Selecciona Edició
Connecta’t

Neix elpais.cat, “una veu liberal i progressista”

Soraya Sáenz de Santamaría i el conseller Ferran Mascarell inauguren EL PAÍS en català

Imatge de la presentació d'elpais.cat al MACBA. Veure fotogaleria
Imatge de la presentació d'elpais.cat al MACBA.

Elpais.cat ha començat a caminar aquesta tarda. Ho ha fet just 32 anys després que arrenqués la publicació de l'edició catalana d'EL PAÍS amb la vocació de "representar una veu liberal i progressista" en el si de la societat catalana, en paraules del president d'EL PAÍS i del Grup Prisa, Juan Luis Cebrián. A l'acte, celebrat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), hi han anat, a més de Cebrián, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el president d'honor del Grup Prisa, Ignacio Polanco; el seu conseller delegat, José Luis Sainz; el director d'EL PAÍS, Antonio Caño, i el director adjunt, Lluís Bassets.

Sáenz de Santamaría ha ressaltat que elpais.cat serà una "nova forma de projectar la realitat des de Catalunya i cap a Catalunya". La vicepresidenta, que ha afirmat que sent el català com a llengua "pròpia", ha afirmat que aquesta "nova veu" simbolitza el "diàleg fraternal entre català i castellà" perquè totes dues són "alhora espanyoles i catalanes". En el seu discurs, Sáenz de Santamaría ha apostat per un "diàleg real, assenyat i obert" entre Catalunya i la resta d'Espanya i ha advocat per la "convivència" en la qual ambdues "sempre han trobat lleres fructíferes".

"És un símptoma molt positiu des del punt de vista empresarial i per al català"

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat

Cebrián, que ha pronunciat el discurs íntegrament en català, ha fet èmfasi en el "reconeixement de la bicapitalitat efectiva" que va suposar la posada en marxa de l'edició catalana d'EL PAÍS el 1982, al qual avui encara aspira tenint en compte "el pes específic en economia, cultura i l'exercici del poder polític". El president del diari ha advocat pel "compliment de les normes", entre les quals la Constitució, encara que ha considerat "bàsic" que siguin "un reflex fidel dels anhels socials que mira de representar i organitzar". Cebrián ha considerat que el fet que Catalunya "no tingui poder per ser independent no vol dir que no tingui cap poder", i "davant l'immobilisme" ha reivindicat "recuperar l'esperit reformista de la transició" des del "diàleg i el pacte".

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha expressat la "satisfacció" que suposa "que un mitjà de comunicació decideixi fer una edició digital en llengua catalana". "És un símptoma molt positiu des del punt de vista empresarial i per al català", ha assegurat Mascarell. El conseller, que s'ha confessat un "històric lector d'EL PAÍS", ha assegurat que la iniciativa aporta "més pluralitat i democràcia" en una societat que "desitja la màxima participació de la gent" i ha augurat una "bona" i "reeixida" acollida de la societat catalana. Mascarell ha afirmat que en un moment "de molta efervescència política", el que passa a Catalunya no s'ha d'interpretar "com un problema d'identitat". "No crec que ho sigui, la identitat catalana és oberta i democràtica. Té a veure amb la distribució del poder", ha dit.

El director d'EL PAÍS, Antonio Caño, ha explicat que elpais.cat serà "un diari nou, amb continguts nous, punts de vista nous i plurals, enfocaments nous, rigorosos, moderns, digitals, dedicats especialment a un públic jove que busca nous productes i noves idees". "No traduïrem EL PAÍS en català, farem un diari propi, amb els seus propis senyals d'identitat", ha agregat Caño, que ha destacat que tot i que busca "la proximitat amb el lector", elpais.cat no serà "un diari localista, sinó global".

El director adjunt de l'edició catalana d'EL PAÍS, Lluís Bassets, ha agraït el paper que han jugat en els últims 32 anys els anteriors directors adjunts d'EL PAÍS a Barcelona, Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, i al sotsdirector Tomàs Delclòs, al qual s'ha referit com "el primer periodista digital" que ha conegut. Bassets ha recordat l'aposta de la capçalera per Catalunya amb l'edició impresa el 1982 i la publicació del suplement cultural Quadern, que entre aquest any i el 1997 va ser la publicació de "més tiratge i difusió en llengua catalana".

A l'acte hi han anat representants dels partits polítics, la societat civil, la cultura i l'empresariat de Catalunya. Entre d'altres, han participat de la posada en marxa d'elpais.cat el secretari general de CiU, Josep Rull; la secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, els diputats socialistes Pere Navarro i Rocío Martínez-Sampere; la líder de Guanyem Barcelona, Ada Colau; el president d'ICV-EUiA, Joan Herrera, o el president de Ciutadans, Albert Rivera. També han estat al MACBA el president del Cercle d'Economia, Antón Costas; el cap de la patronal Pimec, Josep González; el cantautor Joan Manel Serrat, i la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet.