Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Aïllar i controlar

És urgent reforçar amb nous efectius i més recursos els equips que lluiten contra l'Ebola

Mai un virus com l'Ebola “havia infectat tanta gent tan de pressa en un àrea geogràfica tan àmplia i durant tant de temps”. Amb aquesta alarmant descripció acaba d'alertar de nou la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre la gravetat de l'epidèmia que afecta cinc països africans —Guinea, Liberia, Nigeria, Senegal i Sierra Leone— i que ha infectat 7.178 persones, de les quals han mort 3.338. La mateixa OMS creu que les xifres estan “àmpliament subestimadas” i es tem que la progressió de l'epidèmia en faci cada vegada més difícil el control.

El primer cas diagnosticat als EUA —un ciutadà procedent de Liberia que va acudir amb símptomes a un hospital de Texas— mostra la dificultat de frenar l'expansió del virus. L'hospital no en va identificar en un primer moment els símptomes, per la qual cosa el pacient va ser enviat a casa. Quan se'n va confirmar el diagnòstic, les autoritats sanitàries van fer el recompte de les persones que podrien haver-se infectat per haver-hi estat en contacte: unes cent.

No es tracta d'alarmisme innecessari, però un treball publicat aquesta setmana sobre l'origen de la sida mostra com, si es donen les condicions idònies, els virus emergents poden convertir-se en un greu problema de salut a escala planetària, com ha passat en el cas de la sida. Aquesta malaltia va sorgir cap a 1920 a la República Democràtica del Congo quan el virus que la provoca va passar dels ximpanzés als humans. La sida existia en zones endèmiques, però a partir de 1981, quan es van diagnosticar els primers casos a California, l'expansió va ser imparable i ha infectat ja 75 milions de persones.

El mateix origen té l'Ebola, el primer cas del qual es va registrar el 1976 al mateix país. Hi ha, no obstant això, una diferència important: l'Ebola es contagia amb més facilitat que la sida i la taxa de mortalitat supera el 50%. La possibilitat que també en aquest cas es donin les condicions per a una ràpida expansió es troba en l'origen de l'alarma. Fins al punt que la directora general de l'FMI, Christine Lagarde, s'ha referit a l'epidèmia com un dels “riscos addicionals” que poden llastrar la recuperació econòmica. El virus continua estenent-se sense tractaments ni vacunes que hagin demostrat efectivitat. Resulta del tot necessari reforçar amb nous efectius i recursos els equips sanitaris, per tractar de bloquejar-ne l'expansió mentre s'accelera la investigació farmacològica.