Selecciona Edició
Connecta’t

Creix l’alarma per l’estancament i la baixa inflació de la zona euro

L'FMI retalla les previsions per a l'eurozona i recomana suavitzar les regles fiscals si la política monetària falla per a la reactivació

La directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde.
La directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde. EFE

Quan s'acabin les bales, Europa s'haurà de saltar les seves normes. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha introduït aquest avís en l'informe de perspectives econòmiques mundials per a la zona euro, una bona mostra que la preocupació per la marxa de l'economia i la baixa inflació ha crescut en el si de la institució amb seu a Washington. La recuperació era fràgil des del principi i ha acabat aturant-se en sec, encara que els ajustos dels comptes públics s'hagin suavitzat i el Banc Central Europeu (BCE) tingui els tipus d'interès pràcticament a zero, i ja ha anunciat artilleria pesant per animar el crèdit i l'activitat.

El Fons ha retallat les previsions de creixement del club de l'euro en tres dècimes per a aquest any respecte al que calculava al juliol, fins a quedar-se en el 0,8%, i en dues dècimes més les del 2015, fins a l'1,3%. No es pot esperar gaire més quan la locomotora perd gas: Alemanya creixerà un 1,4% aquest any, segons l'FMI, i això suposa una forta correcció a la baixa, de mig punt, comparat amb el que s'esperava al juliol. I per a l'any que ve s'estima un 1,3%, tres dècimes menys que llavors.

“Si els riscos de deflació es materialitzen i les opcions de política monetària s'han esgotat, potser caldrà utilitzar les clàusules de fuga en el marc fiscal”, adverteix l'informe del Fons, que ha començat l'assemblea anual maleint un creixement decebedor –“mediocre”, com el va qualificar la directora gerent, Christine Lagarde-. Els últims mesos han estat més febles del que esperàvem als EUA, el Japó, l'eurozona i diverses de les grans potències emergents, com el Brasil, que està en recessió. I el creixement mundial s'ha rebaixat una dècima per a aquest any, fins al 3,3%, i dues per al 2015, fins al 3,8%.

Les previsions per a Alemanya s'han contret mig punt per al 2014

I aquesta contracció ni tan sols ha experimentat tot el mal que podrien fer-li els conflictes oberts a Europa i l'Orient Mitjà. “De moment, els efectes de la crisi ucraïnesa no s'ha estès més enllà dels països afectats i els seus veïns immediats”, va assenyalar l'economista en cap per al Fons, el francès Olivier Blanchard, de la mateixa manera que el preu del petroli no s'ha disparat malgrat les turbulències, però “això podria canviar en el futur”.

El deteriorament econòmic ha fet que el Fons alertés sobre una retirada “prematura” de les condicions monetàries, un missatge ambigu però dirigit clarament a la Reserva Federal (Fed) nord-americana, que ja ha començat la fase de replegament. I també a tornar a apuntar cap a Frankfort.

L'organisme que dirigeix Lagarde va defensar primer un procés més lent perquè els països amb desequilibris pressupostaris ajustessin els seus comptes, de manera que l'austeritat no llastrés tant el creixement i posés en perill la recuperació. Europa, empesa per diversos dels seus socis més afectats, ho va acabar fent. L'FMI va pressionar el BCE, el més conservador dels grans bancs centrals, perquè reforcés els seus estímuls, i l'organisme de Frankfort, que ha engegat noves subhastes de crèdit barat, també comença aquest mes a comprar actius privats i s'acosta a les adquisicions massives de títols tant privades com públiques, en la que seria la seva acció més important en la història del banc.

El BCE hauria d'estar disposat a comprar actius de deute públic

I Europa continua estancada. “Les perspectives d'inflació continuen a la baixa, el BCE hauria d'estar disposat a fer més coses, incloent-hi les compres dels actius públics”, apunta l'FMI, repetint un tipus de pressió que en el passat ja havia molestat el banc central.

El Fons redobla les alertes amb el risc de deflació, una caiguda generalitzada i persistent dels preus que acaba bloquejant el consum i les inversions, davant l'expectativa de depreciació, i enverina encara més la crisi, entre altres problemes. El perill d'aquest fenomen -que des de Brussel·les i el BCE sempre es rebaixa- és d'un 30%, segons l'FMI. I Espanya, que fa tres mesos que té els preus en negatiu, es torna a col·locar al capdavant, només per darrere de Grècia, amb “risc elevat” d'experimentar aquest fenomen. Encara que la inflació s'acceleri a mesura que millora l'activitat, el Fons creu que l'IPC europeu quedarà per sota de l'objectiu europeu, que és a prop però per sota del 2%. A l'agost estava en el 0,3%.

Existeix el risc que l'economia europea s'aturi, la demanda es deteriori més i llavors aquesta baixa inflació es converteixi en pura deflació. “No és el nostre escenari base perquè creiem que els fonaments de l'economia europea estan millorant lentament. Però si passés una cosa així, seria un esdeveniment enorme per al món”, adverteix Blanchard.

Més inversions

En aquesta línia, l'FMI més keynesià ha tornat a demanar a Alemanya que empenyi el carro i que potenciï les seves inversions en infraestructures per reanimar la seva economia i també alimentar la dels seus socis de l'euro. El país, amb uns comptes públics sanejats, podria fer-ho “sense incomplir les seves normes fiscals”, recalca l'FMI, que, a més, avisa: “Grans sorpreses negatives de creixement a la zona euro no haurien d'activar nous esforços de consolidació, ja que serien contraproduents”.

En conjunt, l'FMI demana inversions als països “creditors”, com Alemanya, i reformes als “deutors”, com Espanya o Itàlia. També Brussel·les, l'OCDE o el BCE ha demanat més inversions als països amb capacitat fiscal. Però Berlín ha fet el sord a una cosa que també demanen economistes del seu propi país després de més d'una dècada invertint per sota de la mitjana europea al·legant que no farà res que elevi el seu deute.

El llanguiment de les economies avançades preocupa el Fons. En l'informe ha dut a terme un simulacre del que passaria si els països més desenvolupats entressin en una fase d'estancament: baixos creixement de la inversió (0,5% per a l'eurozona i el Japó i 1% per als EUA) i un estalvi privat que puja dues dècimes en relació amb el PIB, entre altres variables. Segons l'FMI, el creixement de les economies avançades seria mig punt inferior a l'escenari base i la inflació vuit dècimes més baixa després de cinc anys.