“L’‘Espanya ens roba’ d’ERC és immoral”

Què l'ha decebut de l'ofici? La poca altura de mires, el regateig curt, no posar llums llargs al que és important. Que gent de nivell miri l'enquesta a curt. No tenia una idea idíl·lica de la política, però això no hauria d'existir.

Algun exemple? Vaig demanar una reunió a Rubalcaba i a Rajoy per explicar-los com vèiem Catalunya. Rubalcaba no va dir res; Rajoy ens va enviar Moragas, que ens va dir que anéssim al PP català.

No deu ser falta de naturalitat? El sistema té por dels canvis, no els assumeix. Si Ciutadans creix o el PSC baixa t'agradarà o no, però mira'ns. O si sorgeix Podem i canvia el mapa, analitza-ho, busca aliances, els pros i contres...

Això té a veure amb la reacció d'UPyD a la seva proposta d'ajuntar-se. I rectificar és de savis. Fa set anys que diuen: ‘No, de cap manera’. Però el debat intern els ha portat a entreobrir la porta. Confio que no sigui tacticisme sinó una realitat que superi les sigles.

No deu ser ego aquesta falta de naturalitat? Segurament. És també reflex de la falta de connexió dels partits amb la societat. A l'escollit se'l converteix en un botó. Si es mouen de la cadira la poden perdre. El que deia Guerra: “El que es mou no surt a la foto”. I hi ha l'ego de no plegar a temps, no rectificar, no demanar perdó.

Com l'ha canviat la política? M'he tornat més pacient. No idealitzava, però he vist com es corromp la noblesa de la política. No és que a la gent no li agradi la política: el que no li agrada és veure el que roba o apunyala per una cadira.

Entenc l'independentista que odia ser espanyol, però que no digui que ho és per viure millor

I com el deixa la controvèrsia catalana? Visc igual que abans. Vaig amb moto, amb cotxe, em despreocupo una mica. Excepcions: em volien pegar a la Diada... És cert que davant la convocatòria il·legal del referèndum caldrà tenir més precaucions. Ser l'opositor democràtic a aquest model et fa el dolent de la pel·lícula.

Bons i dolents, doncs. L'hi vaig dir a Mas: si una societat plural es diferencia per l'‘estàs amb mi o contra mi’ aquesta societat perd qualitat democràtica. Aquesta qualitat s'està perdent a Catalunya, on cadascú és del seu pare i la seva mare.

Què entén del que defensen els seus adversaris? La coherència. Quan algú diu que vol ser independentista, que no vol ser espanyol perquè ho odia, aixecar una frontera, sortir de la UE, discrepo d'ell, però que m'ho digui clarament. El que em molesta és el doble joc, la mentida, que és un motiu econòmic per viure millor, perquè s'acabarà l'atur... Això és el que no m'agrada.

I ja no es parla clar? Estem en aquest punt. Hem vist missatges populistes perillosos; l'‘Espanya ens roba’ dels cartells d'ERC és potser l'exemple més immoral que coneixem. Em sembla immoral culpar extremenys, andalusos o madrilenys de la mala gestió econòmica de la Generalitat.

Des del Govern es va poder fer diferent? Jo demano a Rajoy que pensi més en els set milions i mig d'espanyols que vivim a Catalunya que en Mas i Junqueras i en el que ells demanen. Hi ha confusió entre Catalunya i el separatisme i Catalunya i el seu Govern; cal pensar en el benestar dels catalans com en el de gallecs, canaris o madrilenys.

Sent de vegades que viu un malson? Penso en l'energia perduda; és esgotador haver d'aixecar-se al matí a reivindicar el que un ja és. Un nord-americà o un francès no et saluden dient la seva nacionalitat. Jo sóc espanyol, no haig de reivindicar-ho.