_
_
_
_
_
OPINIÓ
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Sobreviure a la cultura

Diumenge, a Portbou, es va commemorar l'aniversari de la inauguració del monument Passatges, un dels més sorprenents i esquinçadors que es poden trobar a Catalunya. És obra de l'artista jueu Dani Karavan. És un memorial dedicat a un altre jueu, i al mateix temps alemany, Walter Benjamin, mort a Portbou pel seu prou conegut periple de fugida del règim homicida de Hitler.

Karavan tornava a Portbou després d'anys de no fer-ho i amb un cert ressentiment. Primer perquè, a principis dels noranta, i sense que ningú l'advertís per poder replantejar el Passatges, la Generalitat i l'Ajuntament van promoure un port esportiu que va acabar desnaturalitzant el paisatge i descontextualitzant la peça principal del monument. El port era una promesa personal de Jordi Pujol a un poble que començava a agonitzar a causa de la desaparició de les fronteres internes d’Europa. Anys més tard, encara es distanciaria més per la feina escombraria que va fer juntament amb el seu amic Norman Foster.

Karavan va accedir a tornar diumenge passat a aquesta última frontera que fa un quart de segle el va inspirar per fer una de les seves obres més colpidores

Per encàrrec del Govern català tot dos havien esbossat un centre dedicat a Benjamin per ubicar-lo a l'Ajuntament vell, un decadent edifici modernista incomprensiblement abandonat a finals dels setanta. Primer va ser el govern tripartit de la Generalitat qui va qüestionar el projecte Foster perquè el considerava pirotècnic, en la línia dels projectes grandiloqüents de l’arquitecte anglès. El van substituir per un altre projecte molt interessant i ben definit, dedicat al pensador alemany, però també a tots aquells perseguits per qualsevol altre règim totalitari passat i actual. La idea impulsada per l'aleshores número dos d'Interior, Joan Boada, a través del Memorial Democràtic, també preveia encabir-hi elements i activitats que no posessin l'equipament cultural d'esquena al poble. En especial d’esquena als joves. El projecte no va veure la llum per pocs mesos. De fet el tripartit va començar l’obra, va enderrocar el calaix central de l'edifici i va mantenir únicament la façana. Va tornar CiU al Govern de la Generalitat i el Memorial Democràtic va passar a ser gestionat, o més aviat desmuntat, per un partit que se sent incòmode amb la memòria contemporània: Unió Democràtica. La vicepresidenta Joana Ortega va marejar el projecte i va deixar l'Ajuntament vell convertit en una façana en ruïna, que un dia no gaire llunyà acabarà desplomant-se.

Malgrat tots aquests despropòsits, Karavan, un artista de caràcter explosiu, va accedir, probablement pel rigor de l’acte, a tornar diumenge passat a aquesta última frontera que fa un quart de segle el va inspirar per fer una de les seves obres més colpidores. Una obra esquitxada per la miserable política de confrontacions partidistes que durant anys han empetitit Catalunya. La mateixa circumstància que ha sepultat un projecte de calat internacional com era el Centre Benjamin de Portbou que ha acabat fent bona aquella reflexió del mateix pensador: “la humanitat es prepara per sobreviure a la cultura”.

Ramon Iglesias és cap d'informatius de la Cadena SER a Catalunya

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_