Selecciona Edició
Connecta’t

L’exministre Matas també enyora la seva llengua a la presó

Un fiscal i dos policies visiten l'expresident de Balears al centre penitenciari de Segòvia, on compleix condemna en soledat i refugiant-se en la lectura

Jaume Matas entrant a la presó de Segòvia.
Jaume Matas entrant a la presó de Segòvia.

El polític mallorquí Jaume Matas (58 anys), és un pres sol i sord a Segòvia. Es relaciona sempre pendent d’un dispositiu auditiu digital que li han col·locat a les orelles, amb una antena i apòsits al darrere. Ha d’apropar el micropen al seu interlocutor i tenir cura que no s’acabi la pila. Si no, no hi sent gens. Té l’oïda malmenada per infeccions que no paren de rajar malgrat les operacions. Cada dia el curen.

Així, amb aquesta discapacitat d’una malura que ve d’antic, no pot seguir bé la ràdio ni la televisió. Passa les nits i quasi totes les hores a les dependències de la infermeria, amb dos interns més. Fa gimnàstica, esports de sala i taula, ping-pong i escacs amb poc mots. No es relaciona gaire i es refugia en la lectura.

L’antiga autoritat s’ha estrenat amb una condemna de 9 mesos per tràfic d’influències en els pagaments il·legals al periodista que li feia de negre pels discursos, Antoni Alemany, qui pel mateix cas pena 2 anys i tres mesos a la presó de Palma, una fita per al món del periodisme brut.

Matas serva a la presó un mig somriure educat i la mirada vaga, sense brillantor. Va afaitat però no engominat, com era norma. El cos, un poc rendit. El personatge que era una autoritat altiva amb simpatia de circumstància, abraçades i milers de fotografies, s’ha arrufat. Ha assumit la nova realitat i és com un anyell de cordeta, segons conten interlocutors que l’han vist intramurs a Segòvia, on viu des del passat 28 de juliol.

Un pres sol agrair les visites, encara que els qui compareixen siguin un fiscal i dos caps policials. La trobada va ser fa poc i el reu saludà pel seu nom i amb compliment als que coneixia, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el cap de la policia judicial Toni Cerdà i la cap de delinqüència econòmica Julia Vázquez. A la comissió hi era la seva advocada, Pilar García Pavón –que per tercer cop anava a veure’l-, i un funcionari, Fernando, que feu l’acte de l’interrogatori, que durà tres quartes parts de l’encontre.

Enmig de la Meseta, en un recinte isolat, sense res en dos quilòmetres de planura als voltants, Jaume Matas es feu avinent a la comitiva afable. Duia camisa i polo. Retornà al seu passat perquè ells l’han empès a fer història: és el primer exministre i expresident autonòmic de la dreta (PP) que en democràcia a Espanya ha entrat a un centre penitenciari per corrupció.

L’intern és situà en un despatx, cara a cara, amb els qui ho saben quasi tot d’ell i l’han empès a ser condemnat i estar tancat. Ara fiscal i policia cerquen més pistes per a altres causes noves. El fiscal Horrach va al darrere d’una confessió de culpabilitat, un pacte de penediment, el retorn de fons negres de suborns. L’acusador vol que Matas es declari culpable d’altres condemnes. Però ell no vol ser més temps a presó i molt menys haver de retornar diners, assumir la corrupció plena. En aquesta cita no es parlà d’això. És cosa d’advocats.

Economista que va d'expert penalista, Matas vol ser expert en el seu cas. Se sap de memòria els sumaris dels molts assumptes sobre la seva gestió pública sota sospita. Ha volgut ser el seu advocat, dirigir la pròpia estratègia de defensa. Així ha cremat tres representants en cinc anys: Rafel Perera, Manuel Ollé i Antonio Alberca, que l’han deixat, alguns d’ells, sense cobrar. Ara té dos lletrats a Palma (l’exfiscal Pep Zaforteza i l’exjutge Miquel Arbona) i a Madrid, l’esmentada Pilar García Pavón. Aquesta li recomanà que no declarés res als visitants investigadors desplaçats des de Palma emperò ell no va fer cas, feu el seu cap endavant i inicià un monòleg, el seu relat dels fets per on convenia, sense tancar portes.

A l’entrevista Matas-fiscal s’intentava espigolar què en sap o vol dir el polític corrupte de la suposada manipulació del negoci públic de 635 milions de l’hospital de son Espases, en 2007. El pres expresident ha estat traït per una consellera del seu Govern. És una fita política i penal molt literària. Aina Castillo, examiga familiar i exprotegida, ha desvetllat que Matas li ordenà fer joc brut a un concurs. Castillo confessà, cantà, perquè tenia por d’anar a la presó per un altre cas de finançament del PP i contractes amanyats.

Matas agraí col·loquialment al fiscal i als policies poder parlar, a la fi, després de vuit setmanes, la seva llengua. No xerrar en mallorquí l’aïlla més perquè entre la població penitenciària de Segòvia (630 interns) no hi ha nadius illencs o catalanoparlants. L’home de la dreta no era especialment bel·ligerant en els temes lingüístics. És nét de republicans socialistes i ell mateix fou soci de l’Obra Cultural Balear, el que ara és un lobby patriòtic, sobiranista anti PP. Feu una mica de política amb la llengua emperò no arribà als nivells polèmics i de retardament d’ara mateix amb el seu hereu José Ramón Bauzá, president de Balears i líder del PP.

“A la presó, és com estar banyat al niu”, explica un penalista. Els qui han viscut, obligats, entre el murs de formigó i planxes metàl·liques recorden el temps perdut, la vida escapçada i, sobretot, la calor, com reverbera el sol i la manca de corrents d’aire –les olors–, la sensació d’ofegor a les cel·les i mòduls. Emperò Jaume Matas té una mica de fred durant les nits castellanes, sobretot perquè no havia portat roba abastament. Tenia vestuari esport, prim, d’estiu i cap muda per la tardor i les fredors i corrents que toquen els ossos.