Selecciona Edició
Connecta’t

Savater: “Els pitjors mals d’Espanya han estat el nacionalisme i el clergat”

L'autor publica una recopilació dels articles que ha escrit els últims quatre anys a '¡No te prives! Defensa de la ciudadanía'

El filòsof i escriptor Fernando Savater, a la llibreria La Central, a Madrid.
El filòsof i escriptor Fernando Savater, a la llibreria La Central, a Madrid.

Fernando Savater (Sant Sebastià, 1947), un dels filòsofs i pensadors més actius a Espanya, té clar quins són els grans mals que afecten aquest país: “el nacionalisme i el clergat”. Considera que el que passa actualment a Catalunya –la proposta de consulta d'autodeterminació per al 9 de novembre per part d'Artur Mas– no és més que “un rentat de cervell polític que s'ha anat gestant durant els últims anys. Hem de tenir clar que hi ha un desafiament per part dels independentistes per tapar les vergonyes d'una de les autonomies més corruptes, Catalunya, i per amagar-les han llançat aquesta exaltació nacionalista”.

Savater acaba de publicar ¡No te prives! Defensa de la ciudadanía (Ariel), una recopilació dels articles que ha escrit els últims quatre anys més l'epíleg elaborat després del resultat de les eleccions europees, sobre el concepte de ciutadania, els seus drets i deures i el poc que tot això té a veure, en la seva opinió, amb pertànyer a un territori, a una ètnia o parlar un mateix idioma.

Els assajos més destacats

Apóstatas razonables, 1976.

Invitación a la ética, 1982.

Contra las pátrias, 1985.

Ética para Amador, 1991.

Política para Amador, 1992.

El valor d'escollir, 2003.

Ética, política, ciudadanía, 1998.

Ética y ciudadanía, 2002.

Los caminos para la libertad: Ética y educación, 2003.

Ética de urgéncia, 2012.

Figuraciones mías, 2013.

La lectura del llibre reflecteix la seva defensa sense condicions de l'individu com a ciutadà i de l'Estat de dret. “Hem de tenir clar que el que està passant a Catalunya ens concerneix a tots com a ciutadans i a la nostra personalitat com a subjectes. Això no és un joc entre polítics. No ens poden arrabassar una cosa que ens pertany a tots i no podem deixar que fragmentin la nostra ciutadania”, sentencia sense dubtar i de forma categòrica. Fa una crida al ciutadà perquè no renunciï a les seves responsabilitats. “No hi ha més ciutadans que els que produeix l'Estat de dret”.

El filòsof lamenta la falta d'educació democràtica per part dels polítics. “La part dolenta és que ja no hi ha forma d'educar-los. La majoria no passen de ser uns perfectes ignorants”. Als constants reclams per part d'algunes formacions polítiques del canvi de la Constitució, ell se'n mostraria partidari si servís per “blindar la singularitat de cada individu. No per fomentar els separatismes”.

Savater té clar què és Catalunya: “Una regió administrativa dins d'un Estat amb ciutadans iguals als de la resta d'Espanya des del punt de vista polític i culturalment amb una llengua pròpia diferent del castellà, que és la que vertebra tot el país”.

El pensador i filòsof al·ludeix als moviments que estan emergint en diferents països després de les últimes eleccions europees: “Uns, de la ultradreta, i uns altres, productes sorgits de la televisió als quals els agrada deixar anar arengues sense cap mena de fonament polític. Aquests últims denuncien el que tots denunciem, però sabem que senten simpatia o estan relacionats amb països que no m'interessen gaire, com Veneçuela, Bolívia o Cuba”.

“No hi ha més ciutadans que els que produeix l’Estat de dret”

“Amb els populismes passa el mateix que amb les malalties greus. Quan estàs malalt vas al metge, i quan saps que no hi ha curació vas a la desesperada a una bruixa o a un remeier. El que sigui per intentar curar-te. Si et deixes enredar és el teu problema perquè això d'agafar dreceres no acostuma a anar bé”, assevera el filòsof. El pensador reconeix que en la societat hi ha certa por de triar: “Hi ha molta por de la llibertat i quan els demagogs prenen el poder es produeixen els totalitarismes i les dictadures. En èpoques de crisis, aquesta mena de discursos troben forat pel malestar dels individus i els problemes reals que hi ha al seu voltant”.

Savater no amaga la indignació per les diverses trames de polítics corruptes que han anat aflorant els últims temps en aquest país. “Els que tenien més privilegis concedits per la societat són els que han actuat amb una impunitat vergonyosa. És desmoralitzador per a aquells que, com jo, complim amb la llei i paguem els impostos, contemplar amb estupor com han dilapidat la nostra confiança. A les institucions els correspon ara instaurar tots els mecanismes necessaris per evitar que es tornin a produir situacions com les que estem vivint”, puntualitza.