Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència de Barcelona avala la investigació sobre la fortuna de Pujol

La confessió de l'expresident planteja dubtes i és "suficientment suggestiva" per indagar

Jordi Pujol ha perdut la primera batalla per provar d'avortar la investigació judicial sobre l'origen de la fortuna que la seva família va mantenir, durant 34 anys, a l'estranger. L'Audiència de Barcelona ha avalat la decisió de la titular del jutjat d'instrucció número 31 de la ciutat d'obrir diligències contra l'expresident de la Generalitat, la seva esposa, Marta Ferrusola, i els set fills de la família. I ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de Pujol, que va dir sentir-se víctima d'una “causa general” sense cap base.

La interlocutòria de l'Audiència de Barcelona basa la seva argumentació en el punt de partida de tot el cas Pujol: el comunicat del passat 25 de juliol, en el qual l'expresident català va admetre que la seva família havia ocultat a Hisenda un patrimoni a l'estranger. Aquest capital —d'uns 3,4 milions i ingressat a Andorra, segons es va saber més tard— procedia, segons el comunicat, d'una herència que el seu pare, Florenci Pujol, va llegar a la seva nora i als seus set néts.

La informació proporcionada a l'opinió pública per Pujol sobre la seva fortuna a Andorra, retreuen els magistrats, és “clarament incompleta”, ja que “no aporta cap informació concreta sobre el seu origen, import o operacions realitzades al llarg de pràcticament 35 anys”. La confessió parcial de l'exmandatari nacionalista és, en canvi, “prou suggestiva com per justificar l'obertura d'un procés penal que té per objecte determinar l'origen i desenvolupament del patrimoni tantes vegades esmentat”.

El comunicat indicava que, des que va morir l'avi Florenci, la família no havia tingut ocasió de fer aflorar els diners, malgrat les successives regularitzacions extraordinàries aprovades pels diversos governs, tant del PSOE com del PP. Pujol va matisar, no obstant això, que pocs dies abans del 25 de juliol la seva família va regularitzar els fons. La interlocutòria dictada per la Secció Tercera de la Audiència de Barcelona considera necessari “comprovar si la regularització anunciada pel recurrent es va ajustar plenament a la realitat dels fets, única manera de descartar de forma clara i definitiva la comissió d'un delicte contra la Hisenda Pública”.

“El reconeixement de l'existència d'un patrimoni ocult al llarg de més de 30 anys”, segueixen els magistrats, “pot considerar-se una dada suficientment reveladora per considerar que existeixen indicis (per descomptat, amb un caràcter provisional) d'haver-se comès, si més no, un delicte contra la Hisenda Pública.