Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Als efectes de la vigència que correspongui

El diàleg no pot versar sobre si la llei es compleix o la llei s'ignora ni, per això, sobre fets consumats

Entre les sorpreses que proporciona l'actualitat de Catalunya, destaca l'actuació d'un Govern que s'entossudeix a incomplir, obertament o de manera encoberta, les lleis a les quals l’obliguen però que dicta, un dia sí i un altre també, normes i decrets, el compliment dels quals, imagino, pretén exigir …segur que perquè entén que és lògic en un Govern democràtic.

Consistirà en això l'astúcia que aquests dies es reivindica? O l'astúcia es limita al maquiavel·lisme infantil que inclou la clàusula de vigència de l'últim Decret de la Presidència de la Generalitat, amb la finalitat d'aparentar que es continua respectant formalment la llei i buscar, així, la impunitat davant les conseqüències de la seva violació material?

No és el meu paper qualificar jurídicament aquests fets. Però sí que ho és reclamar seny. I el seny, en un Estat democràtic, comença pel respecte a les lleis, especialment per part dels poders públics, perquè si des del poder es clama a incomplir la llei democràtica, què i qui defensarà demà els ciutadans dels autòcrates que només reconeixen com a legítims els seus propis mandats?

La llei catalana de consultes té suspesa la seva vigència i estan igualment suspesos els actes o resolucions dictats en la seva aplicació així com les actuacions de preparació o vinculades amb la seva convocatòria. Qui millor ho sap és el President de la Generalitat, que també sap que el Govern de l Estat està obligat a recórrer totes les normes o actes d'aquest tipus que s'adoptin en el futur.

Això és el que ordena la Constitució. Això és la llei. I aquesta llei sí que està plenament en vigor.

En aquestes condicions, em preocupa, com deia, que els poders públics catalans no és que es resignin a un xoc de gravíssimes conseqüències per a tots, sinó que, amb les seves últimes decisions –les d'ahir mateix- facin l'efecte que ho estiguin provocant perquè, en l’enrenou de les seves eventuals complicacions, puguin trobar alguna comprensió per a les seves reivindicacions i alguna excusa per als seus procediments il·legals.

Quan escric aquestes línies, sento que el President del Govern ha fet pública, amb èmfasi, la seva línia de conducta: “Llei i diàleg”.

Està be i ho està per aquest ordre. Perquè el diàleg no pot versar sobre si la llei es compleix o la llei s'ignora ni, per això, sobre fets consumats ni tampoc sobre com fer possible ara una consulta que, pel que fa al seu convocant, a la seva data i al seu contingut, està sotmesa al que diguin els Tribunals.

En aquestes condicions, sobre què està oferint i reclamant diàleg el President Rajoy?

Per més voltes que li dono, només se m'ocorren dues explicacions. Una, els famosos 23 punts que, segons sembla, li va deixar sobre la taula el president Mas fa ja molts mesos. M'admiraria que fos aquest, justament, el moment d'abordar-los quan, durant tot aquest llarg període, no han volgut fer-ho.

Una altra explicació més convincent seria que el president Rajoy està disposat a abordar, el que s’acostuma a anomenar l’“encaix” de Catalunya a Espanya. Ah, però això implica, encara que no es digui així, revisar les normes que regulen aquest encaix i, per cert, el de les altres comunitats. I aquestes normes són, ni més ni menys, que la pròpia Constitució.

S'estan enviant missatges que ofereixen obrir aquesta porta després del reconeixement per part de la Generalitat que el 9-N no tindrà lloc? Si és així, em sento satisfet: aquest és el seny que el Partit Socialista reclama des de fa temps. No reclamo drets d'autor: m'alegra, simplement, saber que la política torna a fer acte de presència en benefici de tots els ciutadans. No dic que sigui fàcil. Dic que no la desaprofitem. Ningú.

Pedro Sánchez es secretari general del PSOE.