Selecciona Edició
Connecta’t

Unió dóna llibertat de vot a la militància en la consulta del 9-N

El partit democristià no es pronuncia sobre si Catalunya ha de ser un Estat independent

Duran Lleida (segon començant per l'esquerra) amb la vicepresidenta catalana.
Duran Lleida (segon començant per l'esquerra) amb la vicepresidenta catalana.

Unió Democràtica (UDC), el soci de federació de Convergència, ha acordat diumenge la seva posició davant el referèndum sobiranista del 9 de novembre. Ha optat per una posició intermèdia per respectar totes les sensibilitats que cohabiten en el partit que ha liderat durant anys Josep Antoni Duran Lleida. D'aquesta manera, el consell nacional ha acordat per unanimitat un sí "rotund" a la primera pregunta del 9-N (Vol que Catalunya esdevingui un Estat?) i ha optat per donar llibertat de vot a la militància en la segona pregunta (Vol que aquest Estat sigui independent?).

A diferència de Convergència, que es va posicionar pel doble sí en el referèndum tan bon punt els partits del bloc sobiranista van pactar la doble pregunta el desembre de 2013, Unió no havia fixat la seva posició fins ara, perquè en el seu moment ja va anunciar que això succeiria quan la consulta fos convocada pel president de la Generalitat.

Ramon Espadaler, secretari general d'Unió i conseller d'Interior de la Generalitat, ha dit que UDC és un partit confederal i que defensa la "plena sobirania de Catalunya". No obstant això, ha admès que en la formació conviuen "diversitat de parers" sobre el que significa aquest model confederal: des dels que defensen que la confederació només és possible des de l'assumpció prèvia de la independència, la qual cosa conduiria a votar sí a la segona pregunta, als que entenen que la confederació és possible a partir d'un no a aquesta pregunta, cosa que portaria a una reforma de la Constitució per reconèixer Catalunya com a subjecte polític amb totes les conseqüències que se'n deriven.

El dirigent d'Unió ha insistit en moltes ocasions que el partit no havia adoptat aquest acord "des de la comoditat de donar llibertat de vot, perquè nosaltres som un partit personalista i els nostres militants ja tenen aquesta llibertat", sinó des dels principis fundacionals de la formació.

El consell nacional del partit ha durat més de tres hores i ha servit perquè Unió reafirmi el seu "compromís amb la consulta emparada en la legalitat". Per Espadaler el futur polític de Catalunya "no és un contenciós jurídic que hagi de resoldre el Tribunal Constitucional".

Unió ha aprovat una resolució en què considera "imprescindible la superació de l'actual marc de l'Estat de les autonomies" perquè impedeix el desenvolupament de Catalunya i suposa "una regressió inassumible en aspectes tan essencials per a la cohesió social com el finançament dels serveis públics o tan sensibles com el manteniment d'un model educatiu propi".