Selecciona Edició
Connecta’t

Adéu, George

Per més calculat, més solidari i més chic que hagi estat el seu enllaç, Clooney no ha calibrat els devastadors danys col·laterals del tsunami ensucrat que li ha caigut al damunt amb tant d'amor i tant de luxe

George Clooney i la seva dona, Amal Alamuddin, a Venècia.
George Clooney i la seva dona, Amal Alamuddin, a Venècia. REUTERS

No sé vosaltres, però jo estic desitjant que es casin Alba Carrillo i Feliciano López d'una vegada i posin fi a aquest suspens que ens està fent patir. No hi caieu? Si és que no estem al cas, amb tant de cataclisme secessionista, tant d'outing de corruptes i tanta fi del món un dia rere l'altre. Vinga, feu memòria: una noia així rosseta i bufona que passa models, i un noi així rosset i tot maco que juga a tennis, valguin les redundàncies. Doncs res, que encara no ens hem refet de la sorpresa i te n'estan donant una altra. Des que van anunciar el seu compromís a so de bombo i talonari al juliol, no ha passat ni un dia sense que la núvia surti a afegir emoció al tema. I, esclar, així no hi ha qui agafi el son ni amb benzodiazepines.

Que si en Feli li va amagar l'anell en el pastís d'un sopar romàntic. Que si es casen de seguida, el 17 de juliol del 2015 concretament, que és un número que a ella li sembla (sic) màgic. Que si ja li ha encarregat dos vestits —com a mínim— a Rosa Clará, perquè després tot són presses. Que si es casen per l'Eglésia, perquè són supertradicionals, ens ho jura, súper, tot i que ella s'ajuntés en el passat amb Fonsi Nieto, pare del seu fill, una cosa no treu l'altra. Quin conyàs. Si no deixa de donar-nos la tabarra almenys quinze dies seguits, et dic jo que, quan arribi el casori, no comprarà l'Hola! ni la padrina de la boda.

És el que té ofegar el teu propi misteri en almívar. Que mates de coma diabètic fins i tot els teus seguidors més acèrrims. Li ha passat a, noia, ara sóc jo la que no hi caic. Sí, dona, si ho tinc a la punta de la llengua. Ja ho tinc: el titella que abans es coneixia amb el nom de George Clooney. Que sí, dona, aquest actor de mala mort de Hollywood que s'ha casat a Venècia amb la superadvocada internacional Amal Alamuddin en un casori de quatre dies comandat per Anna Wintour, la supereditora de Vogue. Que sí, que val. Que ja sabem que ella l'ha tornat boig, que la seva és la vella i bella història del caçador caçat, i que els beneficis de la mascarada, perdó, noces, aniran íntegres als refugiats de Darfur, etcètera. Però per mi que, per més calculat, més solidari i més chic que hagi estat l'esdeveniment, el nuvi no ha calibrat els devastadors danys col·laterals del tsunami empalagós que ell solet s'ha tirat per damunt amb tant d'amor i tant de luxe.

Perquè t'ho dic així mateix, George estimat: encara que els figaflors es vesteixin d'Armani, figaflors es queden. I amb aquesta cara de babau i aquesta gepa que t'ha sortit de tant d'inclinar-te a fer-li un petó a la mà a aquest tros de drusa moblada per Dolce & Gabbana, Giambattista Valli, McQueen, Óscar de la Renta i Stella McCartney, per ordre alfabètic, a mi i a unes quantes integristes de la teva secta ens has caigut als peus. Així que t'aprofiti la teva Amal fins que tornis a ser qui eres.

I dit això, vaig a veure si recupero el curs de CM de finques que estic fent online. Sí, què passa, els grans també suspenem. No sé per què tant de rebombori perquè Froilà repeteixi per tercer cop quan fins i tot a Cañete, amb la seva superioritat intel·lectual coneguda més enllà de Schengen, li ha quedat la PACUE (Prova d'Accés a la Comissaria de la Unió Europea) per a octubre.