Selecciona Edició
Connecta’t

La recaptació tributària vinculada a les vendes de pisos torna a pujar

La Generalitat obté fins a l'agost gairebé el 80% del previst per tot l'any per l'immobiliari

Els ingressos per habitatges de segona mà pugen un 24,5%

Les arques públiques catalanes ja comencen a notar la reactivació del mercat immobiliari. La recaptació per la compravenda d'habitatges aquest any ha tornat a créixer després d'haver tocat fons per l'aturada que ha sofert el sector els últims sis anys. Fins al mes d'agost, la suma derivada de l'impost de transmissions patrimonials (ITP), vinculat a les vendes d'habitatges de segona mà, va ascendir fins als 654,3 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 24,5% respecte al mateix període de l'any passat, segons l'informe d'execució pressupostària de la Generalitat, elaborat pel Departament d'Economia i Coneixement.

La recaptació de l'Executiu català per tributs cedits o propis s'ha desplomat en pràcticament 3.000 milions d'euros des del moment de màxima expansió econòmica fins avui. L'enfonsament d'aquests impostos, que avui aporten uns 2.500 milions d'euros a les arques catalanes, es deu fonamentalment a l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquest mateix patró es va reproduir en diverses comunitats autònomes, especialment on la construcció va ser més intensa. Fonts de l'Executiu català sostenen que no esperen arribar als nivells de recaptació del 2006 i el 2007, ja que corresponien a l'activitat derivada d'una bombolla.

La recaptació

  • El 2006 la Generalitat va recaptar per l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats 3.865 milions d'euros, el triple que l'any 2000.
  • El 2013 la recaptació havia descendit fins a 1.048 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 79% respecte al 2006.
  • Pel 2014 la Generalitat havia previst recaptar 1.102,9 milions per aquest concepte. De moment ha ingressat el 80% d'aquesta xifra.
  • L'impost per a habitatges de segona mà ha crescut fins a 654,3 milions, un 24,5% més que el 2013.

Els impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i, en menor mesura, operacions societàries expliquen la recaptació dels anys d'expansió i la caiguda posterior. Els ingressos per aquests tres tributs es van triplicar entre el 2000 i el 2006, quan es va passar de 1.285 milions a 3.865 milions d'euros. Des del 2006 al 2013, en canvi, aquests gravàmens van seguir el camí contrari, amb una caiguda del 73%. L'any passat la Generalitat va obtenir 1.048 milions d'euros per aquests impostos, la qual cosa implicava retrocedir fins a nivells de la dècada del 1990.

Per aquest any, l'Executiu català ha estimat que aquests tres impostos sumaran 1.102,9 milions d'euros. I de moment, sembla que no només complirà les previsions, sinó que les depassarà. Fins al mes d'agost, la Generalitat havia registrat 874,1 milions d'euros en aquests impostos, cosa que suposa el 79% del previst per a tot l'any. Això es deu especialment al bon comportament de l'ITP, la recaptació del qual va créixer un 24,5%. Malgrat que a l'agost les compravendes d'habitatges van baixar un 12%, trencant una ratxa de pujades, fins llavors les transaccions acumulaven un augment del 10,7%. Fonts del mercat expliquen que probablement les dades de l'agost encara no recullen aquest increment.

Des del Departament d'Economia recorden que els ajustos pressupostaris van obligar a apujar el tipus de l'ITP del 8% al 10% l'agost del 2013. No obstant això, l'Executiu sí que percep un augment de la recaptació com a conseqüència d'una reactivació del mercat. Més fràgil es manifesta la recuperació en l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) —vinculat a l'obra nova—, encara que des d'Economia sí que assenyalen que tendeix a estabilitzar-se. A l'agost, aquest impost va baixar un 1,4%. En tot cas, aquest tribut sí que depassarà la previsió, ja que pràcticament ja s'ha liquidat tot el que es preveia recaptar aquest any.

L'execució pressupostària indica que fins al mes d'agost el dèficit no financer del sector públic català va ascendir a 2.446,8 milions d'euros. Això equival a prop de l'1,2% del producte interior brut (PIB). El límit autoritzat pel Consell de Política Fiscal i Financera és de l'1% del PIB.