Selecciona Edició
Connecta’t
Cas de les targetes de Caja Madrid

Tots els partits polítics van participar en el festí de Caja Madrid

Les despeses dels directius de l'entitat que van gaudir de targeta

Alguns dels pagaments són impossibles de justificar

La seu de Bankia a Madrid.
La seu de Bankia a Madrid. EFE

El detall de les despeses de les targetes que Caja Madrid i Bankia van facilitar als consellers i directius destapa pagaments impossibles de justificar sota el concepte de despeses de representació. Aquestes despeses, en els casos dels principals directius, detallen el malgastament comès per ells durant anys en utilitzar la targeta per a viatges cars, retirades de grans quantitats d'efectiu del caixer o estades en hotels de luxe, que en cap cas es podrien justificar en funció de la feina i el càrrec que exercien a l'entitat financera. Hi ha consellers que han fet servir la cartera per comprar regals, fruita o sabates en diverses botigues.

El jutge Fernando Andreu ha citat els expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector general, Ildefonso Sánchez Barcoj, perquè donin explicacions sobre unes despeses que van costar a l'entitat més de 15 milions d'euros en només vuit anys. Aquests són els detalls de les despeses d'alguns dels principals actors del cas de les targetes

RODRIGO RATO. L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va carregar a la targeta de crèdit despeses de joieries, botigues de roba, marroquineria, restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels, balnearis, vols o grans magatzems com El Corte Inglés i l'Fnac. Al febrer i al maig del 2012 va retirar en efectiu en caixers automàtics 16.000 euros, sempre en imports de 1.000, segons consta en el desglossament de les despeses efectuades pels consellers de Caja Madrid, que van gaudir de targetes Visa entre el 1999 i el 2012. Entre el gener del 2010 i el maig del 2012, Rato es va gastar 99.000 euros en més de 526 moviments entre el 31 de gener del 2010 i el 7 de maig del 2012. El càrrec més elevat el va fer el 27 de març del 2011, quan va gastar 3.547 euros en begudes alcohòliques; el 12 de desembre del 2012 va invertir 2.439 euros en una empresa d'art sacre de Madrid anomenada Santarrufina. També es va gastar 969 euros en una sabateria, 680 euros a Loewe i 1.392 en una botiga de bricolatge i parament de la llar. Són diversos els càrrecs que va fer Rato amb la targeta de l'entitat de restaurants de quatre i cinc forquilles, hotels de cinc estrelles i balnearis i en quatre dies consecutius (del 23 al 26 de febrer del 2011), es va gastar 1.849 euros en un club o sala de festa.

RAFAEL SPOTTORNO. L'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno va fer servir la targeta negra de Caja Madrid per a despeses personals d'allò més variades, des de quotes d'un gimnàs fins a roba en botigues de luxe, productes culturals a l'FNAC, sabateries, articles de ferreteria i viatges. El càrrec més elevat és de 6.375 euros en roba de la sastreria Yusti, el 12 de gener del 2007. A la mateixa botiga, fundada el 1914, i en la qual figuren set càrrecs, el dimitit assessor privat de Felip VI i cap de la Casa amb Joan Carles I va gastar 3.125 euros més al novembre del 2009 amb la targeta opaca de despeses de Caja Madrid. Una altra compra cridanera són els 1.986 euros gastats el 26 de setembre del 2009 a la cadena MH010, de la qual hi ha almenys tres càrrecs superiors a 1.000 euros. També figuren 1.785 euros a la botiga d'antiguitats Tekclassic o els 1.249 euros en una botiga Apple el maig del 2008. Spottorno va gastar un total de 23.617 euros a El Corte Inglés, tant al centre comercial com a l'agència de viatges. L'excap de la Casa del Rei també va gastar durant el període d'ús de la targeta fantasma 4.748 euros en gasolina, la majoria a la mateixa estació del centre de Madrid. Amb aquest mitjà de pagament, l'antic responsable de la Zarzuela i president de la Fundació Caja Madrid va abonar compres en supermercats de tota gamma, des del Mercadona al Supersol passant per Supermercados Novocenter, on hi ha desenes de càrrecs de poca quantia, encara que a l'Hipercor va gastar 1.749 euros. També figuren 15 càrrecs a l'FNAC de Callao d'entre 375 i 390 euros. Les retirades d'efectiu de Spottorno també són quantioses: en els extractes figuren 97 disposicions de 500 i 600 euros que sumen 51.800 euros. En restaurants, Spottorno va abonar 23.887 euros, 10.770 dels quals eren en establiments de 4 i 5 forquilles com Horcher, La Trainera, Zalacaín i, sobretot Jockey. Entre altres despeses personals pagades amb les targetes black figuren 2.938 euros al gimnàs BeWell.

