El president de les Canàries pretén atiar la por dels seus conciutadans als sondejos petrolífers amb la consulta que ha convocat pel 23 de novembre. Paulino Rivero eludeix una pregunta directa, a fi de no envair descaradament les competències de l'Estat, i la que planteja obliga a triar entre l'actual model turístic o bé un altre basat en el gas i en el petroli. Aquesta maniobra política pretén instal·lar al poble canari el prejudici que qualsevol novetat suposa un desastre per endavant i força al maniqueisme, per presentar com a incompatibles tots dos camins.
Descobrir una borsa de cru seria una bona notícia en qualsevol país i resulta absurd considerar-ho negatiu per a les Canàries, una comunitat castigada per un atur (33%) superior a la mitjana nacional i situada davant del Marroc —que també podria estar molt interessat a explotar-ho—. Espanya necessita recursos que permetin reduir la dependència energètica de l'exterior (més del 70%). Són interessos defensables, sense deixar de banda en cap moment el turisme.
L'estrèpit es produeix quan no hi ha cap més projecte que el d'iniciar sondejos a desenes de quilòmetres de la costa oriental. Ja hi haurà temps de discutir i negociar l'explotació si efectivament es troba cru, en comptes d'esgrimir l'espantall del desenganxament a Espanya i jugar al victimisme de presentar les Canàries com una “colònia”. No hi ha dret a plantejaments tan desmesurats i irresponsables per part d'un polític que acaba de comunicar la seva renúncia a la reelecció.
És probable que el Govern i l'empresa que realitzarà la recerca no hagin explicat prou el projecte ni detallat les garanties ofertes. I que aquest presumpte dèficit sigui el forat pel qual intenta colar-se un polític en hores baixes. Això autoritza el Govern canari a gestionar políticament la insatisfacció, però no a afegir més tensions a les que ja planteja el sobiranisme català.