_
_
_
_
_

El petroli cau a mínims en quatre anys pels dubtes sobre l’economia

El barril de Brent es ven a menys de 89 dòlars

Treballadors de l'empresa de perforació Orion, aTexas.
Treballadors de l'empresa de perforació Orion, aTexas.Eddie Seal (Bloomberg)

El preu del petroli ha entrat en una espiral a la baixa molt pronunciada i que en pocs dies l’ha portat a retrocedir a Europa fins als nivells mínims de fa quatre anys. El barril que es negocia al mercat de futurs de Nova York està com a l’estiu del 2012. El temor al fet que l’economia global s’afebleixi i la ràpida progressió dels EUA cap a la independència energètica expliquen un tomb que podria accentuar-se durant l’hivern.

El barril de el Brent —de referència a Europa— va estar a punt de perdre els 88 dòlars en arrencar la sessió a Londres, mentre que el West Texas va baixar dels 84 dòlars per als lliuraments de novembre. Els factors que expliquen la correcció són múltiples i la pressió a la baixa en el preu del petroli s’ha notat de rebot a l’índex de Standard & Poor’s que integra les grans companyies de la indústria energètica. L’índex va caure de cop un 3% només en la jornada del dijous.

Aquest any, per exemple, no hi ha hagut grans tempestes al golf de Mèxic que hagin escanyat la producció. En paral·lel, les noves tècniques d’extracció, com la fractura hidràulica, fan que el cru flueixi més ràpid que la demanda i la capacitat de refinar. Al mateix temps, els EUA han començat a fer les primeres exportacions de petroli des de l’embargament del 1979.

La forta apreciació del dòlar també va en contra del preu del barril. L’euro es canvia per sota dels 1,27 dòlars i fa uns dies va estar a punt de perdre fins i tot els 1,25 dòlars, cosa que suposa una forta devaluació respecte als 1,399 dòlars del màxim anual que va marcar el 8 de maig. Els analistes de Goldman Sachs expliquen que els fonamentals a mitjà termini, mirant el que passa fora dels EUA, apunten al fet que seguirà prenent força per canviar-se a entre 1,15 i 1,20 dòlars.

El Fons Monetari Internacional, a més, advertia aquesta setmana de l’impacte que la caiguda del preu de l’energia i de les matèries primeres pot tenir en les economies de països productors en el grup dels emergents, com el Brasil i Rússia. L’Organització de Països Exportadors del Petroli, per la seva banda, va elevar el passat mes de setembre la producció al nivell de setembre del 2013 pels increments a Iraq i Líbia.

La recent caiguda del preu, no obstant això, podria portar-la a tancar l’aixeta com ja està fent l’Aràbia Saudita. La propera reunió del càrtel està prevista per al proper 27 de novembre i podria ser molt tensa, perquè alguns membres no volen perdre la seva quota de mercat davant l’ímpetu dels Estats Units. Hi ha països que, com l’Iran, estan d’acord amb aquesta reducció de preus per poder tenir contents els seus clients a Àsia.

Per tot plegat, al parquet novaiorquès veuen possible que el West Texas baixi aviat dels 82 dòlars i que des d’aquí pugui col·locar-se fins i tot al nivell psicològic dels 80 dòlars el barril si no és capaç de remuntar. Per al Brent, aquest suport està per als analistes prop dels 90 dòlars. Però si es perd, és molt possible que la debilitat actual pugui accelerar-se perquè els operadors del mercat solen comprar en blocs molt grans.

Expectatives de recuperació

El que és normal és que el preu de l’energia torni a recuperar-se cap a final d’any, quan la demanda comença a repuntar conforme s’acosta la primavera. Però fins llavors, la volatilitat serà la nota dominant perquè persisteix la incertesa sobre la marxa de l’economia. S’està veient també a Wall Street. El Dow Jones acaba d’iniciar el quart trimestre totalment pla, quan es compara amb l’arrencada de l’any.

Després de sis anys amb els tipus al 0% als EUA i els estímuls massius injectats, el creixement es continua mostrant modest a la potència més gran del món. L’acta de l’última reunió de la Reserva Federal reflectia a més el temor d’una contracció global. Alhora, els membres de la Fed van revisar a la baixa les previsions de creixement per l’efecte de l’apreciació del dòlar en aquesta conjuntura incerta.

El seu impacte podria començar a veure’s a partir de la setmana que ve, quan les grans corporacions cotitzades publiquin els seus comptes de resultats. La revaloració del bitllet verd i l’abaratiment de l’energia, no obstant això, ajuden a rebaixar la pressió del costat de la inflació, combinació que podria portar la Fed a ser complaent perquè li dóna més marge de temps abans de procedir al primer increment de tipus d’interès.

Es notarà a les gasolineres?

Els efectes de l’abaratiment del barril s’haurien de notar en un futur a les gasolineres, ja que el cru que es compra ara és per lliurar-lo d’aquí a un mes. En relació amb això, l’actual descens serà un bon moment per confirmar si a les estacions de servei d’Espanya persisteix el que les autoritats de la competència denominen com el fenomen del coet i la ploma. Això és que quan pugen els costos internacionals, el preu del litre es dispara i, quan baixen, triguen molt a traslladar-se al preu de venda al públic. També el Ministeri d’Indústria ha denunciat que els marges de les petrolieres són més elevats a Espanya que als països veïns.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_