JOSÉ ANTONIO MORAL SANTÍN. El vicepresident de l'entitat creditícia madrilenya José Antonio Moral Santín va emprar la targeta per facturar 456.522 euros, 366.350 dels quals són extraccions d'efectiu en caixers automàtics. En total, el vicepresident nomenat per Esquerra Unida i expulsat de la formació, va fer 695 disposicions de diners d'entre 300 i 600 euros, segons els extractes facilitats per Bankia al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. Moral Santín té 389 visites a restaurants, per un valor de 64.782 euros, 24.718 dels quals corresponen a menjadors de quatre i cinc forquilles, amb especial predilecció per l'arrosseria La Albufera, de l'hotel Meliá, i el restaurant Castellana 179, on es va deixar veure en almenys 37 ocasions.

GERARDO DÍAZ FERRÁN. L'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, es va gastar 93.984 euros entre el 19 d'abril del 2005 i el 17 d'octubre del 2009. La majoria dels càrrecs, 54 de 64, van ser en restaurants, sis dels quals de quatre o cinc forquilles. En un, el restaurant El Amparo, a Madrid, va pagar 2.000 euros el 30 d'abril del 2009. A més, en dos càrrecs el maig i el juny del 2008, va pagar 5.003 euros en una empresa de decoració i arquitectura. Díaz Ferrán també va utilitzar la targeta per fer dues compres a El Corte Inglés de 2.000 euros cadascuna. També té dos càrrecs de 1.000 euros cadascun el mateix dia en una mateixa botiga de roba (botiga Kidama el febrer del 2006).

MIGUEL BLESA. L’expresident de Caja Madrid i Bankia va viure deu anys sense privar-se de cap luxe. Va utilitzar la targeta de l’entitat per allotjar-se en hotels de cinc estrelles d’arreu del món, balnearis de superluxe, clubs de golf, etc., alhora que va viatjar amb freqüència, fins al punt que va contractar un viatge de vacances per 13.200 euros l’estiu del 2006. La seva reconeguda afició a la caça està darrere d’aquestes enormes despeses, com ha quedat demostrat pels correus electrònics que es van conèixer pel judici per la fallida compra del banc de Florida. Pagaments de reparació de cotxes (era aficionat als automòbils d’alta gamma), així com de joies i els millors restaurants de Madrid o Marbella, són altres despeses que va pagar amb una targeta que estava “fora del control” del banc, segons l’informe de Bankia. La llista de despeses de Blesa sembla més la que podria tenir el president d’una gran multinacional que la del responsable d’una entitat d’estalvi, la finalitat principal de la qual era fer obra social. En total, va dedicar uns 75.000 euros en hotels i més de 70.000 euros en viatges, només amb la targeta opaca del banc. A més, va treure uns 90.000 euros en efectiu dels caixers automàtics i es va gastar unes quantitats similars en restaurants fins a sumar els 436.700 euros que va dilapidar entre el 2003 i el 2011. Un any després, l’entitat va fer fallida i va necessitar 22.424 milions dels contribuents per ser rescatada.

MATÍAS AMAT. Era el gran amant del luxe del Consell Executiu de Caja Madrid. Les despeses de Matías Amat, director general de l’entitat creditícia, són una successió de despeses que difícilment encaixen en el concepte de despeses de representació. El més quantiós, el Nadal del 2006, són 15.000 euros al taller d’art sacre Granda, fundat el 1891. A més de la imatgeria, Amat va emprar la targeta de la caixa per comprar joies. Així, l’abril de 2009, quan la crisi ja era una realitat palpable, el directiu es va gastar 10.000 euros a la joieria Durán. No va ser la seva única incursió amb la targeta black a les joieries: a l’extracte hi consten 10 càrrecs d’entre 3.550 euros a la joieria Suárez a l’abril del 2010, a 54 euros el 2005.També s’inclouen en aquesta relació despeses de 1.508 i 371 euros a les botigues Hermès de marroquineria i articles de viatge i quatre compres per un total de 13.140 euros a Loewe. Amant del golf, Amat es va gastar 1.313 euros en botigues de clubs de golf.Els estius també reflecteixen activitat amb la targeta black. A l’agost del 2003 figuren 231 euros en el lloguer d’una embarcació d’esbarjo. El Nadal d’aquest any consten retirades de 500 euros diaris de caixers automàtics a Sierra Nevada. Al desembre del 2004 hi ha despeses de 2.160 euros a les botigues lliures d’impostos d’un aeroport espanyol sense identificar. Amat va treure 83.450 euros en caixers automàtics durant el seu període a Caja Madrid, en 169 disposicions d’efectiu, la immensa majoria de 500 euros.

