_
_
_
_
_

‘Mi vida ahora’ reviu el mite d'Ulisses en plena Guerra Mundial

El director escocès Kevin McDonald presenta el seu últim film, una captivadora història d'amor entre adolescents sacsejada per la violència

Kevin MacDonald després de la projecció de la seva pel·lícula a Sitges.
Kevin MacDonald després de la projecció de la seva pel·lícula a Sitges.Susanna Sáez

On alguns només veuen irresolubles problemes de convivència, la indústria cinematogràfica segueix demostrant que ha trobat un bon fil argumental. L'adolescència pot ser un autèntic maldecap, sí, però també una fèrtil font d'inspiració. L'últim exemple és Mi vida ahora, pel·lícula del realitzador Kevin MacDonald (Glasgow, 1967) que arriba avui a les pantalles. Basada en el premiat best-seller homònim de Meg Rosoff, la cinta —a competició en la secció oficial del Festival Internacional de Cine Fantàstic de Sitges— ens apropa una història d'amor entre adolescents que l'esclat d'una Guerra Mundial posa en perill. Una guerra que obligarà la protagonista a créixer psicològicament per afrontrar, com en el seu temps feia Ulisses, un incert retorn a casa.

Mi vida ahora narra la història de Daisy, una adolescent novaiorquesa amb molta empenta

MacDonald ha escollit aquesta història "per la seva intensitat i profunditat". Però abans d'entrar en matèria, el director de L'últim rei d'Escòcia deixa ben clar com convé abordar l'adolescència al cinema. “Hollywood aposta per la comercialitat i pel moralisme. A Europa fem propostes més artístiques, parlem d'errors, d'exploració personal”. I per il·lustrar l'afirmació, ell com a exemple. "Vaig pensar de rodar-la als Estats Units”, evoca, "però quan els vaig parlar del projecte em van dir que havia de canviar moltes coses, que la protagonista no fos tan desagradable, que no s'enamorés del seu cosí, que no es veiessin cadàvers de nens...".

Mi vida ahora narra la història de Daisy (Saoirse Ronan), una adolescent novaiorquesa amb molta empenta enviada pel seu pare a passar una temporada a casa de la seva tieta i cosins, en ple camp anglès. Malgrat el tosc caràcter inicial que mostra —”no sóc una ianqui estúpida que et farà la gara-gara per ser anglès”, etziba al seu cosí petit només d'aterrar—, un bucòlic entorn, un volcànic amor que sorgeix entre ella i el seu cosí gran Edmond (George MacKay) i, sobretot, l'esclat d'una guerra —que en la cinta queda en un segon pla— imprimiran un nou caràcter a la protagonista. En caure el Regne Unit en mans enemigues, els cosins són violentament separats. A partir d'aquí, emulant Ulisses, comença el periple de Daisy amb un únic objectiu: recuperar Edmond.

MacDonald ha escollit aquesta història per la seva intensitat i profunditat

El pes de Mi vida ahora recau sobre Ronan (1994), actriu amb experiència en la interpretació d'adolescents complexes. Sobre ella, que apareix pràcticament en totes les escenes, MacDonald només té paraules d'elogi: “És brillant, senzillament perfecta. O millor, és un geni. Malgrat els seus 20 anys té una gran capacitat per entendre la psicologia humana, per interpretar personatges de gran intensitat interna, una cosa que molt poques poden fer”.

"No entenc res de la consulta!"

C.G.G.

Les casualitats sembla carregar-les el diable. Nascut a Glasgow —la capital econòmica d'Escòcia i on el sí a la independència va guanyar amb un 53% en el referèndum celebrat el passat 18 de setembre— i director de L'últim rei d'Escòcia, Kevin MacDonald aterra a Sitges mentre el debat sobre si es votarà o no a Catalunya continua obert. Preguntat per EL PAÍS, MacDonald és diàfan: "La raó per la qual el Govern espanyol no deixa votar els catalans és perquè no té la seguretat que el resultat l'hagi d'afavorir". "Sóc conscient del procés que es viu aquí", exposa. "Sé que ara s'està discutint poder votar al novembre però tinc entès que no és una consulta oficial, que no té el suport de Madrid. I també hi ha gent que em diu que el referèndum no se celebrarà, així que no entenc res!

Confessa que no creu en l'estat nació —“hauríem d'apostar per viure en un món més globalitzat”, sosté— i es mostra crític amb el vot a Escòcia: “Visc actualment a Londres i no vaig poder votar, fet que considero molt injust”. Sobre l'actitud de David Cameron, sentencia: “Va permetre el referèndum perquè des del principi sabia que guanyaria, per això el va autoritzar”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_