El Tribunal Suprem dóna la raó al fill de Cela sobre l’herència paterna

El Tribunal Suprem rebutja el recurs de Marina Castaño contra l'herència del fill de Cela. La Sala Primera del Tribunal Suprem ha confirmat el dret de Camilo José Cela Conde a percebre dues terceres parts de l'herència del seu pare, que arriba als 5,2 milions d'euros, quantitat que no es va cobrir amb la donació d'un quadre de Joan Miró. Era un llenç a l'oli sense títol però conegut com El quadre esquinçat; el seu valor està fixat en 100.970 euros i Cela pare el va entregar al seu fill, considerant en el seu testament que amb aquesta donació cobria els drets hereditaris de Cela Conde. El fill va estimar que aquesta quantitat era molt inferior a les dues terceres parts que li corresponien en l'herència del seu pare. L'Audiència Provincial de Madrid li va donar la raó i ara el Suprem ho confirma.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Salas, declara nuls els contractes de cessió de drets d'autor amb dues societats vinculades a Marina Castaño, i ordena el reintegrament d'aquests drets d'explotació per valor de 3,9 milions d'euros al cabal de l'herència de Cela. En el mateix sentit, el Suprem confirma que la donació de l'escriptor a la Fundació Camilo José Cela va ser excessiva i no va respectar la legítima, per la qual cosa ara s'ha de reintegrar a l'herència 1,1 milions d'euros. Els recurrents van al·legar que el valor del llenç era en l'actualitat més elevat del que s'havia consignat en la demanda, però l'alt tribunal fa constar que no van aportar cap pericial ni prova en aquest sentit, per la qual cosa s'ha tingut en compte per a aquesta valoració la dada objectiva del preu pel qual es va dur a terme la venda i que se citava en la demanda.

El Suprem recull que les transmissions de drets d'autor que va fer Cela i que ara s'anul·len es van fer després dels desacords entre l'escriptor mort i el seu fill, hereu forçós. La sentència estima acreditada l'"acumulació de raons per les quals el que jutjava va entendre que aquestes transmissions de drets d'autor per part del causant encobrien en realitat una donació de drets que sortien del patrimoni del seu titular, en benefici de la demandada Marina Castaño i en perjudici de Camilo José Cela Conde". La sentència recorda que la llei permet el complement de legítima en casos com aquest, en què el testador no ha respectat amb la seva disposició els drets dels legitimaris i per això " no té sentit invocar el respecte de la voluntat del causant quan no ha estat respectuosa amb la llei aplicable".