Hisenda investiga Bankia per possible delicte fiscal de 15,5 milions
L'Agència Tributària creu que pot haver-hi un frau conjunt que afecti el banc i els 86 implicats en el seu conjunt
L'Agència Tributària ha iniciat els tràmits per procedir de forma immediata a una investigació sobre un possible delicte fiscal complet per valor de 15,5 milions, que és la quantitat que van gastar 86 consellers i executius entre el 2003 i el 2012 sense declarar a Hisenda. El fet de participar en un delicte complet d'aquesta quantia podria provocar, segons fonts consultades, que les 86 persones es veiessin afectades, encara que les quantitats defraudades per algunes d'elles fossin inferiors als 120.000 euros.
Fins ara, alguns dels afectats han comentat que la possible quantitat defrauda a Hisenda era petita, i per tant mai no arribaria a la categoria de delicte. Amb aquest moviment, l'Agència Tributària pretén evitar aquesta via de fuita i englobar tots els participants, juntament amb el banc, en aquesta operació de presumpte delicte fiscal. D'aquesta manera, també es busca evitar la prescripció del delicte, que només afecta els últims quatre anys, ja que s'intenta demostrar que va ser una actitud continuada amb ànim de defraudar.
El fisc considera que existeixen possibilitats que Caja Madrid i després Bankia, sota els mandats de Miguel Blesa i Rodrigo Rato, haguessin establert un sistema d'ocultació de les despeses de les targetes de manera que no es poguessin detectar. Hisenda investiga si el mètode utilitzat va ser el de l'arrodoniment de xifres de moltes quantitats importants amb la finalitat de crear una borsa de diners opacs amb la qual fer front a les despeses de les targetes no declarades. Encara que les fonts consultades consideren que encara és aviat per treure conclusions, s'investigarà per aquesta via.
Una altra de les qüestions importants serà qui és el responsable d'aquest possible delicte: Bankia o Caja Madrid. Des de Bankia sempre s'ha manifestat que l'activitat il·lícita es va organitzar des de Caja Madrid, si bé admeten que una vegada constituïda BFA, la matriu de Bankia, es va mantenir aquest sistema de targetes opaques fins al maig del 2012, data en què va arribar a la presidència José Ignacio Goirigolzarri.
Joies, viatges i hotels a Nova York entre les despeses de les ‘vises’
El cas ha arribat a les mans del jutge instructor del cas Bankia, Fernando Andreu, a qui la Fiscalia Anticorrupció va informar de l'existència de possibles delictes societaris i d'apropiació indeguda.
D'altra banda, s'han conegut les primeres despeses que es van realitzar amb les targetes opaques. Joies en botigues de luxe, viatges i estades en hotels de Nova York o dècims de loteria són algunes d'aquestes despeses de 82 consellers i directius.
Segons van informar a Efe fonts jurídiques, alguns dels membres de la cúpula de Caja Madrid van carregar a la seva targeta, a més, compres realitzades en coneguts grans magatzems i supermercats. Del total dels diners, van gastar tres milions en restaurants, dos milions en disposicions d'efectiu, més d'1,5 milions en desplaçaments i viatges, més d'un milió en grans superfícies, prop de 800.000 euros en hotels i uns 700.000 euros en roba i complements.
El secretari general de la Federació de Serveis (FES), de la UGT, José Miguel Villa, va afirmar ahir que la Federació no prendrà mesures contra Rafael Torres, conseller de la Comissió de Control de Caja Madrid, per l'ús de les targetes opaques, ja que totes les despeses que va realitzar van correspondre a l'activitat sindical. No va fer cap extracció d'efectiu. La targeta tenia un límit de 1.300 euros mensuals el 2005.
“Ha complert amb les normes internes del sindicat. No podem castigar-lo amb una dimissió de la feina de casa o una devolució dels diners”, va dir Villa.
Si Hisenda multés el sindicalista, per no declarar els pagaments, la UGT “farà front a la sanció”. Villa va criticar la “hipocresia” de partits polítics, Govern, Hisenda i Banc d'Espanya en aquest assumpte “que era conegut per tots”. També es va deslligar de la UGT de Madrid, on sí que ha dimitit José Ricardo Martínez, secretari general. La federació va tenir tres representants en la Comissió de Control de Caja Madrid. El primer d'ells, el nom del qual no va citar, va ocupar càrrec abans del 2003. Va abandonar el sindicat perquè es va negar a ingressar les dietes a la Federació i va ser substituït per Félix Sánchez Acal, que va morir el 2003.
Arturo Fernández, vicepresident de la CEOE, i els directius de la patronal Miguel Corsini i Javier López Madrid han retornat en total 118.500 euros gastats amb les targetes.
Sobre la firma