ENRIQUE DE LA TORRE. El secretari del consell d’administració de Caja Madrid era l’encarregat de vetllar per la legalitat de les retribucions dels consellers. De fet, a ell van acudir alguns dels membres del consell per assegurar-se que l’ús de les targetes fantasma s’ajustava a la normativa fiscal. A aquest directiu li agradava anar a la finestreta de l’entitat per treure els diners. Així dels 320.742 euros que va disposar, un total de 116.433 van ser retirats en efectiu a l’oficina, als quals cal sumar 129.750 euros extrets en caixers automàtics. Amb aquest procediment, que suposa el 76% de l’ús de la targeta, s’evita deixar rastre de les despeses que es van sufragar amb el mitjà opac. Això no vol dir que la targeta black no es destinés a compres. En l’extracte que maneja el jutge Andreu consten càrrecs per 22.102 euros a El Corte Inglés, de 630 euros a Carolina Herrera o de 759 euros a les pastisseries Mallorca, una de les més famoses de Madrid. Al restaurant i càtering de luxe Semon, De la Torre va fer compres per valor de 4.602 euros.

JUAN IRANZO. El conseller de Red Eléctrica Española (REE), participada majoritàriament per l’Estat i membre dimissionari del consell econòmic i social (CES) no va usar per a res el caixer en la seva despesa de 46.848 euros. Els seus càrrecs eren sempre compres. La més important correspon al 30 de desembre del 2010. El dia anterior a la revetlla de Cap d’Any del pitjor any de la crisi, el també degà del Col·legi d’Economistes de Madrid es va gastar 3.000 euros a Hipercor i el supermercat d’El Corte Inglés, segons els extractes de la seva targeta fantasma. També hi ha despeses de 2.109 euros en gasolina. En la relació consten 5.965 euros els estius del 2010 i el 2011 a l’agència de viatges d’El Corte Inglés i 2.400 euros al juny del 2010 a la joieria Carlos Jiménez. També hi ha entrades de cinema i consumicions, per un total de 408 euros a la discoteca Snobissimo. A Loewe Hermanos, Iranzo va pagar 620 euros el Nadal del 2010. El gruix de la despesa d’Iranzo ‒7.943 euros‒ és en confecció tèxtil. Botigues de grans cadenes com Etam, Women’s Secret o Calzedonia coincideixen amb d’altres més exclusives, com Carolina Herrera, Divina, Devernois, Ángel Schlesser o Bimba y Lola, per esmentar-ne només algunes. En sabateria es va gastar almenys 1.427 euros, dels quals 840 corresponen a un sol dia d’agost del 2011 a la sabateria de Santander Lucio Herrezuelo.

ALBERTO RECARTE. Aquest economista, fundador del grup Libertad Digital, va ser un dels usuaris més actius de les targetes fantasma. Les seves despeses, per un total de 139.878 euros, són absolutament variades, però destaca el món del motor. Des del lloguer de cotxes ‒6.079 euros en un total de 50 viatges‒ a autopistes de peatge ‒381 euros, gairebé tots a la Costa del Sol‒ a 4.218 euros en gasolina. En restaurants es va gastar 48.637 euros, dels quals 14.043 corresponen a establiments de quatre i cinc forquilles. El golf figura com una de les seves aficions: al club de golf Valderrama, a Cadis, es va gastar 1.936 euros amb la targeta opaca de Caja Madrid, mentre que a El Corte Inglés va fer càrrecs per valor de 5.061 euros.

