Erdogan i el jihadisme
La passivitat turca davant el setge de Kobane afebleix la precària coalició d'Obama
La precarietat de la coalició encapçalada pels Estats Units que combat l'Estat Islàmic (EI) a Síria i a l'Iraq i la falta d'una estratègia definida està dramàticament posada de manifest en el setge jihadista de Kobane, ciutat siriana de majoria kurda a la frontera amb Turquia. Kobane, d'on han fugit gairebé 200.000 persones, està a punt de caure en mans de la milícia fanàtica, malgrat els bombardejos nord-americans continuats i davant la passivitat dels tancs turcs alineats a dos quilòmetres del front.
L'enfonsament de Kobane no només amenaça la seguretat de la regió semiautònoma de majoria kurda al nord de Síria. Incuba també una crisi entre Washington i Ankara. A la mateixa Turquia, les seves implicacions són gravíssimes. Hi ha hagut una vintena de morts durant les últimes hores en disturbis protagonitzats per la postergada minoria kurda, que se sent abandonada en la protecció dels seus.
Washington reclama un compromís més ferm de Turquia i percep la passivitat del seu aliat a l'OTAN com a deslleialtat en una batalla crucial. El president Erdogan, el Parlament del qual acaba d'aprovar una llei que permet a les seves tropes entrar a Síria i a l'Iraq per combatre “grups terroristes”, ho veu d'una altra manera. Exigeix bàsicament (però no només) que l'ofensiva aliada inclogui entre els seus objectius l'enderrocament de Baixar al-Assad, cosa que Obama rebutja. Turquia no és l'únic Govern amb aquesta pretensió, que comparteixen els aliats sunnites de la Casa Blanca, però sí que és l'únic que la formalitza per implicar-se seriosament a Síria.
No obstant això, hi ha un argument més fosc en la posició turca. Els defensors de Kobane s'alineen amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK), el suprem enemic intern de l'Estat turc des de fa 30 anys. Erdogan utilitza l'agonia de la ciutat siriana com a palanca per afeblir la posició de la minoria kurda en la seva negociació de pau amb Ankara. El pitjor malson turc és el sorgiment d'una nova entitat kurda, dominada pel PKK, a la seva enorme frontera amb Síria.
La fortalesa militar que exhibeix l'EI i la renúncia turca posen en perill la cohesió de la coalició contra el jihadisme. Els morts d'ahir a Turquia proven que Erdogan s'equivoca. La paorosa amenaça del califat islamista totalitari instal·lat a la mateixa frontera d'un país que aspira a incorporar-se a la UE està molt per sobre de maniobres polítiques internes o ambicions personals.
