Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Resposta a Joan B. Culla

Miguel Herrero de Miñón diu que és important respectar la legalitat, i dins i a partir d'aquesta legalitat, negociar

El professor Joan B. Culla i Clara, en article publicat en la versió digital d'aquest diari, trobava contradictori que jo, després de tot el que he dit en pro de la identitat catalana i de la necessitat d'obtenir una solució negociada al conflicte actual entre la Generalitat i l'Estat, votés, com a conseller permanent que sóc, el recent dictamen del Consell d'Estat, en el sentit que hi ha fonaments jurídics per impugnar davant el Tribunal Constitucional la recent llei de consultes catalana.

Al meu judici, no hi ha cap mena de contradicció. Una cosa és el dret positiu, únic, que el jurista pot interpretar i aplicar, i una altra el dret que es considera desitjable i que el polític pot propugnar i ha de propugnar.

Com a ciutadà amb preocupacions i algunes experiències polítiques he defensat i defenso per escrit i de paraula, i ho he fet fins a l'afartament, més que ningú al sud de l'Ebre, que Catalunya és una nació i que ha de tenir les cotes d'autogovern que corresponen a aquesta condició, cosa que crec perfectament possible en el si de l'Espanya plurinacional que sempre he defensat i que, per cert, el president Mas propugnava no fa gaire. I com a jurista crec, com gran part dels jurisperits catalans i catalanistes, que la llei de consultes és manifestament contrària a l'ordre constitucional vigent. Un ordre que es podrà reformar, que es pot reinterpretar, però que no es pot violentar unilateralment, com pretén fer-se mitjançant la llei esmentada. D'aquí ve el meu vot.

És important respectar la legalitat, i dins i a partir d'aquesta legalitat, negociar, com amb encert afirma el president del Govern espanyol. Però és evident que negociar no és un terme màgic que n'hi hagi prou de pronunciar perquè tingui efectes. Negociar exigeix prendre's molt seriosament la posició de l'altra part, cosa que no sembla que hagin fet ni els uns ni els altres. Negociar suposa renunciar a la política de fets consumats, tant com a la fustigació administrativa. Negociar requereix crear un clima de confiança i, per fer-ho, des del mateix Consell d'Estat, he anat suggerint algunes mesures al llarg de molts mesos. Negociar suposa asseure's amb calma i discreció a buscar solucions concretes que evitin victòries i derrotes i que produeixin acords. Jo ja en vaig oferir alguna el 9 d'abril passat al Cercle d'Economia de Barcelona, amb notable ressò mediàtic i que el mateix Cercle ha publicat. Un jurista de renom, el Sr. Muñoz Machado, acaba de publicar un llibre docte i intel·ligent (Cataluña y las otras Españas, Barcelona, Crítica, 2014) en el qual proposa altres vies que obren diverses possibilitats. No són, per tant, idees el que falta. Però en comptes de treballar-hi o produir-ne unes altres de millors, els protagonistes del conflicte van començar aferrant-se a categories abstruses –Què és el poble? On radica la sobirania? i ja es van enfangant en qüestions de procediment. Però la banalització dels problemes greus no els resol. Els podreix.