CARLOS VELA. Responsable d’empreses de Caja Madrid i abans de la Corporació Industrial, es va gastar més d’11.100 euros en armeries. Vela, un executiu molt proper a Miguel Blesa, era company de munteries de l’expresident, i les seves despeses també reflecteixen un fort tren de vida ple de viatges (un dels quals a Turquia), hotels de luxe, cars viatges en avió i compres de molts milers d’euros: només les més importants sumen 21.000 euros, la majoria a El Corte Inglés. A més de més de 30.000 euros en efectiu, més de 7.000 euros en vi, Carlos Vela, que va ser l’executiu que va concedir un dels pitjors crèdits de Caja Madrid, el de Martinsa Fadesa, tenia gustos particulars. Va destinar quantitats importants al pagament dels col·legis, 1.500 euros en una pelleteria, 1.000 en una botiga de maletes, 520 euros en una gelateria, 400 en tabac…Una de les despeses més curioses va ser la destinada a gasolina, s’entén que per a un vaixell, ja que sempre la feia a Nautica Moraira, per uns 2.200 euros, cosa que porta a pensar que l’embarcació era d’una grandària considerable.

ARTURO FERNÁNDEZ. El president de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), Arturo Fernández, va carregar entre el febrer del 2010 i el gener del 2012 a la targeta que tenia com a conseller de Caja Madrid 37.326,57 euros. La va fer servir per comprar en grans magatzems i supermercats, joieries, botigues de roba, farmàcies i per pagar àpats en restaurants de la seva propietat, Arturo Cantoblanco, on va gastar 9.491 euros. Dels 12 càrrecs que va fer a favor de la seva pròpia empresa, quatre van ser el mateix dia (23 de desembre del 2011) i van ser els últims pagaments que va fer amb la targeta abans de deixar Caja Madrid. Aquest dia va pagar al seu restaurant àpats per un valor total de 5.938 euros. També va carregar a la targeta de l’entitat un àpat de 300 euros al seu restaurant el dia de Nadal del 2010. En el desglossament de les despeses de l’expresident de la patronal madrilenya abunden els pagaments a El Corte Inglés. Hi ha una dotzena de càrrecs per un import total de 9.876 euros, però la majoria els va fer el mateix dia: la nit de Cap d’Any del 2010. Aquest dia va pagar nou vegades amb la targeta a El Corte Inglés de Sanchinarro i va gastar-se 8.237 euros. Arturo Fernández va carregar també a la targeta de Caja Madrid 2.636 euros en joies, 14,99 euros de subscripció mensual a Unidad Editorial o un pagament de 195 euros al Club Castellana Golf.

RODOLFO BENITO. El fins ara secretari general de CCOO a Madrid i número dos del sindicat a escala federal –va dimitir després de l’escàndol de les targetes‒ va utilitzar el mitjà de pagament per a grans despeses de roba, calçat i motor. A la sastreria Yusti es va gastar 14.343 euros, que s’afegeixen a 965 euros més en botigues com Timberland o Ermenegildo Zegna. A El Corte Inglés, Benito va fer-hi càrrecs per valor de 23.351 euros. Rodolfo Benito es va gastar amb la targeta opaca 16.749 euros en gasolina, segons els extractes bancaris. A més, en taxis va carregar 2.471 euros. També tenia un gust pels productes culturals: en llibreries s’hi va gastar 4.417 euros, la majoria a Benedetti. A maletes Samsonite va carregar 1.298 euros a l’entitat bancària. El capítol de restaurants també és nodrit: 53.128 euros. Els seus favorits són l’arrosseria La Albufera, Errotak, el Mesón Dona i Casa Alberto.

JOSÉ RICARDO MARTÍNEZ. L’exsecretari general d’UGT Madrid, José Ricardo Martínez, un dels primers a presentar la seva dimissió quan es va destapar l’escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid, es va gastar 44.154,12 euros entre el febrer del 2010 i el gener del 2012. Va pagar, sobretot, dinars i sopars en restaurants, però també va comprar en botigues de roba d’esport, 3.500 euros en viatges a l’estiu, entrades al zoo aquàrium de Madrid i més de 50 compres a El Corte Inglés i Hipercor. Les més cares, per Nadal. El 24 de desembre del 2010 es va gastar als grans magatzems 3.000 euros; i dos dies més tard, el 26 de desembre, hi va abonar tres càrrecs més de 3.750 euros en total. Martínez té fins a 17 càrrecs als grans magatzems pel mateix import: 500 euros, alguns dels quals del mateix dia.

