Selecciona Edició
Connecta’t
COLUMNA

Podem contra els paradisos fiscals

Calen urgentment mesures a escala internacional per descobrir la riquesa oculta al fisc

La declaració de Jordi Pujol en què reconeixia que té un patrimoni no declarat fiscalment ocult en comptes bancaris oberts en un territori que ha tingut la consideració de paradís fiscal, com és Andorra, obliga a plantejar-se per què s'ha perpetuat en el temps una situació tan greu i lesiva per a la ciutadania.

La impunitat del frau fiscal i de la corrupció es pot aconseguir en gran mesura si hi ha països o territoris on es pot ocultar la riquesa il·lícitament obtinguda. Els caps d'Estat dels països que han constituït els anomenats G-7, G-8 i G-20 han donat suport des del 1996 a la tasca de l'OCDE contra els paradisos fiscals i la competència fiscal perjudicial.

El 2008, al començament de la crisi, va ser especialment significativa la declaració de Gordon Brown en concloure la reunió del G-8 celebrada a Londres l'abril del 2009: “L'era del secret bancari s'ha acabat…”. La realitat posterior ho ha desmentit.

El G-20, a Sant Petersburg el setembre del 2013, va assumir la proposta de l'OCDE perquè fos l'intercanvi automàtic d'informació financera el nou barem per avaluar la conducta de les jurisdiccions en matèria de cooperació i transparència fiscal internacional. I en la seva propera reunió, que se celebrarà a Brisbane al novembre, decidirà els passos per a la seva efectiva implantació a partir del 2017, cosa que constituirà un gran avenç en la desaparició del secret bancari en l'àmbit tributari.

Però no podem esperar al 2017 per començar a saber qui té comptes, entre altres territoris, a Suïssa, Luxemburg, Andorra o Singapur. La comunitat internacional no pot esperar tant temps per sotmetre a gravamen els 21 bilions de dòlars que com a mínim estan amagats als territoris on persisteix el secret bancari en l'àmbit fiscal.

La comunitat internacional no es pot resignar a deixar de recaptar cada any 189.000 milions de dòlars, que és el doble del que dedica cada any a l'ajuda al desenvolupament.

El gruix de la riquesa amagada no està en mans de bancs foscos innominats sinó a les principals entitats financeres del món

Espanya no es pot permetre perdre 60.000 milions d'euros pel fet que fins al 2017 no pugui començar a saber qui són els amos de les fortunes amagades en paradisos fiscals. Cal posar en marxa de seguida mesures que garanteixin que jurisdiccions clau com la de Suïssa no incompleixen els seus compromisos, i que permetin comprovar que, efectivament, s'avança per eliminar el secret bancari el 2017.

El desembre del 2010, 12,06 bilions de dòlars de riquesa situada en territoris offshore està en mans dels 50 principals bancs mundials especialitzats en banca privada i especialment als 20 més importants, entre els quals destaquen: UBS, Credit Suisse, Citigroup, Deutsche Bank, Bank of America, Merrill Lynch, JPMorgan Chase, BNP Paribas, HSBC, Pictet & Cie, Goldman Sachs, ABN AMRO, Barclays, Crédit Agricole, Julius Baer, Société Générale i Lombard Odier & Cie.

Els ciutadans han de tenir present que el gruix de la riquesa amagada en territoris offshore no està en mans de bancs foscos innominats situats en illes paradisíaques, sinó a les principals entitats financeres del món especialitzades en banca privada, així com dels principals despatxos d'assessoria legal i comptable, situats no en territoris ignots i llunyans, sinó a les capitals més importants del primer món com Nova York, Londres, Ginebra, Frankfurt i Singapur. Els processos penals incoats als EUA, França i Alemanya contra els bancs UBS i Credit Suisse aporten evidències que aquestes entitats han comercialitzat comptes bancaris en aquests països amb l'atractiu del secret bancari.

Entre d'altres, les principals mesures que creiem que són urgents són les següents:

Primera. El G-20 ha d'emplaçar tots els Estats perquè requereixin la identitat dels clients amb comptes a les matrius, filials o sucursals a l'estranger dels bancs que operen al seu territori.

Segona. El G-20 ha d'emplaçar Suïssa perquè atengui els requeriments de les Administracions tributàries respecte a l'UBS i el Credit Suisse.

Tercera. Els alts càrrecs de les Administracions central i autonòmiques i diputats de les corresponents assemblees legislatives han de prestar consentiment escrit perquè l'AEAT confirmi amb terceres jurisdiccions que no tenen comptes sense declarar a l'estranger.

Quarta. El Govern espanyol ha de cridar a consultes els ambaixadors de Suïssa i Andorra perquè justifiquin per què no han informat els seus Governs dels comptes de Bárcenas i de Pujol, fet que contravé de forma flagrant la recomanació número 12 del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI, de l'OCDE), com a persones de rellevància política evident. Resulta escandalós a primera vista que els bancs on han estat oberts els comptes de Bárcenas i de Pujol no informessin les unitats d'Intel·ligència Financera de Suïssa i d'Andorra de l'existència d'aquests comptes.

En cas que les explicacions ofertes no fossin satisfactòries, Espanya ha de denunciar aquests països al GAFI perquè siguin inclosos a la llista de països no cooperatius i puguin arbitrar-se les contramesures que siguin pertinents. No es pot tolerar més la permissivitat dels Governs amb el frau fiscal internacional en directe i gravíssim perjudici dels ciutadans, engrandint la bretxa de la desigualtat econòmica i social.

Pablo Iglesias Turrión és eurodiputat per Podem i Carlos Jiménez Villarejo va ser erourodiputat per la mateixa formació.