El 70% de la banca europea està feble per donar crèdit, segons l’FMI
El fons alerta que els diners disparen els mercats però no arriben a la inversió productiva
Els mercats financers i l'economia real semblen viure en dos mons paral·lels. L'últim informe d'estabilitat financera del Fons Monetari Internacional (FMI) alerta dels perills que genera la fam inversora, ja que, mentre molts actius de risc viuen moments dolços de cotització, la inversió productiva continua sense recuperar-se. El director del departament financer de l'organisme, l'espanyol José Viñals, va apuntar aquest dimarts que el 70% dels actius bancaris de la zona euro "no són prou forts per donar crèdit".
La dada correspon a una anàlisi del Fons sobre 300 grans bancs d'economies avançades i que reflecteix que el 40% dels actius és massa feble per prestar, encara que a l'eurozona la situació és pitjor. "Aquests bancs necessitaran una reorganització dels seus models de negoci més centrat en els fonamentals, cosa que implica una nova valoració dels seus actius, recol·locació i capitals i consolidació", va apuntar Viñals, exsotsgovernador del Banc d'Espanya.
I la inversió empresarial continua feble a Europa. “L'ús de la capacitat està encara per sota dels nivells precrisi, els estàndards de crèdit bancari continuen elevats i, com a resultat, els préstecs a empreses continuen sent anèmics”, assenyala el Fons. Els problemes de rendibilitat de les entitats són un dels principals problemes, especialment a la zona euro.
“La baixa rendibilitat genera preocupació sobre la capacitat d'alguns bancs de crear i mantenir els coixins de capital i respondre a la demanda de crèdit”, apunta l'informe. A més, les proves d'estrès a les quals se sotmet el sector a Europa han d'acabar per buidar els dubtes sobre aquesta indústria, després d'altres exàmens fracassats. No obstant això, l'endeutament en economies com Irlanda, Portugal i Espanya encara continua elevat.
Malgrat això, la pluja de liquiditat ha apujat els preus dels actius i reduït la volatilitat a nivells històricament baixos, però el problema és que “en molts casos arribant a nivells que indiquen la divergència amb els fonamentals”, segons destaca el Fons en l'informe que acaba de presentar. I “el que és inusual en aquests casos és la seva sincronia: s'ha produït en tots els actius i en tots els països d'una manera sense precedents”, afegeix.
Aquesta és la gran frustració dels bancs centrals, que han engegat des de fa anys una quantitat ingent –i sense precedents- de recursos per animar el crèdit i l'economia però la liquiditat es queda en aquest limb dels mercats financers i cala molt menys en l'economia real. I aquesta última està plagada de dubtes, la qual cosa fa en Europa estigui prevalgut la inversió en deute públic enfront de la concessió de crèdits a empreses.
El Banc de Pagaments Internacionals (BIS, en les seves sigles en anglès) també va fer advertiments en aquesta línia. “Hi ha més assumpció de risc, però no en inversió productiva. Algunes empreses als EUA compren les seves pròpies accions en lloc d'invertir en una nova fàbrica… Hi ha risc d'excessiva eufòria als mercats financers. La inestabilitat financera també pot frenar la consolidació del creixement”, assenyalava recentment el president del BIS, Jaime Caruana, en una entrevista amb aquest diari.
El Fons ha fet un exercici per concretar aquests perills potencials i ha calculat l'impacte que tindria un ajust ràpid, amb un augment de les primes de risc (que és el diferencial d'interès que es paguen respecte als valors de referència, com els bons alemanys a 10 anys, quan es comparen títols de deute públic) de 100 punts bàsics (un punt percentual) . Amb, a més, un augment de la prima de risc creditici de 100 punts bàsics més, el valor de mercats de les carteres mundials de bons podria caure més d'un 8%. Amb aquestes pèrdues, es “podrien desencadenar importants pertorbacions als mercats mundials, segons alerta el Fons.
Sobre la firma
