Puc agafar l’ebola a l’autobús?

Quan es pot dir que un contagiat està curat?

Han de seguir algun tractament els malalts que s'han curat?

Una vegada que s'han guarit, els malalts poden tenir-hi immunitat fins a 11 anys després. En ocasions, s'aprofita aquestes persones amb immunitat per ajudar a tractar altres malalts amb riscos menors, gràcies als anticossos que desenvolupen. Una vegada superada la malaltia, és necessari anar amb compte amb determinats fluids, en els quals poden romandre restes del virus. En el semen, per exemple, poden aparèixer-ne fins a 90 dies després de la fi de la malaltia.

Per què és difícil buscar un tractament?

La dificultat per trobar tractaments i vacunes contra l'ebola té dues causes. D'una banda, fins al brot d'aquest any, des del seu descobriment el 1976 havia provocat poc més de 2.000 morts, principalment en zones rurals i pobres de l’Àfrica. “Si es compara amb la malaltia de Chagas o fins i tot la tuberculosi [que mata més d'un milió de persones a l'any, principalment en països pobres], se li havia dedicat més esforç en investigació, en part perquè se n'havia plantejat l’ús com a arma biològica, però tot i així no havia rebut gaires recursos”, explica Olimpia de la Rosa, coordinadora d'emergències de Metges sense Fronteres. Amb aquest brot, De la Rosa comenta que van fer un recompte de tots els productes disponibles per combatre la malaltia i “la majoria tenien la investigació paralitzada o molt alentida”. “No és fàcil elaborar vacunes i tractaments, però això podria haver anat més ràpid si hi hagués hagut un mercat més interessant”, conclou De la Rosa.

Per què hi ha tantes dificultats per investigar-lo?

Les dificultats per estudiar el virus vénen, en primer lloc, perquè és un virus. En contraposició amb les infeccions causades per bacteris, que es tracten amb bastanta eficàcia amb antibiòtics, els virus s'han mostrat més esmunyedissos. La seva simplicitat (l'ebola només té set gens) fa que també tinguin menys punts d'atac. Un altre obstacle és la seva perillositat. Per investigar-lo són necessaris laboratoris amb un nivell de bioseguretat 4, el màxim que hi ha. Aquesta mena de laboratoris són escassos al món i a Espanya ni tan sols n’hi ha cap. A més, el fet que fins ara només uns centenars de persones hagin sofert la malaltia fa que no s'hagi pogut acumular tant coneixement.

Per què l’ebola és tan mortífer?

Una de les habilitats principals del virus d’ebola és enganyar el sistema immune perquè no el detecti. Normalment, quan un virus infecta l'organisme es produeix un senyal d'alarma davant la invasió, a través d'unes proteïnes anomenades interferons, que provoca la reacció de les defenses. Molts virus han desenvolupat sistemes per evitar que aquests sentinelles els delatin, però sembla que l'ebola té una tècnica especialment eficaç en aquest sentit. Recentment, un estudi ha mostrat que aquest virus produeix una proteïna que deté el senyal dels interferons i, com a conseqüència, la resposta immune. Amb les defenses del cos bloquejades, l'ebola es comença a reproduir a gran velocitat. Quan el sistema immune respon finalment, ja és massa tarda, i és la seva resposta excessiva el que danya els vasos sanguinis que comencen a tenir fuites. Això fa que baixi la pressió sanguínia fins que el cor, els ronyons i altres òrgans comencen a fallar, fet que causa la mort.

Hi ha factors biològics de risc o de protecció coneguts?

Els factors de risc per contreure el virus que se saben bé són socials. Persones en contacte amb els pacients, com els metges, s'infecten amb més freqüència, i el mateix passa amb les dones, que solen encarregar-se de les tasques de cura dels malalts. Algunes anàlisis han mostrat que un percentatge elevat d'habitants de poblacions rurals de Gabon podrien tenir immunitat contra l'ebola. Allà es va trobar que en determinades comunitats al voltant del 15% de la població tenia anticossos del virus sense presentar símptomes de la malaltia. Els científics consideren que aquestes persones han pogut entrar en contacte amb el virus a través de ratpenats portadors. L'anàlisi d'aquestes persones podria ajudar a comprendre quins mecanismes biològics fan que si sigui més propens a la malaltia.

Puc agafar l'ebola a l'autobús?

