Selecciona Edició
Connecta’t

El PP s'enfonsa davant d'una esquerra plural

Els populars perden 23 de 55 escons

Podemos irromp com a tercera força i frena a EU però no a Compromís

El PSPV no es beneficia del descontentament

El PP s'enfonsa davant d'una esquerra plural pulsa en la foto

La crisi econòmica, la corrupció, i la mala imatge que tenen els valencians del Govern de Mariano Rajoy provocarien el desplom electoral del PP si les eleccions a la presidència de la Generalitat se celebressin avui. Segons un sondeig realitzat per Metroscopia per EL PAÍS amb motiu del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, el mapa polític sofriria una enorme bolcada respecte al resultat dels comicis del 2011, en els quals el PP va aconseguir 55 escons de 99 i va obtenir la tercera i més àmplia majoria absoluta dels gairebé 20 anys que fa que governa la Generalitat.

El PP, malgrat que segueix sent la força més votada amb prop d'un 30% dels vots, perd 20 dels 49 punts i 23 escons dels assolits en les últimes eleccions. Amb 32 diputats, els populars es queden a 18 escons de la majoria absoluta (50) i a 23 del resultat del 2011.

El tripartit seria possible malgrat l'entrada del partit de Pablo Iglesias

El sondeig, d'acord amb l'evolució dels dos anteriors, mostra l'emergència d'una àmplia majoria d'esquerres (el 62,5% dels votants), encara que molt fragmentada en quatre formacions diferents. La principal novetat del mapa polític és la irrupció de Podem, que concorre per primera vegada a unes eleccions autonòmiques i que, sense tenir definida ni l'estructura de partit ni triats candidats, obté el 15,3% dels vots i 17 diputats.

L'entrada de Podem té importants conseqüències en el mapa polític valencià perquè impedeix al PSPV-PSOE capitalitzar l'abrupta caiguda del PP, frena les bones expectatives que els dos últims sondejos atorgaven a Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i deixa a la cuneta Unión Progreso y Democracia (UPyD), que no aconseguiria el 5% dels vots emesos, requisit necessari per aconseguir representació a les Corts Valencianes. L'única força que resisteix l'envit de Podem és Compromís, que manté les seves expectatives i amb un 13% dels vots passa dels sis diputats actuals a 14, encara que queda per darrere de la formació de Pablo Iglesias.

Els socialistes de Ximo Puig recuperen dos punts respecte al sondeig de l'any passat, però es queden encara a dos punts dels resultats que van obtenir el 2011, la qual cosa els fa passar dels 33 diputats actuals a 29. La segona posició, ja a només quatre punts del PP després del desplom del partit d'Alberto Fabra, els converteix en la clau de qualsevol govern de coalició possible. I això tenint en compte que els vots que atreu el PSPV del centre polític no compensen les fugides de votants propis cap a altres formacions d'esquerra.

El discurs de la recuperació no cala

El discurs de la recuperació econòmica del PP no ha tingut impacte entre els valencians. Una àmplia majoria dels valencians (68%) creu que la situació econòmica ha empitjorat en els dos últims anys. El percentatge, malgrat ser molt alt, és notablement inferior al dels sondejos anteriors realitzats per Metroscopia.

No obstant això, quan es pregunta als ciutadans si la Comunitat Valenciana està millor o pitjor preparada que la resta de territoris per fer front a la crisi, un 35% (quatre punts més que fa un any) pensa que la situació econòmica s'afronta en pitjors condicions, respecte del 15% que pensa el contrari.

No és l'únic indicador negatiu. També creix el nombre de valencians que creu que el seu territori està en una situació dolenta o molt dolenta (86%) i els que estan convençuts que la Comunitat Valenciana està pitjor (50%) que el conjunt d'Espanya.

L'enquesta demostra que la pretensió del president de la Generalitat, Alberto Fabra, de posar el focus en els indicadors positius de l'economia (el turisme, les exportacions, la reducció del dèficit, etcètera) no ha obtingut els resultats desitjats. És més, el 75% (tres punts més que fa un any) pensa que el Consell no està adoptant les mesures necessàries per fer front a la crisi econòmica. Un percentatge molt similar al dels que qualifiquen de dolenta o molt dolenta (76%) la gestió del Consell en els dos últims anys.

En aquest context, els ciutadans consultats consideren, gairebé unànimement (93%), que els casos de corrupció han afectat “molt o bastant” l'economia de la Comunitat Valenciana i que aquests escàndols han deteriorat (90%) la imatge de l'autonomia.

Que la majoria dels escàndols estiguin en fase judicial és probable que hagi contribuït al fet que els ciutadans —inclosos els votants del PP amb un 78%— pensin que la corrupció és el principal problema de la Comunitat Valenciana (9,2), fins i tot per davant del problema de l'atur (9,1) i la situació de l'educació o la sanitat (8,3). I que hi ha més corrupció que en altres regions.

El PSPV, d'acord amb els resultats donats per Metroscopia, podria formar un govern de majoria absoluta amb Compromís i Esquerra Unida (que sumen 50 escons), però també amb Podem i EUPV (53), amb Compromís i Podem (60) i, fins i tot, amb el PP (61), malgrat que Puig ja ha rebutjat aquest escenari plantejat pel president de la Generalitat, Alberto Fabra.

En aquest context, un terç dels valencians (33%) assegura que preferiria un govern de coalició format pel PSPV, Compromís, EUPV i Podem. La segona opció preferida és la del tripartit format pels socialistes, Compromís i la formació que lidera Marga Sanz, amb un 11%. L'opció d'un nou govern de majoria absoluta del PP només és vista com a primera opció per un de cada deu valencians, gairebé la mateixa proporció (9%) dels que desitjarien una gran coalició PP-PSPV després de les eleccions.

EUPV passa dels cinc escons actuals a set, però veu frenades les seves expectatives de vot per l'aparició de Podem. Si en els sondejos d'anys anteriors la intenció de vot es va situar en el 13%, ara les expectatives amb prou feines arriben al 8,5%.

En conjunt, l'electorat progressista augmenta significativament la seva representació parlamentària per diverses raons. D'una banda, la pulsió de canvi és devastadora. Un 75% creu “necessari” que la Comunitat Valenciana estigui governada per un partit diferent al PP. De l'altra, el descontentament social, que en anys anteriors s'havia traduït en un augment de l'abstenció, ara es tradueix en mobilització electoral. Ho reflecteix el fet que un 71,8% es declari disposat a votar, tres desenes més del percentatge que va votar realment en les eleccions del 2011.

Una situació que perjudica clarament el PP, que no aconsegueix mobilitzar una part substancial del seu electorat (una cinquena part dels seus votants diu que s'abstindria si hi hagués avui eleccions). Les raons de l'enfonsament del PP valencià rauen, segons el sondeig, en la mala percepció de la situació econòmica (el 86% creu que és dolenta o molt dolenta); en la corrupció política (que s'ha convertit en el primer problema dels valencians per davant de l'atur) i en el convenciment, fins i tot entre els votants populars, que el Govern de Mariano Rajoy perjudica (60%) els valencians.

La situació pel PP d'Alberto Fabra s'agreuja amb la valoració dels lideratges i la gestió del Consell. El president de la Generalitat suspèn amb claredat i, amb un 3,2, perd set desenes respecte a l'enquesta de fa un any. A l'alcaldessa de València, Rita Barberá, tampoc no li va gaire millor i només aconsegueix esgarrapar-li una desena (3,3) a Fabra, amb qui va empatar fa un any. Entre els membres del Consell, amb un grau de coneixement molt inferior, cap aconsegueix l'aprovat. La coordinadora general del PP i consellera, Isabel Bonig, obté un 3,8; la portaveu del Consell, María José Català, un 3,6 i el vicepresident, José Ciscar, un 3,9.

Els lideratges en l'oposició tampoc són gaire millors, amb l'excepció de la portaveu adjunta de Compromís Mònica Oltra, que millora el seu grau de coneixement fins a aconseguir gairebé la del socialista Ximo Puig i és la més valorada, amb 5,9 punts.

El líder del PSPV perd dues desenes respecte al 2013 i es queda en el 4,3. El portaveu de Compromís, Enric Morera, es manté fregant l'aprovat, un 4,7 encara que amb un grau més baix de popularitat. Els dos polítics que tenen més probabilitats de liderar la candidatura d'EUPV, Marga Sanz (5,3) i Ignacio Blanco (4,2) són coneguts per menys de quatre de cada deu valencians enquestats.

El fenomen Podem també llança una dada sorprenent sobre els possibles candidats. Un 16% dels enquestats assegura que prefereix el candidat d'aquesta formació per presidir la Generalitat després de les eleccions, encara que no sàpiga qui serà escollit. És el mateix percentatge que prefereix Mònica Oltra —que doblega Alberto Fabra, Rita Barberá i Ximo Puig— per governar la Generalitat, amb la diferència que la dirigent de Compromís és qui concita més suports de l'esquerra i el desconegut cartell de Podem es beneficia de la simpatia d'una part dels votants del PP (9%). La resta de candidats dels partits minoritaris amb prou feines és considerada com a opció.

El lideratge d'Oltra es veu beneficiat, a més, per la fidelitat del seu electorat (la més alta, ja que un 64% dels votants del 2011 de Compromís diu que repetirà) i la percepció que tenen els valencians de la gestió realitzada per la coalició. Una idea que converteix Compromís, juntament amb un PP amb tendència a la baixa, en el partit que millor representa en el seu conjunt els interessos de la Comunitat Valenciana per a una majoria de ciutadans (14%).

MÉS INFORMACIÓ