Selecciona Edició
Connecta’t
JOAQUIM BRUGUÉ, Exmembre de la ‘junta electoral’

“Si vingués un observador a Catalunya, es pensaria que és Guinea”

El catedràtic de Ciència Política, que va dimitir de la Comissió de Control del 9-N, reitera que la consulta s'està preparant sense garanties democràtiques

Joaquim Brugué.
Joaquim Brugué.

Joaquim Brugué (Barcelona, 1963) va dimitir diumenge com a membre de la Comissió de Control (la junta electoral), que vetlla per la consulta sobiranista del 9 de novembre, perquè considera que “no ofereix condicions democràtiques”, segons va assegurar a Twitter. Llavors va començar “un linxament” que perdurava ahir, quan va escriure al seu compte que “una societat creua una frontera quan considera que el fi legitima els mitjans”.

En conversa telefònica amb EL PAÍS, Brugué es ratifica en les seves crítiques cap a la manera com estan gestionant el procés les institucions catalanes i els partits sobiranistes, entre els quals hi ha Iniciativa per Catalunya Verds, que el va proposar per a aquesta Comissió de Control. “Fa dies que escenifiquen perquè no es digui que no han anat fins al final, però saben que no hi haurà consulta”, explica.

“En qüestions de logística s'està al límit del calendari perquè la consulta es pugui celebrar, la custòdia de les paperetes no és possible si els Mossos d'Esquadra no s'hi involucren, i sense els secretaris municipals per engegar tota la maquinària legal és impossible que el 9-N tingui garanties democràtiques”, explica Brugué. A això feien referència les seves crítiques. “La democràcia requereix unes regles clares i transparents”, ressalta.

“No s'està fent una campanya informativa per explicar totes les opcions i fa la sensació que el que és important no és poder votar, sinó aconseguir la independència”, contínua explicant aquest catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui aquest curs està en comissió de serveis a la Universitat de Girona. Alguns alumnes li diuen “traïdor” pels passadissos per haver-se desmarcat de la junta electoral de la convocatòria.

“El meu pecat no és haver dit el que pensen uns quants, sinó haver-ho dit en aquest moment. El rei està nu, però tothom insisteix que va vestit”, afegeix. Segons el parer d'aquest politòleg, “les coses s'estan fent tan malament que si vingués un observador internacional i ho veiés, es pensaria que Catalunya és Guinea”. Al seu entendre, aquestes maneres de fer perjudiquen greument el dret a decidir dels catalans, del qual es declara un ferm defensor.

Per què va dimitir 48 hores després que es publiqués el seu nomenament i no abans? “No em podia imaginar que no hi hagués un pla B i que Artur Mas incomplís la seva promesa que les coses es farien bé”, explica. “Donava per fet que la consulta no se celebraria, que és el que tothom sap que passarà, però em pensava que fins que arribéssim fins a aquí seríem escrupolosos en la pluralitat democràtica i no es traspassarien algunes línies vermelles”, remarca.

Brugué entén que “no és raonable que la institució que convoca la consulta acabi cridant una de les opcions possibles”, en referència als crits a favor de la independència que la majoria dels alcaldes de Catalunya, vara en mà, van proferir dissabte passat a la seu de la Generalitat.

El catedràtic entén que “tot això és un joc molt perillós i una estafa al ciutadà”, i parla de les “regles fosques” que s'estan aplicant per legitimar el 9-N. En aquesta ambient, no descarta que, com que no serà possible un referèndum amb garanties, s'acabi celebrant un succedani organitzat per la societat civil, com el 2009 a Arenys de Munt (Barcelona), amb una participació del 41% dels veïns i en què més del 96% va votar sí a la independència. “Si passa això, provocarem el riure en la comunitat internacional”, conclou.