Selecciona Edició
Connecta’t

El líder de la mineria d’Astúries va ocultar 1,4 milions a Hisenda

La Fiscalia Anticorrupció investiga d'on va obtenir els diners Fernández Villa.

L'exdirigent de l'emblemàtic SOMA-UGT va regularitzar aquests diners el 2012.

L'exsecretari general de SOMA-UGT José Ángel Fernández Villa el 2011. Ampliar foto
L'exsecretari general de SOMA-UGT José Ángel Fernández Villa el 2011.

La Fiscalia Anticorrupció investiga des de fa més d'un any el dirigent històric del sindicat miner SOMA-UGT d'Astúries José Ángel Fernández Villa per haver ocultat a la Hisenda Pública 1,4 milions d'euros. Si s'acredita la comissió d'algun delicte els fiscals presentarien una acusació en el jutjat corresponent d'Oviedo (Astúries), lloc del residència del conegut sindicalista.

El líder obrer, de 71 anys, va notificar aquests fons en el marc de l'amnistia fiscal anunciada pel Govern espanyol el març del 2012 i la Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències d'investigació sobre l'origen del capital, segons assenyalen fonts properes al cas. Les diligències d'investigació s'han prorrogat en una ocasió i tornaran a ampliar-se en els propers mesos a mesura que s'acumulin nous indicis sobre el presumpte origen delictiu dels diners.

Els únics ingressos coneguts de Fernández Villa corresponen a la seva activitat com a sindicalista, els seus càrrecs com a diputat regional i senador del PSOE per Astúries, i la seva pertinença al Consell d'Administració de l'empresa pública Hulleras del Norte (Hunosa), segons la base de dades Informa.

José Ángel Fernández Villa va abandonar la cúpula del sindicat l'any passat i, segons algunes fonts, va aprofitar la llei de l'Executiu espanyol que permet als defraudadors regularitzar fons evadits a canvi d'abonar un 10% del capital ocult. La legalització dels diners es fa davant Hisenda sempre que es pugui justificar la seva procedència lícita. En alguns casos l'Agència Tributària trasllada l'expedient a la Fiscalia Anticorrupció perquè investigui la procedència dels diners. La legalització dels diners aflorats per Fernández Villa impedeix als fiscals acusar-lo per delicte fiscal, però si l'origen dels diners fos il·lícit la Fiscalia Anticorrupció podria presentar una querella per altres delictes com a suborn o apropiació indeguda.

Va regularitzar els diners

amb l'amnistia fiscal del

Govern espanyol del 2012

El dirigent asturià va indicar a EL PAÍS en una conversa telefònica que mai no ha defraudat Hisenda, va evitar pronunciar-se sobre si ha regularitzat o no fons el 2012 i va assenyalar que no respondria cap pregunta sense consultar-ho abans amb el seu advocat. “Estic al llit i malalt. Jo no he defraudat. Estic al corrent amb Hisenda”, va afegir. En cap moment va respondre a la pregunta de si tenia o no més d'un milió d'euros i quina n'era la procedència.

Els fills de Fernández Villa, Rolando i Ángela, van negar també a aquest diari que el seu pare disposi del milió d'euros que investiguen els fiscals adscrits a Anticorrupció. “Tinc una relació fluïda amb el meu pare i això no és real. No tinc coneixement que el meu pare tingui aquesta quantitat de diners”, va afirmar Rolando. “Això és mentida, és una invenció. Estem al·lucinant. No tenim ni idea del que ens està preguntant”, va respondre Ángela per telèfon.

Fernández Villa va abandonar l'abril del 2013 la secretaria general de SOMA-UGT. Va adduir problemes de salut. Un any abans, el Govern de Mariano Rajoy havia anunciat una amnistia fiscal que ja ha permès aflorar 40.000 milions ocults.

Nascut a Langreo (Astúries), casat i pare de dos fills, Fernández Villa va dirigir el sindicat miner durant 35 anys. Durant aquest període —la meitat de la seva vida—- va coordinar centenars de protestes, vagues de fam i tancaments. “Abans de tancar un pou, hauran de passar per damunt del meu cadàver”, va clamar a la dècada dels vuitanta. El 2012 va participar i va encapçalar les multitudinàries mobilitzacions contra l'anunci de l'Executiu espanyol de reduir les ajudes directes a la producció de carbó. A YouTube hi ha vídeos del seu activisme i enfrontaments verbals amb els comandaments de la Policia Nacional.

La Fiscalia investiga si la fortuna aflorada és de procedència il·legal

Company d'emblemes de la lluita obrera, com el representant de la federació asturiana del metall d'UGT mort recentment Manuel Fernández Lito, Fernández Villa va aterrar a la cúpula sindical el 1979 des d'Hunosa. Va ser després que el triessin en les primeres eleccions democràtiques celebrades al pou Candín en la denominada Comissió dels 16. Fa un any es va acomiadar de la seva llarga trajectòria sindical durant una roda de premsa en què es va emocionar i va vessar llàgrimes.

La trajectòria de Fernández Villa és paral·lela a la Federació Socialista Asturiana (FSA) i al PSOE. Va ser senador (1999-2003), diputat regional i va formar part de l'Executiva socialista. L'exministre de Treball Celestino Corbacho li va lliurar el 2009 la medalla d'Or al Mèrit al Treball. L'històric sindicalista era un dels dirigents més destacats en les trobades estiuenques a la localitat de Rodiezmo (Lleó), a les quals assisteixen els líders del PSOE i la UGT. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el diputat Alfonso Guerra i altres caps del partit solien fer-se fotos amb ell.

El seu presumpte patrimoni opac coincideix amb els fons sense declarar que han aflorat d'altres dirigents polítics, com l'ex-número dos de la Comunitat de Madrid, el popular Francisco Granados, que va admetre que havia tingut un compte a Suïssa amb 1,5 milions d'euros entre el 1996 i el 2000.

La UGT, sota la lupa judicial

José Ángel Fernández Villa no és l'únic sindicalista investigat en aquest moment. Militants de la UGT d'Andalusia, i el mateix sindicat, estan sota la lupa del Jutjat d'Instrucció número 9 de Sevilla per presumpte frau en els cursos de formació amb diners procedents de fons públics aportats pel Govern central, la Junta d'Andalusia i la Comunitat Europea.

Segons les investigacions judicials, el sindicat, de connivència amb empresaris de confiança de Sevilla, Jaén i Madrid, es va finançar suposadament a través de tres sistemes: el ràpel (descompte que es concedeix a un client per aconseguir un consum determinat), fent factures falses a la Junta d'Andalusia pel concepte del lloguer d'aules per al desenvolupament de cursos de formació i, finalment, mitjançant el que els mateixos responsables de la tresoreria de la UGT van denominar el pot, que consistia a traslladar factures inflades a la Junta sobre compres fictícies d'articles per als cursos.

També s'investiguen exdirigents de la Conselleria de Treball per facilitar diners de subvencions al sindicat per a cursos i no demanar justificació del desenvolupament dels mateixos. La investigació abasta un període de deu anys.

En relació amb les investigacions del Jutjat número 9 de Sevilla, la Guàrdia Civil ha detingut almenys 16 persones a Sevilla, Jaén i Madrid i ha practicat sis escorcolls en aquestes ciutats en el marc de les factures falses elaborades per empresaris i treballadors de la central sindical andalusa. Entre els detinguts hi ha l'extresorer de la UGT d'Andalusia Federico Fresneda.