_
_
_
_
_

Espanya, com més va pitjor

La Roja sucumbeix a Eslovàquia sense gràcia, després d'una badada de Casillas i un embolic final

José Sámano
Casillas encaixa, davant Hamsik i Piqué, el primer gol dEslovàquia, de falta directa.
Casillas encaixa, davant Hamsik i Piqué, el primer gol dEslovàquia, de falta directa.joe klamar (AFP)

Ni al Brasil, ni a Eslovàquia. Espanya no carbura, engarrotada des del Mundial. Ha perdut tot l'encant, busseja en un llustre brillant que li resulta molt remot, malgrat que encara defensa el títol de campió d'Europa. No queden pistes d'aquell podi, només una silueta borrosa amb la qual no n'hi va haver prou per sobreviure davant un rival fort i entusiasta, però sense jerarquia en la seva encara curta aventura futbolística. Un error de Casillas va condemnar La Roja els primers minuts i un despropòsit final, quan ja només es defensava amb Piqué com a defensa de debò, va fer que s'estimbés. Llavors, en l'agònica recerca d'almenys un gol ja havien estat canviats Juanfran i Albiol per dos jugadors sense eines defensives com Pedro i Cazorla. A pit descobert va aconseguir empatar Alcácer, però a l'equip li va faltar una crossa per aferrar-se a la igualada. De manera encomiable en va voler més, però ja no en tenia per a més. El seu desordre la va fer patir des del principi, falta de frescor, tediosa de vegades, sense idees. L'equip ha perdut el control i va a la deriva. Des de la cita brasilera va de pifia en pifia. 

ESLOVÀQUIA, 2; ESPANYA, 1

Eslovàquia: Kozacik; Pekarík, Skrtel, Durica, Hubocan; Pecovsky, Gyomber, Kucka (Kiss, m. 84); Mak (Stoch, m. 61), Hamsik i Weiss (Dures, m. 54). No utilitzats: Mucha, Guédé, Sabo, Novota, Nemec, Michalik, Sestak, Jakubko.

Espanya: Casillas; Juanfran (Cazorla, m. 81), Piqué, Albiol (Pedro, m. 57), Alba; Busquets, Koke; Silva (Alcácer, m. 71), Cesc, Iniesta; Diego Costa. No utilitzats: Raúl García, Azpilicueta, Carvajal, Iturraspe, Bartra, Rodrigo, Bernat, De Gea, Casilla.

Goles: 1-0. M. 16. Kucka. 1-1. M. 81. Alcácer. 2-1. M. 86. Stoch.

Àrbitre: Bjorn Kuipers (Holanda). Va amonestar Kucka, Hubocan, Silva, Gyomber, Diego Costa i Cazorla.

Pod Dubnom, uns 10.000 espectadors.

Uns s'han jubilat, com Villa, Xavi i Alonso; altres no tenen mirall, com Iniesta o Silva. Els nous reclutes es troben en un confús encreuament de camins i ningú ho paga com Diego Costa, que encara dóna símptomes de sentir-se un foraster a La Roja. Espanya ha perdut expressivitat i aquell equip de seda no tan llunyà és avui un tret a l'aire. Com a símptoma, Iker Casillas. En cinc minuts va ser capaç de fer una parada sensacional i d'espifiar-la. Va treure del barret una mà impossible en una rematada de Mak que va haver de rectificar com un gat. Iker amb majúscules. De sobte, Kucka va executar una falta frontal, gairebé des de la República Txeca. La pilota va fer una mica de burla i va fer un gir quan volava cap a les mans del porter, que s'hi va esforçar de mala manera. El cos per un costat, els punys per un altre i el cap novament turmentat. Iker amb minúscules.

La selecció espanyola va voler acampar en territori eslovac, encapsular el seu adversari, dur com un os, per buscar el gol de ben a prop i, amb una pressió alta, assetjar-lo per blindar qualsevol opció de contraatac. Ni l'un ni l'altre. En atac estàtic, fins que va augmentar una mica el voltatge al segon temps, La Roja va ser pur guaret, sense ningú que trobés l'espai, sense ningú capaç de filtrar una passada. Sospitós quan s'allisten Iniesta, Silva, Koke, Cesc... Entossudits a circular per l'embut central i a un ritme avorrit, ningú no va enllaçar amb Diego Costa, ni tan sols Cesc, el seu excel·lent copilot al Chelsea.

