_
_
_
_
_

Existeixen altres universos?

La formació de cosmos diferents sorgeix com a predicció de teories físiques. Experts internacionals discuteixen a Madrid com serien o si col·lisionarien

Els físics que aborden el multiverso coincideixen que seria impossible visitar els universos veïns, però poden estar aquí.
Els físics que aborden el multiverso coincideixen que seria impossible visitar els universos veïns, però poden estar aquí.The Washington Post (Washington Post)

El nostre univers, tan immens com és, amb centenars de milers de milions de galàxies visibles i tants milions d'estrelles a cadascuna, pot ser que no sigui l'únic que existeixi. Pot ser que hi hagi altres universos, diferents del que coneixem, i algun de semblant... Es podrien visitar? Fer-hi un cop d'ull? Comprovar si més no si, efectivament, estan per aquí com bombolles aïllades... tret que algunes entrin en col·lisió? Mig centenar d'experts nord-americans, europeus i espanyols s'han reunit aquesta setmana en una trobada científica d'alt nivell celebrada a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) per discutir precisament els multiversos i les teories en què emergeix la seva existència.

“Un peix a l'oceà pot pensar que tot el que hi ha és aigua”, comença a explicar Raphael Bouso, físic teòric de la Universitat de Berkeley (EUA), quan aborda el multivers amb una metàfora. “Però uns peixos intel·ligents comencen a investigar i a fer experiments amb els àtoms que tenen al voltant i s'adonen que aquests àtoms es poden unir d'una altra manera i formar altres coses, com aire, terra... és a dir, que a l'univers hi pot haver regions completament diferents d'on un viu”. Així, aquests experiments i aquestes recerques condueixen a teories científiques que poden fer prediccions. “Investiguem si hi pot haver altres universos sense haver de visitar-los o veure'ls necessàriament ”, continua Bouso, però adverteix: “La teoria no és suficient, és important però no suficient... cal provar-la”. Amb tota la cautela, aquest científic és optimista i considera que en algun moment la ciència aconseguirà confirmar o descartar si hi ha més universos o si el nostre cosmos és únic.

“Sí, crec que poden existir, per què no? Però no sé si se'n trobaran proves”, assenyala Lisa Randall, física de la Universitat de Harvard, una mica més prudent.

Entre el mig centenar d'especialistes participants en la trobada, organitzada per l'Institut de Física Teòrica IFT (UAM-CSIC), n'hi ha que posen més obstacles i n'hi ha que són més favorables a la idea o, tractant-se de ciència, a les teories que tenen en compte el multivers i la fiabilitat que tenen.

Un peix a l'oceà pot pensar que tot el que hi ha és aigua, però peixos intel·ligents s'adonen que hi ha àtoms que poden formar altres coses, com aire, terra…

“Sóc físic, no puc assegurar l'existència d'un multivers amb tota certesa”, adverteix Luis Ibáñez, catedràtic de Física Teòrica de la UAM i un dels organitzadors de la trobada. El nucli de la qüestió per la qual aquests especialistes s'afanyen a dilucidar si hi pot haver cosmos veïns o no són les anomenades teories de supercordes, un marc fisicomatemàtic en què les partícules elementals que formen tot el que existeix no són res més que efectes de les diferents vibracions d'una espècie de filaments subatòmics. La seva bellesa matemàtica atreu milers de físics, davant l'escepticisme de molts altres científics per la dificultat de demostrar si aquesta teoria és correcta o no. L'atractiu de les supercordes és que permeten integrar de manera natural la mecànica quàntica que descriu de manera tan reeixida el microcosmos, amb la no menys notable Relativitat General d'Einstein que regeix el cosmos a gran escala i que les teories estàndard verificades no aconsegueixen unificar. “La teoria de supercordes sembla tenir un nombre de solucions inimaginable que correspondrien a universos possibles però amb diferents propietats”, assenyalen els experts com a punt de partida.

Però, a més, el multivers és una conseqüència d'una altra teoria, la de la Inflació Còsmica, que té un creixement descomunal i rapidíssim de l'univers en el primer instant del Big Bang. “Si la inflació és certa, el multivers apareix de manera natural”, apunta Ibáñez.