RAMÓN ESPINAR. Era l’aventurer del grup. L’exconseller d’Hisenda de la Comunitat de Madrid amb el socialista Joaquín Leguina va dedicar el càrrec més important de la seva targeta, de 1.223 euros, a un viatge contractat l’agost del 2008 amb l’empresa Trekking y Aventura SL, i un altre de 1.050 euros l’any següent amb la companyia Tierra de Fuego. En total, en agències de viatges la despesa d’Espinar va ascendir a 6.436 euros. A Espinar li agrada l’esquí, i ho pagava amb els diners de la caixa madrilenya: 590 euros a l’estació hivernal de Cerler (Osca) i a les taquilles de Baqueira (Lleida). A més, Espinar va retirar 17.450 euros en caixers automàtics, aproximadament el 10% de l’import total carregat a la targeta opaca. Entre les despeses figuren 2.324 euros en sabateries, 8.531 euros en botigues d’alimentació, moltes de les quals gourmet, com Mallorca o Mantequería Alemana, o 4.536 euros al supermercat d’El Corte Inglés. A la part general d’aquests grans magatzems va abonar 6.352 euros. El capítol de botigues de roba hi ha registrats 18.356 euros, amb especial predilecció, igual que altres consellers de Caja Madrid, per les sastreries Yusti i Purificación García. En botigues de luxe com Hermès i Loewe es va gastar 1.347 euros. Encara que també anava amb aquesta targeta a comerços més populars, com Ikea (622 euros) o la FNAC (1.427 euros). La targeta també servia per a despeses farmacèutiques: 1.146 euros.

JOSÉ MARÍA DE LA RIVA. Qui va ser regidor de l’Ajuntament de Madrid i mà dreta de Juan Barranco a l’alcaldia es va gastar 208.979 euros amb les targetes de Caja Madrid entre el gener del 2003 i el desembre del 2011, etapa en la quals va ocupar un càrrec de conseller a l’entitat a proposta del PSOE. Durant aquests vuit anys, de la Riva va carregar a la targeta compres de tota mena, des d’entrades al teatre, flors i joies a desenes de despeses a El Corte Inglés, viatges, hotels i fins a quatre mesos de tractament a Naturhouse. La despesa més important és de 2.340 euros a la Fundació del Teatro Lírico el juny del 2003. La següent, un tractament en una clínica de talassoteràpia l’agost del 2007 per un import de 1.753 euros. A El Corte Inglés, De la Riva va emprar la targeta en 150 ocasions i va sumar una despesa de 21.629,82 euros.

ESTANISLAO RODRÍGUEZ-PONGA. Secretari d’Estat d’Hisenda en el Govern de José María Aznar, es va gastar amb la targeta de Caja Madrid durant el temps en què es va asseure en el consell d’administració 255.400 euros. A més de carregar a l’entitat financera les seves despeses de gasolina, d’aparcaments o d’autopistes de peatge, va facturar a Viajes El Corte Inglés 40.000 euros, es va gastar milers d’euros en desenes d’àpats en restaurants i va comprar articles d’electrònica a Media Markt.

JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ NORNIELLA, que va aterrar a la presidència del Consell Superior de Càmeres en el Govern popular de José María Aznar, va ser col·locat per Blesa al consell d’administració de Caja Madrid el 2006 i era un dels seus homes forts. Es va gastar 175.526 euros entre el 2006 i el 2011 en poc més de mil operacions. Les deu principals anotacions del seu compte sumen 20.000 euros en viatges (Vivatours, Viajes Niágara i l’agència d’El Corte Inglés). Al supermercat dels grans magatzems espanyols va fer-hi centenars de compres de quantitats fixes (les més altes, d’entre 400 i 500 euros). Encara que les seves despeses més comunes es produïen en restaurants de luxe dins i fora de Madrid, també pagava amb càrrec a la caixa articles com un antivirus per a l’ordinador de la marca Panda, la subscripció a Canal +, la compra de petits electrodomèstics o fins i tot àpats en paradetes de platja (59 euros a El Playazo, a Garrucha, Almería).

RICARDO ROMERO DE TEJADA es va gastar 212.216,09 euros amb la visa opaca durant els nou anys que va ser conseller de Caja Madrid a proposta del PP. El càrrec de més import va ser una retirada en efectiu d’11.930 euros directament en finestreta el 26 de novembre del 2007. Criden també l’atenció els 25.300 euros que va pagar en desenes de compres en estancs i administracions de loteria, 4.197 en armeries i diversos càrrecs en viatges i hotels. Els més cars, 2.000 euros l’agost del 2011 en un hotel que no s’especifica, 1.860 euros a Viajes Niágara i gairebé 5.000 euros en tres estades a l’Hotel Montepiedra l’agost del 2008, 2009 i 2011. Va pagar també 1.000 euros en una floristeria i dos càrrecs de 1.000 i 980 euros en dues botigues d’animals.