, i l'exdirector general, Ildefonso Sánchez Barcoj.

Entre els milers d'anotacions del detall de despeses dels 86 consellers hi ha centenars de càrrecs en hotels de luxe, en viatges sense cap relació amb l'activitat de l'entitat financera, una gran quantitat de compres en botigues de roba, adquisicions de joies cares, d'armes, de mobles, d'ordinadors, d'electrodomèstics, de fruita, de calçat i fins a de peces d'art sacre. També hi ha registres de centenars de retirades de diners en efectiu en caixers que sumen més de dos milions d'euros i el seguiment dels quals és impossible perquè no hi ha factures que identifiquin a què es van dedicar aquests fons.

Miguel Blesa i Rodrigo Rato, presidents de Caja Madrid i Bankia en l'etapa fosca de les despeses sense control, simbolitzen amb el detall de les seves targetes el malgastament de tota una època. Blesa, que va dirigir Caja Madrid des del 1996 fins al 2010 després de ser designat per José María Aznar per a aquest càrrec, va utilitzar la targeta per treure 90.000 euros en efectiu, allotjar-se en hotels de cinc estrelles o balnearis de luxe (75.000 euros en total), fer desenes de viatges a l'estranger, reparar automòbils d'alta gamma de la seva propietat o comprar joies. Blesa, que tenia un sou de 3,5 milions, té detalls graciosos, com gastar-se 4.000 euros en una botiga d'informàtica uns dies abans d'abandonar la caixa.

El seu substitut, Rodrigo Rato, va arribar a l'entitat el gener del 2010 per decisió de Mariano Rajoy. L'exdirector gerent de l'FMI, amb un salari proper als tres milions, va pilotar la gran fusió amb Bancaja (presidida per l'expresident de la Generalitat valenciana José Luis Olivas), una operació que va portar a la tomba la mateixa Caja Madrid, perquè no va poder digerir la morositat de l'entitat. Rato va carregar amb la seva targeta de crèdit despeses de joieria, botigues de roba, marroquineria, restaurants de luxe, balnearis, sales de festa, llibreries o grans magatzems, a més de retirar en efectiu 17.300 euros.

La tipologia de les luxoses despeses efectuades pels dos símbols del poder a Caja Madrid i Bankia es repeteix amb altres membres dels seus equips directius i amb un percentatge important de consellers de l'entitat financera. El llistat de despeses reflecteix l'època de la bombolla immobiliària on semblava que els diners eren infinits i no tenien valor.

El perfil de les despeses dels executius, que cobraven al voltant d'1,5 milions de salari, reflecteix que consideraven aquesta targeta com un sobresou, sobretot per a les despeses més lúdiques. Per això, aprofitaven aquests diners per a vacances de luxe, en alguns casos pròpies de milionaris. Els consellers consultats asseguren que estaven convençuts que tenien dret a la utilització d'aquests diners i diuen que desconeixien com ho comptabilitzava l'entitat. No obstant això, és obvi que obtenien efectiu i que eren despeses personals, és a dir, salari en espècie, i no pagaven impostos per això. Així durant anys i anys.

El president de la patronal madrilenya, Arturo Fernández, es va gastar en restaurants de la seva propietat més de 10.000 euros. L'exassessor del rei, Rafael Spottorno, va comprar mobles a Ikea, va passar despeses del gimnàs i va adquirir joies amb càrrec a la seva targeta de Caja Madrid. L'exsindicalista de banca de Comissions Obreres, Francisco Baquero, es va gastar desenes de milers d'euros en mobles, electrodomèstics, viatges o pagaments de col·legis. L'exvicepresident de Caja Madrid, José Antonio Moral Santín (IU), va treure 367.000 euros en efectiu de caixers. L'exconseller autonòmic del PP, Jesús Pedroche, va emprar la targeta per comprar-se roba, art sacre o mobles de cuina. Aquests són només alguns dels nombrosos exemples de la despesa que va suportar Caja Madrid durant aquests deu anys per part d'uns consellers que, en molts casos, tan sols acudien una vegada al mes a l'entitat financera per a la reunió del consell d'administració. Una cita en la qual, per cert, gairebé mai portaven la contrària al president de l'entitat.

Després que es conegués la irregularitat d'aquestes despeses, alguns dels exconsellers implicats n'han defensat la legalitat, encara que no coincideixen entre ells respecte als límits imposats per l'entitat financera per gaudir de la targeta. Mentre que uns mantenen que la visa era exclusivament per a despeses de representació —així figura en la denominació del compte a la qual es carregaven els pagaments— d'altres sostenen que era una espècie de sobresou que no havien de justificar ni declarar a Hisenda.

Una part important dels 15,5 milions d'euros malgastats durant el període examinat correspon a exercicis en què Caja Madrid ja començava a patir greus dificultats financeres com a conseqüència de la crisi econòmica i de la punxada de la bombolla immobiliària, que havia provocat un augment alarmant de la morositat a l'entitat.

Amb una crisi econòmica que ja provocava dures retallades socials, els responsables de Caja Madrid van duplicar el límit de despesa —de 25.000 a 50.000 euros — en algunes de les targetes que repartien entre directius i consellers.

Aquest escàndol majúscul ha desencadenat ja una cascada de dimissions de polítics, empresaris i sindicalistes que ocupaven alguna responsabilitat en les seves organitzacions.

Amb algunes honorables excepcions a la UGT i Comissions Obreres, una altra de les dures conclusions que es dedueixen de l'anàlisi de les despeses és que amb prou feines hi ha hagut diferències entre els representants de la dreta i l'esquerra a l'hora d'utilitzar la targeta per al seu benefici particular. Aquesta actitud fa pensar que la targeta, que no existeix en la majoria dels consells, era un sistema per adormir l'esperit crític dels consellers, la qual cosa suposava que Blesa podia governar l'entitat amb placidesa. El coneixement del detall d'aquestes despeses contribuirà a accelerar les dimissions o els cessaments en partits o organitzacions on encara militen bona part dels afectats. El PSOE i el PP han obert investigacions internes i expedients disciplinaris que poden desencadenar l'expulsió dels beneficiats per les targetes de Caja Madrid i Bankia per a despeses no justificades.

Tots aquests horrors són més sagnants si es té en compte que, en paral·lel a aquesta falta d'honestedat en la despesa privada, Blesa i els seus directius no van dubtar a col·locar participacions preferents entre petits estalviadors que desconeixien la complexitat del producte i van acabar arruïnant-se. Les preferents va ser l'últim clau a què es fa aferrar Blesa per intentar salvar l'entitat, perquè la morositat es menjava el capital de Caja Madrid. Posteriorment, sota la presidència de Rato es va produir la sortida a borsa amb unes accions que van acabar depreciant-se en un 99% del seu valor.

Aquest és el dur contrast: uns directius i consellers que es van enriquir mentre bona part dels clients de l'entitat i tota la societat, a través del rescat bancari, han vist com s'empobrien i canviaven les seves vides en la major crisi financera viscuda a Espanya des de la Guerra Civil.

Creada per proporcionar una vida més plaent als seus amos, la targeta opaca de Caja Madrid s'ha girat en contra dels seus titulars i, sobretot, en contra dels seus màxims responsables, els dos expresidents, Blesa i Rato, que respondran davant el jutge aquesta setmana.