Linxaments a la Xarxa

El catedràtic de Ciència Política Joaquim Brugué s'ha vist engolit els últims dies en un remolí polític que l'ha portat a una decisió dràstica: tancar el compte de Twitter i deixar de col·laborar amb els mitjans. Ho ha fet després d'haver estat objecte d'un dur linxament a les xarxes socials i mitjans digitals propers a l'independentisme després d'haver dimitit com a membre de la comissió de juristes que havia de supervisar la consulta del 9-N. Va prendre la decisió en considerar que no oferia garanties democràtiques.

El que mostra aquest cas són dos fets igualment lamentables. El primer, el clima aclaparador que està causant a Catalunya i a fora la tensió extrema que es viu. El segon, la facilitat i la impunitat amb la qual pot arribar a organitzar-se una campanya de descrèdit a través de les xarxes.

Brugué havia estat nomenat a proposta d'Iniciativa per Catalunya i es va limitar a expressar, com era el seu dret, una opinió. Ho feia, a més, des de l'autoritat que li dóna ser un dels experts més acreditats en participació ciutadana.

El més suau que li van dir els que van arremetre contra ell a la Xarxa –per perjudicar el procés– és “traïdor”. L'independentisme català, que volia aparèixer com un projecte amable i integrador, està donant mostres d'intolerància perillosa. Quina mena de societat pot prometre un projecte polític que no és capaç d'admetre la dissidència i que pren com una traïció el que simplement és un exercici individual de responsabilitat?

Les xarxes socials són terreny adobat per a les expressions d'intolerància. Com ara Brugué, poc abans Raimon i també el jugador del Barça Gerard Piqué, objecte d'assetjament fa unes setmanes per haver participat en la Diada amb el seu fill. Com Brugué, ells també van ser acusats de traïdors.

Però, hem de prendre el que pensa un grup reduït de persones com a expressió d'un estat d'opinió? Malament faríem, perquè la dinàmica viral afavoreix les veus més extremes. Però tampoc cal minimitzar-ne el paper. La polarització política crea monstres d'intolerància que, com en els dibuixos de Goya, poden acabar a garrotades.