De Costa, que segueix sec amb La Roja, només hi havia notícies per la seva disposició al quadrilàter amb Skrtel, el capità local forjat al Liverpool. Espanya, ben simple, es rendia als improductius centres de Juanfran i Alba, segats sense problemes pel contingent defensiu d'Eslovàquia. En jugada, només una ocasió visitant, un cop de cap de Costa. Els de Del Bosque amb prou feines trobaven camí en els serveis de córner. La van tenir Albiol, Piqué i Busquets, però Kozacik, porter domèstic, va estar ferm. A Espanya li va faltar ganxo, desbordament i enginy. Al seu davant, una mena de rival que coneix de memòria. Són infinits els contraris que es disposen com una munió davant la xarxa, que es refugien a la closca. La mateixa rutina va seguir Eslovàquia, una selecció massissa per a les disputes, amb molt fervor i només atrevida fins que es va veure amb el gol i quan a l'últim sospir Espanya estava descamisada.

A l'equip de Del Bosque li va faltar desbordament i enginy contra un rival que, com molts, es va refugiar a la seva closca

L'entrada al segon temps va ser un miratge. Per moments va semblar que els espanyols posaven una marxa més alta. La pilota va agafar una altra velocitat i Cesc i Costa gairebé anoten sense necessitat d'un servei de córner. Eslovàquia ja només es camuflava rere la pilota, ben lluny de Casillas, que va tenir tot el temps del món per rumiar la seva pífia. Els brots aïllats dels dos jugadors de Mourinho es van quedar en presagi infundat. No hi havia qui trobés una escletxa. El futbol té substància: l'Espanya sense ariets es buscava la vida de meravella amb l'arribada a l'àrea per assalt de futbolistes de segona línia; la d'aquests dies, amb Diego Costa llançat al Chelsea, no troba la ruta. Els volants s'estanquen, com si l'atac ja només fos missió del brasiler nacionalitzat.

Del Bosque va moure ràpid el cistell. Se la va jugar en retirar Albiol a favor de Pedro, de manera que Busquets va fer de central postís. Amb el canari pretenia accelerar, estirar més bé l'equip pels costats. Sense remei. L'equip semblava haver arribat amb Paco Alcácer, relleu de Silva, fora de cobertura tota la nit. El valencianista va encendre la llum. Amb Espanya al caire del precipici, va aconseguir el que ningú no havia aconseguit: un desmarcatge puntual i precís. Alcácer va citar Jordi Alba, que el va assistir quan el jugador del València s'havia procurat pel seu compte un camí buidat cap a la porteria rival. El noi defineix com els àngels, el gol li ve del bressol.

Quan va arribar el sofert empat, Espanya ja només tenia dos vigilants purs davant Casillas, Piqué i Alba, que no deixa de ser un lateral amb vocació d'extrem. Cazorla havia substituït Juanfran, i el de l'Arsenal va improvisar com a tancament per la dreta. L'únic moment en què Eslovàquia va deixar anar les regnes al segon temps, la pilota va córrer de banda a banda fins a desembocar en Stoch, que rematar de cap a dos pams de Casillas. Cazorla no va tenir radar defensiu, aquest no és el seu fort. Aquí es va fondre Espanya, que és a les tenebres des de fa més del compte. Tant, que després del daltabaix del Brasil, va caure per primera vegada en una fase de classificació des que ho fes a Suècia l'octubre del 2006. Pot ser que la classificació per al 2016 no perilli, però els dubtes es multipliquen i el pas del temps no ha alleujat en res el Mundial. Dura transició. Espanya no espavila, com més va pitjor.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Sámano
Licenciado en Periodismo, se incorporó a EL PAÍS en 1990, diario en el que ha trabajado durante 25 años en la sección de Deportes, de la que fue Redactor Jefe entre 2006-2014 y 2018-2022. Ha cubierto seis Eurocopas, cuatro Mundiales y dos Juegos Olímpicos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_