El virus d'ebola no es contagia per l'aire, ni per l'aigua, ni habitualment pels aliments. El director general d'Atenció Primària de la Comunitat de Madrid, Antonio Alemany, ha recalcat aquest dilluns a la tarda que per infectar-se amb el virus d'ebola “cal un contacte directe amb les secrecions d'un pacient simptomàtic”, ja sigui la sang, l'orina, la saliva, el semen o els excrements. L'auxiliar d'infermeria infectada a Madrid ha estat de vacances des del 27 de setembre —un dia després de la defunció del missioner contagiat a Sierra Leone que va atendre— fins que ha ingressat aquest matí a l'hospital d'Alcorcón, havent estat aquests dies en contacte estret amb el seu marit. No obstant això, en aquest període no ha tingut febre alta, més de 38,6 graus, un símptoma considerat necessari per al contagi. “Fins que no hi ha simptomatologia cal recordar que aquesta malaltia no es transmet”, ha subratllat Alemany. La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha llançat “un missatge de tranquil·litat a tots els ciutadans”.

I si m'esternuden a la cara?

Les autoritats sanitàries internacionals insisteixen a evitar alarmes injustificades. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA detallen la improbable cadena de casualitats que hi ha d’haver perquè una persona s'infecti per ebola sense tenir contacte estret amb el malalt: "Encara que la tos i els esternuts no són símptomes comuns de l'ebola, si un pacient simptomàtic amb ebola [amb febre de més de 38,6 graus] tus o esternuda sobre algú, i la seva saliva o els seus mocs entren en contacte amb els ulls, el nas o la boca d'aquesta persona, aquests fluids poden transmetre la malaltia".

Per què es va sacrificar el gos de la malalta?

El possible paper dels gossos en la disseminació del virus en altres ocasions està poc estudiat, però un treball sobre un brot a Gabon entre el 2001 i el 2002 "suggereix que els gossos poden ser infectats pel virus d’ebola i que la seva presumpta infecció no té símptomes", segons les seves conclusions, publicades en una revista científica dels CDC. La diferència és que aquells gossos, salvatges, en un àrea epidèmica, van menjar animals salvatges amb alt risc d'estar infectats, com simis i ratpenats frugívors. En pobles de Gabon en què s'havien registrat casos humans d'ebola per contacte amb animals salvatges, el 32% dels gossos presentava anticossos específics contra el virus. "Aquests animals domèstics poden, per tant, infectar-se i excretar el virus durant un període determinat, d’aquesta manera es converteixen en una font potencial d'infecció per a l'ésser humà", explicava en un comunicat del 2005 l’Institut de Recerca per al Desenvolupament de París. "Ara sembla necessari avaluar el paper dels gossos en els brots d'ebola i tenir en compte aquest risc en les mesures de control de l'epidèmia", sentenciava.

Hi haurà més casos a Espanya?

Alemany ha anunciat que equips d'epidemiòlegs estudiaran “qualsevol contacte que pugui ser susceptible d'haver estat contacte estret” amb l'auxiliar d'infermeria i el seu marit. Les autoritats ja han contactat amb els professionals que la van atendre a l'Hospital d'Alcorcón. El protocol habitual és trobar els possibles casos i aïllar-los. “No tenim notícia de cap més cas”, ha declarat Alemany.

Per què a l’Àfrica hi ha un brot i aquí, no?

Les autoritats sanitàries consideren molt improbable un brot d'ebola en un país amb una bona infraestructura hospitalària. A Àfrica, el problema sovint és la pobresa i la falta de metges i material. A Libèria hi ha un metge per cada 100.000 persones, davant dels 370 que hi ha a Espanya. En algunes zones de l'Àfrica occidental, el personal sanitari atén malalts d'ebola fins i tot sense aigua corrent. A Guinea, origen del brot actual, la majoria de les infeccions està relacionada amb els enterraments tradicionals, en els quals els familiars mantenen un contacte estret amb els cadàvers.

Quantes persones hi ha en risc de contagi a l'Àfrica?

Experts d’Oxford calculen que hi ha més de 30.000 persones en risc de ser infectades durant el brot actual. A Libèria hi ha un metge per cada 100.000 persones, enfront dels 370 que hi ha a Espanya. I, segons les estimacions de l’OMS, es necessiten uns 250 treballadors sanitaris per manejar una sola instal·lació mèdica amb 70 malalts d'ebola.

Va ser un error repatriar els dos religiosos espanyols infectats?

