Selecciona Edició
Connecta’t

“Palpes la vena, surt sang i tens por de punxar-te, però és la teva feina”

Manuel Torres, infermer, relata el dia a dia a l'habitació de Teresa Romero

Zona de l'Hospital Carlos III on està ingressada la infermera infectada d'ebola, Teresa Romero.
Zona de l'Hospital Carlos III on està ingressada la infermera infectada d'ebola, Teresa Romero. EL PAÍS

A tres quarts de vuit del matí, cada dia des de dilluns passat, un grup de metges, infermers i auxiliars no fa cas del prec dels seus familiars perquè “hi vagi un altre”, aparca la pròpia por i entra a l'hospital Carlos III per intentar salvar la vida a Teresa Romero, la primera contagiada per ebola fora de l'Àfrica. Manuel Torres, un d'ells, explica que des de dilluns passat han tingut “algunes baixes” en l'equip de persones que cedeixen a la pressió familiar; però també altes de professionals que se sumen per ajudar. Van començar sent nou i ara són dotze. Torres, infermer, relata a EL PAÍS com és el dia a dia en aquesta habitació on Romero lluita contra el virus i l'equip que l'atén contra l'estrès que pot portar-los a cometre un error fatal.

“El primer que fem en arribar és llegir l'informe de la pacient, amb les dades de com ha passat la nit, el tractament que ha seguit...”. Abans de veure Romero es col·loquen el vestit de protecció en una estreta resclosa. “A l'habitació solem entrar-hi de dos en dos. Normalment, un infermer i un auxiliar, o un infermer i un metge. Els metges entren menys. Jo, ahir [dijous] vaig entrar-hi dues vegades, una hora i quaranta-cinc minuts en total”.

No poden estar gaire més temps amb el vestit de protecció posat perquè fa moltíssima calor. “Arribes a cinquanta graus. Entre la calor, la tensió i els nervis, cada vegada que em trec el vestit peso dos quilos menys”, assegura Torres. Un dels moments de més estrès és quan cada dia algú de l'equip extreu sang a Teresa Romero. “Hem de fer-ho amb el vestit de protecció posat, és a dir, amb tres guants. Palpes la vena, punxes, surt sang, estàs en contacte amb els fluids i tens por de punxar-te... però és la teva feina. Estàs a 50 graus, suant dins del vestit, però necessites sang freda per fer les coses bé”, explica Torres. “També la rentem, li toquem el front, li donem ànims. Fem el mateix que la Teresa va fer pels missioners repatriats, la nostra feina”, insisteix.

Una màquina monitoritza totes les constants de Romero i mostra en una pantalla “la freqüència respiratòria, cardíaca, la saturació d'oxigen, la tensió arterial...”. Ja no cal portar-li el menjar perquè l'auxiliar infectada, de 44 anys, és alimentada amb sèrum, igual que els dos missioners espanyols repatriats pel virus.

Fins que va empitjorar, després de tenir una fallada respiratòria dijous, la Teresa trucava per telèfon a la seva família per distreure's, consultava internet a través del mòbil i parlava amb el personal mèdic. Ara el telèfon està apagat i és sobretot l'equip el que li parla, tractant d'animar-la. “Ella hauria fet el mateix per nosaltres”, afirma Torres.

L'equip se'n va a casa al final de cada jornada esgotat físicament i mentalment; pensant en el moment en què han tocat la sang de Romero amb tres capes de guant; repassant pas a pas el moment en què es treuen el vestit mentre un company els va cantant per un micròfon el que havien de fer. Triguen 40 minuts a treure-se'l, que són deu minuts més del temps de formació que van rebre per aprendre a viure en aquest vestit i a desprendre-se'n sense contaminar-se. L'estrès és tan gran i tan perillós en aquest cas que des de dimecres tot l'equip rep teràpia psicològica en grup. “Jo fa 38 anys que estic en això, i vaig començar amb pacients de sida”, explica Torres, que ja va atendre el primer missioner repatriat per ebola, Miguel Pajares. Però no és fàcil actuar amb “sang freda” quan un està “desesperat” per treure's un vestit a 50 graus.

MÉS INFORMACIÓ