Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat multiplicarà els ingressos per les concessions a la costa

El Govern aprova una pròrroga de fins a 75 anys i restringeix el domini públic

Un baret en una platja del Mediterrani.
Un baret en una platja del Mediterrani.

El Govern multiplicarà els ingressos per les concessions a les zones costaneres de domini públic, de titularitat estatal, gràcies a la pròrroga d'aquests contractes fins a 75 anys en el cas dels habitatges, 50 per a hotels i activitats econòmiques i 30 per als barets.

Aquestes instal·lacions, aproximadament 40.000 i de les quals només un 10% estan regulades, hauran de pagar un cànon d'ocupació pel qual l'Estat ja recapta cada any uns 20 milions d'euros. L'Executiu manté que encara no coneix l'abast d'aquests ingressos, perquè la quantia de la taxa de cada ocupació dependrà del tipus d'activitat, del rendiment, de la ubicació i del valor cadastral. Així ho recull el Reglament de la Llei de Costes aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres, un text criticat pels ecologistes que restringeix a més el concepte de domini públic enfront de l'explotació privada del litoral.

S'obre la porta a la privatització de zones protegides, diuen els ecologistes

L'Executiu manté, no obstant això, que l'objectiu d'aquest text és l'ordenació i la regulació d'ocupacions que es trobaven en una situació “alegal” i que, en paraules del secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos de Armas, pretén acabar amb l'“enorme desordre i la inseguretat jurídica” dels titulars d'aquestes concessions. L'ampliació de la pròrroga, que fins ara estava fixada en 30 anys, concep per primera vegada la possibilitat de vendre o heretar aquestes ocupacions, que podran, a més, ser sotmeses a hipoteca.

Oenegés i associacions ecologistes han estat denunciant des del principi de la legislatura que la reforma de la Llei de Costes del 1988 impulsada pel Govern de Mariano Rajoy i aprovada el 2013 obre la porta a una privatització de les zones fins ara protegides. Un altre aspecte polèmic del reglament, el text necessari per al desenvolupament i l'aplicació de la norma, consisteix en la fixació de criteris comuns en tot el litoral espanyol per a les partions i redueix l'espai destinat al domini públic fins al límit aconseguit per les ones en els temporals “almenys en cinc ocasions en un període de cinc anys”. Es tracta d'un càlcul que ha generat crítiques —posat que en un lapse més ampli de temps poden tenir lloc temporals més violents i ampliar, per tant, aquest límit— i que permetrà construir més a prop del mar a causa de l'avanç del domini privat. Rita Rodríguez, directora del departament legal de WWF, veu “temerari” aquest criteri i considera que el Reglament no compleix ”ni amb la protecció jurídica ni amb la protecció del litoral”, per la qual cosa la seva organització demana la derogació de la llei.

El mateix Consell d'Estat admet l'existència de “dubtes” relacionats amb els criteris tècnics utilitzats, encara que l'informe emès per l'òrgan consultiu avala el Reglament en considerar que “no és cert que si no s'adopta el criteri de tornada de 50 anys s'hagi de reduir necessàriament l'àmbit de la zona marítima i terrestre a data d'avui”.

Aquest és el criteri que utilitzarà el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per a la revisió de les partions ja existents. “Igualment es revisaran les partions de zona marítima i terrestre vigents, i es desplaçarà aquest límit cap al mar, si es demostra que un temporal, amb període de tornada de 50 anys, no aconsegueix el límit fixat en aquesta partió”, assenyala el text del Reglament.

La norma, que inclou mesures d'adaptació de la costa a l'efecte del canvi climàtic, defineix els conceptes de platja urbana i natural i formula una distinció entre les dunes que d'alguna manera “interactuen” amb la platja i les que no evolucionen. Només les primeres seran part del domini públic, i aquest podria ser el cas de la duna de Valdevaqueros, a Tarifa (Cadis), on per tant no es podrà constuir. “Valdevaqueros és una duna enorme i en evolució i té interacció amb la platja, per tant tot indica que quedarà inclosa en domini públic”, va afirmar el secretari d'Estat.

“Clàusula anti-Algarrobico”

El Reglament de la Llei de Costes aprovat ahir pel Consell de Ministres inclou un article qualificat pel secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos de Armas, durant una trobada amb periodistes com a “clàusula anti-Algarrobico”, en referència a l'hotel de Carboneras (Almeria). Aquest article prohibeix començar obres “sospitoses” a primera línia de platja, i atribueix a la Delegació del Govern la competència de suspendre cautelarment, per via administrativa, les llicències.
El document també regula l'ús de les platges urbanes, i permet així la celebració d'“esdeveniments d'interès general amb repercussió turística”. És a dir, “els declarats com d'interès turístic internacional, nacional, regional o local, per l'òrgan competent” i “els esdeveniments esportius o culturals que, fins i tot celebrant-se de forma esporàdica, tinguin repercussió nacional o internacional”.
Les mesures adoptades pel document afecten de manera directa o indirecta més de 160.000 ocupacions. Es tracta d'aproximadament 100 hotels situats a les anomenades zones de domini públic, de titularitat estatal, i 900 més a les zones de servitud; uns 3.000 barets instal·lats a les platges, 1.700 empreses, desenes de milers d'habitatges a les zones més properes al mar i 140.000 a les zones urbanes contigües al domini públic.