Selecciona Edició
Connecta’t

Les cooperatives de consum s’estenen i només a Barcelona n’hi ha 150

Els grups compren als productors aliments ecològics i de proximitat

Consumidors d'una cooperativa reparteixen les cistelles.
Consumidors d'una cooperativa reparteixen les cistelles.

Per menjar aliments ecològics, per salut, per respecte al medi ambient, per paladar, per evitar els circuits clàssics del model capitalista, per donar suport al territori i els seus pagesos... Per alguna o per totes aquestes raons, les cooperatives de consum, —agrupacions de famílies o consumidors que compren directament als productors de proximitat de fruita, verdura, carn, pa o qualsevol altre aliment i s'autogestionen— estan experimentant un gran creixement en els últims anys. Constituïdes formalment com a cooperatives o com a grups de consum que tenen com a paraigua legal una associació, només a Barcelona ja n'hi ha unes 150. Si expliquem que cada grup el  formen una mitjana de 30 “unitats familiars” de quatre membres, el resultat és que a la capital hi ha 18.000 persones que s'alimenten al marge del circuit clàssic, en el qual intervenen Mercabarna o les grans cadenes de supermercats.

Les xifres —sense dades oficials— han aflorat aquest cap de setmana durant les jornades Llaurant Barcelona, organitzades per la revista Sobiranía Alimentaria. Les sessions han analitzat la comercialització d'aliments a la capital catalana amb experts, representants dels mercats municipals, Mercabarna (on només el 15% dels productes són de Catalunya), el comerç detallista, pagesos i els dos costats dels grups de consum: productors i consumidors.

El coordinador de Sobiranía Alimentaria, Gustavo Duch, situa l'auge del fenomen “en un marc ideològic de transformació de la societat que, per una o altra sensibilitat, busca espais apartats del model capitalista”. El pagès Toni Jarque, del col·lectiu La Paca —basat en l'acord entre 120 famílies i dues explotacions agràries—, va ser molt clar: “No és el mateix menjar que alimentar-se, quan el menjar esdevé mercaderia apareixen aberracions lògiques com el fet que una poma estigui sis mesos en una nevera enfront de la producció local i de temporada”.

No hi va faltar l'autocrítica dels pagesos, que van reconèixer que durant anys van produir més i més sense tenir en compte quina quantitat vendrien i creant excedents que desplomaven preus. Josep Maria Coll, d'Unió de Pagesos, va demanar una política agrària “que faci passos enrere per fomentar una agricultura que vetlli per la sobirania alimentària de la gent que viu al territori”. Les cooperatives, va considerar, “no són la solució total per al sector agrari, però sí que seran la salvació per a alguns”.