En una declaració publicada el 8 d'agost, l’OMS va afirmar: "Els Estats han d'estar preparats per facilitar l'evacuació i repatriació dels seus ciutadans (per exemple, els treballadors sanitaris) que han estat exposats a l'ebola". Tant Manuel García Viejo, el religiós de 69 anys infectat a Sierra Leone, com Miguel Pajares, un altre missioner que es va contagiar a Libèria, van ser traslladats i ingressats a l'hospital madrileny Carlos III, teòricament preparat per rebre a aquest tipus de pacients. No obstant això, personal del centre ha denunciat que els vestits de protecció dels treballadors sanitaris no complien la normativa, un fet negat per la direcció de l'hospital.

Què és, llavors, el que ha fallat?

Les autoritats espanyoles estan revisant els protocols de seguretat, i analitzant què va fallar en aquest cas. Però el que els experts comencen a denunciar és que hi ha hagut una cadena d'errors: des de la falta de planificació de la repatriació dels infectats, fins a l'escassa formació del personal sanitari, passant per errors en els centres sanitaris que van tractar la malalta en els seus primers símptomes.

Quant dura el virus d’ebola en un lloc tancat?

Els CDC dels EUA expliquen que només s'ha fet un estudi de laboratori per comprovar quant temps es manté l'ebola en una habitació, però es va dur a terme en condicions que afavorien la persistència del virus. En aquestes circumstàncies ideals, l'ebola pot mantenir-se actiu durant sis dies. No obstant això, un estudi en condicions reals, fet en un hospital africà, no va detectar virus actius en cap de les 33 mostres recollides en llocs que no estiguessin visiblement tacats de sang de pacients. Els CDC estableixen un període de 24 hores com a "màxim conservador" de temps de persistència del virus en un entorn hospitalari amb bones pràctiques de neteja i desinfecció. El virus s'elimina fins i tot amb desinfectants com el lleixiu d'ús domèstic.

Quins són els símptomes de la malaltia?

Els indicis acostumen arribar després de 8-10 dies d'haver estat en contacte amb el virus, encara que poden aparèixer entre 2 i 21 dies més tard. Els símptomes més freqüents són febre de més de 38,6 graus, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, vòmits, mal de panxa i hemorràgies sense cap causa aparent.

I si em pica un mosquit?

No hi ha cap evidència científica que els mosquits puguin transmetre l'ebola. De moment, només en alguns animals salvatges, com els micos, simis i ratapinyades, s'ha observat que el virus s'ha propagat.

Ja hi ha tractament contra l'ebola?

No, la falta de finançament històrica ha retardat el desenvolupament d'un tractament eficaç contra l'ebola. Hi ha diverses vacunes i tractaments experimentals que són prometedors, com el ZMapp, produït per l'empresa nord-americana Mapp Biopharmaceutical. No obstant això, la mateixa companyia admet que ha esgotat les existències del fàrmac, un còctel de proteïnes produïdes en plantes de tabac transgèniques i que s'uneixen al virus de tal manera que les defenses de l'organisme dels simis són capaços d'identificar-lo i eliminar-lo. També es dubta de la seva eficàcia. “Funciona el ZMapp? No ho sabem”, subratlla l'empresa a la seva pàgina web. “Es necessiten més assajos clínics i més amplis per determinar si ZMapp és segur i efectiu”, afegeixen. Ara mateix, a més, hi ha escassetat de fàrmacs experimentals.

Què fan llavors els metges amb els malalts?

Com explica l’OMS, els pacients d'ebola en estat greu solen deshidratar-se i requereixen sèrums intravenosos o rehidratació per via oral. No es tracta d'atacar l'arrel de la malaltia, sinó de suavitzar-ne els símptomes. “Alguns pacients es recuperaran amb l'atenció mèdica adequada”, exposa l’OMS. En el cas de l'auxiliar d'infermeria infectada a Madrid, la direcció de l'Hospital Carlos III va explicar el matí del dimarts a la junta de personal que la pacient està sent tractada amb “sèrum de religioses supervivents a la malaltia”, segons informen fonts sindicals. Aquest tractament experimental consisteix a aprofitar les defenses produïdes a la sang dels pacients guarits per reforçar el sistema immunitari dels malalts. L'auxiliar també rebrà favipiravir, un fàrmac experimental antiviral sense eficàcia demostrada en pacients d'ebola.