“Sí, crec que poden existir altres universos, per què no? Però no sé si se'n trobaran proves”, assenyala Lisa Randall

Així que es van poder formar molts universos alhora, com bombolles independents, una de les quals seria el nostre univers que, destaquen els científics, creix a partir d'aquest moment, segons descriu amb èxit la teoria clàssica del Big Bang. Aquestes bombolles “es formarien en el passat, però se segueixen formant constantment, poden estar sorgint ara”, explica Ibáñez.

“Sí, hi ha molts models que permeten que hi hagi altres universos, pot ser que existeixin, però no és obligatori”, alerta Tom Banks, físic de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, potser una mica més escèptic que altres col·legues, o menys entusiasta de la idea. “I no tindrem mai l'oportunitat d'explorar-los, de visitar-los”, adverteix.

El multivers és una conseqüència de la teoria de la Inflació Còsmica, que té un creixement descomunal i rapidíssim de l'univers en el primer instant del Big Bang

“Hi ha teories físiques especulatives que prediuen l'existència del multivers i en aquest sentit són imaginables”, apunta Enrique Álvarez, catedràtic de Física Teòrica de la UAM. “No obstant això, no hi ha cap evidència que avali aquesta hipòtesi”, adverteix, i amb la seva posició se situa més prop de Banks que de col·legues més convençuts.

El fenomen que ofereix gairebé l'única possibilitat de comprovar amb l'observació si existeixen o no cosmos veïns seria que el nostre xoqués amb un altre, i les probabilitats són escasses. “Si s'hagués produït un xoc així s'hauria de poder observar al cel, en la radiació de fons de microones, un patró característic”, explica Bouso. “És poc probable, no cal preocupar-se”, apunta Banks. “En la mesura que es pogués tenir informació observacional sobre aquests, jo preferiria pensar que aquests altres universos són part del nostre propi”, afegeix Álvarez.

Però, almenys, els models teòrics donaran pistes de com serien aquests altres universos. “Serien, la majoria, molt avorrits, poc interessants, pràcticament buits, amb escassa matèria o molt diluïda... molt diferents del nostre, que pot ser molt poc corrent, però és molt complex, amb molts àtoms, molt material. En els universos buits passen poques coses”, respon Bouso. En això, Banks hi està d'acord: “Tindrien valors diferents de paràmetres fonamentals, com la Constant de Hubble, no hi hauria organismes vius, potser contindrien alguns forats negres... però serien universos poc interessants”. I n'hi hauria de mides molt diferents, apunta Ibáñez.

“Altres universos no tenen per què ser com el nostre, podrien ser completament estranys, amb un altre tipus d'elements químics, sense la nostra matèria habitual, sense vida, o amb una vida diferent”, diu Ibáñez.

En l'opció de visites d'un cosmos a un altre les respostes coincideixen. “No, absolutament no”, diu Banks. “No, no hi podríem anar, ni tampoc veure'ls”, assenyala Randall. “No, impossible”, afegeix Ibáñez.

Potser els peixos oceànics a què Bouso es referia al principi no podran veure mai terra ferma, ni les muntanyes, ni els núvols del cel, però saber que hi són, entendre com són les coses, ja és molt important. “La teoria que prediu els multiversos és interessant perquè explica coses que d'altres no fan, com per què el buit té tan poca energia...”, diu Bouso. “El que volem és una teoria que expliqui el nostre univers, no en necessitem d'altres, però la veritat és que molts d'aquests models amb què treballem permeten el multivers, encara que jo diria que la majoria dels físics teòrics no estan treballant en aquestes coses”, matisa Banks.

Alan Guth, un dels pares de la teoria de la inflació còsmica, que ha participat en la trobada de Madrid, va concloure la seva xerrada inaugural amb una mostra de posicions irònica i original de grans físics sobre els cosmos múltiples: “Martin Rees, astrònom reial britànic, diu que té prou confiança en l'existència del multivers per apostar-hi la vida del seu gos; Andrei Linde, professor de la Universitat de Stanford, hi aposta la seva vida a favor i Steven Weinberg, premi Nobel de Física el 1979, afirma que té tanta confiança en els multiversos per apostar-hi les dues vides: la de Linde i la del gos de Rees”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_