La sanitària ja rep sang de pacients curats
Fonts sindicals apunten que podria ser una transfusió de la religiosa Paciencia Melgar
La sanitària amb ebola ingressada a l'hospital La Paz-Carlos III de Madrid ja ha començat a rebre sèrum amb anticossos obtingut de supervivents a la infecció, segons ha informat el gerent del complex hospitalari, Rafael Pérez-Santamarina, en una roda de premsa. El responsable del centre no ha difós la identitat del donant. Poc abans de la compareixença, la direcció del centre ha traslladat a la junta de personal i representants sindicals que la pacient està sent tractada amb “sèrum de religioses supervivents a la malaltia”, segons informen fonts sindicals.
També va indicar que la malalta ha evolucionat "favorablement dins de les precaucions" al llarg de la primera nit d'ingrés i el matí d'avui dimarts.
El sèrum es podria haver obtingut de Paciencia Melgar, religiosa de l'orde de les Missioneres de la Immaculada Concepció a Monròvia (Libèria), col·laboradora del primer sacerdot espanyol mort per la malaltia, Miguel Pajares. Tots dos es van posar malalts alhora, però Melgar es va recuperar a Libèria mentre que Pajares va morir després de ser repatriat.
La religiosa va arribar a volar a Madrid per tractar Manuel García Viejo, el segon sacerdot repatriat i mort. Però el mateix dia que va aterrar, a la tarda, el religiós va morir sense temps per provar la teràpia.
A més del sèrum, s'està combinant aquest tractament amb l'administració d'un antiviral que s'ha provat "en animals petits", segons el cap de la Unitat d'Infeccioses del complex hospitalari, José Ramón Arribas.
Sobre el paper, la teràpia amb sèrum hiperimmune té tota la lògica del món. La supervivència a l'ebola depèn de la reacció del sistema immune del pacient. Si desenvolupa a temps les defenses contra el virus, se sobreposarà a la infecció. Tant els anticossos de reacció ràpida (la immunoglobulina M, els encarregats de la resposta ràpida), com els que donen una cobertura més perllongada (immunoglobulina G), que ofereixen una protecció per a tota la vida contra la mateixa soca. Per això, els supervivents no tornen a contagiar-se. I, per això, si es transfereixen aquests anticossos a malalts (ja sigui amb transfusions de sang o plasma) s'accelera la resposta del sistema immune i s'incrementa la probabilitat de vence'l.
Aquesta és la teoria. I és un camí encoratjador, com va indicar l'OMS després d'una trobada amb 200 especialistes al setembre. De la reunió en va sortir el compromís de prioritzar aquest camí i una guia sobre aquest procediment per a les autoritats sanitàries interessades a aplicar-lo. Però sense oblidar-ne el caràcter experimental. “La transfusió i inoculació de sèrum són reconeguts com a tractaments segurs però no sabem si serà efectiu perquè no hi ha prou gent amb la qual s'hagi provat”, va indicar Marie Paule Kieny, directora adjunta de l'organització.
La tècnica no és nova. Es va provar sense èxit el 1976 en el primer brot d'ebola a la República Democràtica del Congo (antic Zaire) i en una altra escomesa del virus el 1995 al mateix país amb resultats diferents. Es van administrar transfusions de sang a un grup de vuit infectats, set dels quals es van recuperar. Encara que, com l'OMS adverteix, no va haver-hi grup de control amb el qual es pogués comparar resultats.
En el brot actual també s'ha recorregut a aquesta estratègia. Per exemple, en el cas de Kent Brantly, el metge nord-americà que es va contagiar a Monròvia (Libèria) i va ser repatriat als Estats Units. Abans de marxar per rebre tractament a Atlanta va rebre una transfusió d'un pacient recuperat a Monròvia. Però també va rebre el medicament experimental Zmapp. I a més, va tenir les millors cures que es poden oferir als símptomes associats a la malaltia.
Brantly es va recuperar. Però, com adverteix l'OMS, a causa de la varietat de l'assistència rebuda, no es poden treure conclusions de la importància que va tenir la transfusió en la curació. El mateix passa en el cas de Rick Sacra, un ginecòleg que es va contagiar també a Libèria i que com el seu compatriota va ser traslladat als Estats Units (al Nebraska Medical Centre) per rebre tractament. Va rebre una transfusió del mateix donant de Brantly, però també un altre fàrmac en desenvolupament (el TKM-EBV), i de nou assistència sanitària de suport amb els estàndards de qualitat més alts. També es va salvar. I la conclusió de l'OMS és la mateixa: “És impossible saber quin va ser el factor que més va contribuir a la recuperació”.
“Els casos encara són massa escassos per treure conclusions de la seva efectivitat”, insisteix l'OMS.
Tractaments experimentals i vacunes en desenvolupament
Els dos medicaments experimentals contra l'ebola l'ús dels quals ha transcendit són el Zmapp i el TKM-Ébola. En els dos casos, s'han accelerat les fases de desenvolupament fins al punt de saltar-se el procés habitual d'aprovació de l'administració a malalts. Tot això, amb l'aval de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que l'11 d'agost va anunciar després d'una reunió amb experts que, davant la falta de teràpies eficaces contra el virus, l'ocupació de fàrmacs i vacunes en desenvolupament era “èticament acceptable”.
El Zmapp està esgotat i s'ha emprat amb resultats dispars. Es va administrar, entre d'altres, al primer sacerdot espanyol, Miguel Pajares, que va morir, i als dos primers nord-americans repatriats per rebre assistència. Tots dos van sobreviure a la infecció, encara que eren més joves i van rebre el fàrmac en més bon estat de salut que Pajares. L'obtenció del medicament és complexa i lenta, ja que consisteix en anticossos de ratolí humanitzats que es produeixen en fulles de tabac manipulades genèticament.
Un altre dels medicaments en experimentació que s'ha ofert a pacients infectats és el TKM-Ébola. Va mostrar una eficàcia completa en primats. Però en sotmetre's a un assaig reduït en humans va provocar efectes adversos a alguns dels pacients. En vista d'aquests resultats, l'agència nord-americana del medicament (FDA) va suspendre les proves, però a l'agost, va alterar la seva decisió i va autoritzar-ne l'ús limitat a persones contagiades. El fàrmac va ser utilitzat per tractar el tercer malalt atès amb ebola als EUA, el ginecòleg Rick Sacra, que va sobreviure a la infecció.
Altres companyies farmacèutiques estan treballant en compostos que podrien seguir els passos del Zmapp i el TKM-Ébola, i ser aprovades per al seu ús en malalts.
Aquestes teràpies estan destinades a curar pacients afectats. Però de forma paral·lela es treballa per dissenyar fàrmacs que previnguin el contagi. Hi ha dues vacunes que s'han col·locat al capdavant com a candidates més fermes per protegir de la infecció. No obstant això, com va anunciar l'OMS la setmana passada, no estaran a punt fins al proper mes de març, com a molt ràpid.
Un d'aquests medicaments s'anomena provisionalment cAd3-ZEBOV i el desenvolupa GlaxoSmithKline junt amb l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units. L'altre, rVSV-ZEBOV, l'impulsa l'Agència de Salut Pública del Canadà sota llicència de l'empresa nord-americana NewLink Genetic. Totes dues ja han començat els assajos en humans.
